Cntrl Music del 29/11/2025

#136 - Compraldaia del 28/11/2025

Espai creat i dirigit pels i les comerciants de la localitat que, amb el nom de COMPRALDAIA, ens acosten entrevistes, ofertes, activitats, participació... cada dijous, en Aldaia Ràdio.

Aldaia Setmanal: cens nocturn, 25N i Fira de Nadal

Resum general En aquest episodi d’Aldaia Setmanal es repassa l’actualitat local d’Aldaia al voltant de: Actes festius i culturals: presentació de les falleres majors i agenda d’espectacles. Compromís social: commemoració del 25N i cens nocturn de persones sense llar als municipis afectats per la Dana. Impuls al comerç local: preparatius i programació de la gran Fira de Nadal d’ACODA a la Plaça de la Constitució. Actualitat esportiva, oratge i serveis: èxits del club de natació, previsió meteorològica i farmàcies de guàrdia. Principals continguts de la setmana Presentació de les falleres majors d’Aldaia 2026 Acte multitudinari al TAMA amb la presentació de: Marta García i Pelufo Vega Nadio i López Moments destacats: Col·locació de les bandes que les acrediten com a falleres majors d’Aldaia. Testimonis de les protagonistes, l’alcalde i el regidor de Falles. Idees clau: Il·lusió per iniciar la festa fallera. Voluntat de recuperar emocions, sentiments i tradicions. Posar en valor el TAMA i el Museu del Palmito (MUPA), citat com a exemple de resiliència cultural després de la Dana. "El MUPA ha passat de los pliegues del silencio a convertirse en un testimonio vivo de la resiliencia cultural..." 25N: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones Acte institucional a Aldaia el dimarts 25 de novembre: Lectura de manifest contra la violència masclista. Actuació de València Dancing Forward amb música en directe davant l’Ajuntament. Cobertura als mitjans: El diari Levante-EMV destaca tallers i art a Aldaia com a eina de conscienciació. Informació municipal: Referència a problemes d’accessibilitat de la web de secretaria municipal i recordatori que el plenari es pot recuperar al canal de YouTube de l’Ajuntament. A nivell radiofònic: Aldaia Ràdio produeix un especial de Terra de Roses dedicat al 25N, amb música de Rocío Jurado (Ese hombre) i reflexió sobre la importància de posar nom a les violències. "El que no es nombra no existe." Cens nocturn de persones sense llar als municipis afectats per la Dana Notícia destacada el dimecres 26 i dijous 27 de novembre: Aldaia participa en un cens nocturn simultani de persones sense llar a la Comunitat Valenciana. Acció coordinada entre la Conselleria, la Generalitat i 12 municipis afectats per la Dana. Objectiu principal: Conéixer la realitat de les persones que viuen al carrer després de la catàstrofe i orientar les polítiques públiques. Procediment del cens (explicat per un treballador social i el director general d’Inclusió, Pedro Carcelles): Voluntariat format prèviament. Ús de qüestionaris digitals al mòbil. Recollida d’informació per a un estudi estadístic que ajude a dissenyar l’estratègia valenciana contra el sinogarisme després de la Dana. "Només saber quin és el mapa real de les persones que tenim en aquesta situació i d'alguna manera intentar donar alternatives." Fira de Nadal i activitats solidàries Gran Fira de Nadal d’ACODA Ubicació central: Plaça de la Constitució. Dates clau: Dissabte 29 de novembre (10h–22h) Diumenge 30 de novembre (10h–20:30h) Activitats destacades: Estants comercials i gastronomia. Inflables, tallers infantils i animació. Encesa de l’arbre de Nadal. Visita del Pare Noel i, el diumenge, de l’Emissari Reial dels Reis Mags. Sortejos de targetes de 100 € i d’un viatge a París. S’assenyala la importància de: Donar suport al comerç local. Gaudir de la vida al carrer i l’ambient nadalenc. Mercadet de Nadal solidari contra el càncer Mercat nadalenc de l’Associació contra el Càncer d’Aldaia: Últims dies d’obertura al centre parroquial (Plaça de la Constitució). Recaudació destinada a la investigació contra el càncer. Altres actes festius del cap de setmana Divendres 28: Tardeo dels clavaris de Sant Roc 2026 i Fadrines 2026 a la Plaça d’Europa, amb barra i DJ Carlos Ibáñez. Obra teatral “El perfum del temps” al TAMA. Dissabte 29: Presentació de la falla Mestre Serrano al TAMA. Espectacle Saturday Night Impro al Teatre del Mercat. Diumenge 30: Venda de flors de Pasqua per part dels clavaris de Sant Miquel a la porta de l’església. Espectacle “Boira”, immersiu i multidisciplinari amb música i il·lustracions en directe, al TAMA. Esports: èxits en natació i jocs esportius municipals Des del poliesportiu Jaume Ortí, la secció esportiva destaca: Club de Natació d’Aldaia (CDNA) Participació de: Raül Marek Carlos Coronado Núria Pallola (entrenadora) Competició: German Cup (Alemanya) amb la selecció espanyola. Resultat destacat: Carlos Coronado, campió dels 200 m supersocorrista i rècord d’Espanya. Paral·lelament, la resta del club disputa la Lliga Nacional a Vètera amb 40 esportistes buscant millors marques i mínimes per al Nacional de desembre. Jocs esportius municipals Tancament de la 3a jornada dels jocs amb l’equip Educard Aldaia. Tots els representants del municipi es classifiquen per a la gran final. Noms destacats: Agustín García, campió sub-10. Alejandro Blanco i Aitor Jimeno, tercers en sub-12. Diego Raussell, campió sub-14. Es remarca el gran nivell de la pedrera aldaiera i s’enhorabona tots els participants. També es recomana el podcast d’Aldaia parla d’Esport amb una entrevista al Club Nou Frontenis, disponible a aldaiaradio.com. Oratge i serveis Previsió meteorològica Divendres 28: Dia assolellat, temperatures una mica més altes, vent fluix i variable. Dissabte 29: Continuïtat del bon oratge i sol, amb nuvolositat entrant a la nit. Diumenge 30: Pas d’un front desgastat, amb: Descens de temperatures Núvols abundants Alguna ruixada dispersa. Farmàcies de guàrdia Divendres 28: De 9h a 20h: Avinguda Blasco Ibáñez 5 (Aldaia). Després: Avinguda País Valencià 6 (Alaquàs). Dissabte 29: De 9h a 20h: carrer Església 11 (Aldaia). Resta del dia: carrer Cuenca 14 (Alaquàs). Diumenge 30: Farmàcia de guàrdia al carrer Victoriano Mateu 13 (Aldaia). Tancament del programa El programa es tanca amb una cançó popular ("Tampat, tampam, que les figues són verdes...") i un recordatori: Hi ha molta agenda per gaudir del cap de setmana a Aldaia. Es convida especialment a visitar la gran Fira de Nadal d’ACODA a la Plaça de la Constitució, amb èmfasi en el suport al comerç local. Es desitja a l’audiència que passe un gran cap de setmana i es convida a continuar escoltant l’emissora. Anunci final: promoció de la Fira de Nadal d’ACODA Al tram final, s’emet una falca promocional específica sobre la Gran Fira de Nadal d’ACODA 2025 a Aldaia: Objectiu: encetar el Nadal de la millor manera. Elements clau de la promoció: Activitats infantils (tallers de cartes per al Pare Noel, inflables). Visita del Grinch i dels Selfmagics. Encesa de l’arbre de Nadal. Sortejos de Caixa Popular (12:30, 17:00 i 20:00). Arribada del patge reial el diumenge a les 17:30. Gran sorteig d’un viatge màgic a París a les 20:00. Missatge clau de la falca: la Fira és un espai per gaudir del comerç de casa, en família i en ambient nadalenc.

Quatre en un taxi del 27/11/2025

Repàs cada setmana dels temes d'actualitat d'una manera sosegada i analítica amb convidats de diferents àmbits, durant 120 minuts fiquem en marxa el taxi a les nits d'Aldaia Ràdio i de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes.

#108 - Aldaia parla d'Esport - Nou Frontenis

Un espai del departament d'Esports de l' Ajuntament d'Aldaia on es dóna veu als clubs i esportistes aldaiers i aldaieres. A més es fa un repàs a l'actualitat esportiva del nostre poble, amb resultats i notícies destacades.

Mañana lo dejo 26/11/2025

Espai realitzat per l'associació Artic, d'Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i comarca. Un programa d'Aldaia Ràdio per a Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes

En clave de música 25/11/2025

Espacio musical de Aldaia Ràdio donde cada semana conocemos y escuchamos un estilo, unas notas, unos pentagramas... ¡No te lo puedes perder! Te esperamos

#44 - Terra de roses, especial 25N 2025

Introducció del programa Terra de Roses, sembrant igualtat inicia el programa amb la cançó Ese hombre de Rocío Jurado per posar el focus en les violències masclistes i en la necessitat de dir-les pel nom: "El que no es nomena no existeix" El programa s’emmarca en el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, i combina dades, context històric, testimonis personals i anàlisi feminista. 1. Dades recents de violència masclista i discurs negacionista 1.1. Dades d’assassinats (octubre – novembre 2025) Les conductores exposen dades oficials per rebatre el negacionisme de la violència de gènere, especialment de l’extrema dreta: • A l’octubre de 2025: 11 dones assassinades per violència masclista • A novembre (fins al dia 17): 7 dones assassinades en 17 dies Es mencionen casos concrets amb nom, edat, lloc i agressor: • Zara, 48 anys, assassinada per l’exparella a Moguer (Huelva) • Eugenia, 49 anys, assassinada a ganivetades per la parella a Saragossa • Dona de 78 anys, assassinada a cops en una residència a Màlaga • Silvia, 38 anys, mare de quatre filles, assassinada per l’exparella a Barcelona malgrat tenir ordre d’allunyament • Encarna Polo, 86 anys, estrangulada en una residència a Àvila • María Pilar, 60 anys, apunyalada pel marit a Alpedrete (Madrid) • Ineus, 83 anys, llançada pel balcó pel seu fill a l’Hospitalet de Llobregat 1.2. Últimes agressions i violències sexuals Es fa un repàs d’agressions del 17 al 23 de novembre: • Educador detingut per tres agressions sexuals en un centre de menors (Màlaga) • Investigació de 50 alumnes per assetjament a una professora (Plexia) • Home detingut per presumptament matar la seua mare tirant-la per la finestra (l’Hospitalet) • Agressió i extorsió econòmica a una nòvia (Palma de Mallorca) • Home detingut per violacions repetides a la veïna al portal (Madrid) • Cas de drogues i abús a una dona a casa (Benalmádena) • Agressió sexual a dues menors (Galícia) • Assassinat d’una exparella a Rincón de la Victoria • Violació d’una dona en cadira de rodes per un jove de 19 anys (Saragossa) Les locutores destaquen: • Els homes també pateixen violència, però principalment per part d’altres homes • No tots els homes són agressors, però la immensa majoria d’agressors són homes 2. El paper dels homes i la corresponsabilitat 2.1. Educar els homes i trencar el silenci Les presentadores insisteixen que sense els homes no es pot avançar: • Les dones ja han alçat la veu, denunciat i fet pedagogia • Falta que els homes intervinguen entre homes: • Dir «això no està bé» davant actituds masclistes • Ser referents positius per als joves «Els xics joves necessiten referents masculins que facen bé les coses.» 2.2. El cas de María Pilar i la «coartada» de la depressió Es fa una menció especial al cas de María Pilar, assassinada amb 50 ganivetades pel seu marit a Alpedrete, i a la defensa pública que n’han fet l’alcalde i els fills: • La família atribueix el crim a una depressió del pare i a un «fracàs del sistema» • Les locutores denuncien la banalització de la violència: es parla d’“epidèmia depressiva” que porta els homes a assassinar dones Es contrasta amb un fet clau: • Les dones pateixen més depressió, però no assassinen els seus marits per això • Es vincula el problema amb el masclisme estructural i amb la idea patriarcal que l’home pot decidir sobre la vida i la mort de la dona 3. Origen del 25N i les germanes Mirabal 3.1. Context històric a República Dominicana Es fa un recorregut històric per explicar per què el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona: • 1999: la ONU oficialitza el 25N • Es fa en memòria de Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, assassinades en 1960 sota la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo a República Dominicana Característiques de la dictadura de Trujillo (1930–1961): • Un dels règims més sanguinaris d’Amèrica Llatina • Milers de desaparicions forçades, tortures, censura i persecució política • Control absolut de l’Estat 3.2. Les mariposas i l’herència feminista Les germanes Mirabal: • Militància a l’Agrupación Política 14 de Junio • Minerva adopta el nom clandestí de «mariposa», que s’estén a les germanes • Es converteixen en símbol de resistència política i contra l’opressió patriarcal Fets clau: • 1949: Minerva rebutja públicament els intents de seducció de Trujillo; comença la persecució a la família • 1960: les tres germanes i els seus marits són detinguts diverses vegades • 25 de novembre de 1960: • Són interceptades tornant de visitar els marits empresonats • Colpejades brutalment i estrangulades pels serveis d’intel·ligència • Els seus cossos són llançats per un barranc amb el cotxe per simular un accident Conseqüències: • L’assassinat commociona el país i accelerà la caiguda del règim • 1961: Trujillo és abatut i el règim cau • 1981: al Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (Bogotà), es declara el 25N com a dia de denúncia de la violència contra les dones • 1999: l’ONU dóna dimensió universal a aquesta data 4. Testimonis de dones: què ens hauria agradat saber El programa recull veus diverses d’oyentes que expliquen què els hauria agradat que els digueren sobre violència masclista en la seua joventut. 4.1. Formació obligatòria i resposta davant la violència Mar, estudiant en una universitat d’Anglaterra, explica: • A la seua universitat tot l’estudiantat ha de fer un curs obligatori sobre violència de gènere • El curs planteja situacions reals i obliga a pensar: • Com reaccionar • Com ajudar la víctima • Com reflexionar sobre el propi paper Altres fragments d’entrevistes breus amb joves evidencien que: • Hi ha una certa consciència bàsica (control del mòbil, de la roba…) • Però encara falten eines clares per identificar totes les formes de violència 4.2. Assetjament laboral i culpa Una dona relata una experiència d’assetjament sexual al treball: • El cap li agafa el coll i la besa agressivament • Ella marxa de la feina per vergonya i es culpabilitza • Amb els anys descobreix que no va ser l’única víctima d’aquest home Allò que li hauria agradat sentir: • «No ha sigut culpa teua, ell és un maltractador i pots denunciar» • Saber que denunciar hauria pogut protegir altres dones que van venir després 4.3. Amor romàntic, control i llibertat Diverses veus insisteixen en la necessitat de desmuntar els mites de l’amor romàntic: • El veritable amor és llibertat i independència, no control • No és amor: • Controlar el mòbil • Decidir la roba • Vigilar amb qui parles o on vas Sonia assenyala que en la seua adolescència: • Mostrar afecte o vestir-se com es volia es considerava “brut” o vergonyós • El judici masclista generava culpes que no corresponien a les xiques • Li hauria agradat saber que tenia dret a expressar-se i vestir-se com vulguera 4.4. Violència invisibilitzada i silenci Una altra oyenta (78) explica: • De xiqueta només li deien: «no te’n vages amb desconeguts» • Ja amb 8 anys percebia la mirada inquietant d’un home en un parc i li feia por • Quan ho conta, els adults minimitzen la situació En la seua adolescència hauria necessitat: • Saber que la violència masclista existeix • Entendre que el que vivia no era normal ni romàntic, sinó violència amagada • Disposar d’informació sobre què podia fer i a qui recórrer 4.5. Els agressors no tenen un únic perfil Rosa apunta un missatge crucial: • Els maltractadors poden ser amables, divertits, compromesos, professionals respectats • Poden ser jutges, metges, periodistes, paletes, repartidors… • No hi ha un únic «perfil» d’home maltractador Es combat així la idea que la violència masclista és cosa de “monstres excepcionals” o de malalties mentals, i es reivindica que es tracta d’un problema estructural. 5. Consells jurídics davant la violència de gènere Intervenen dues advocades especialistes en violència de gènere, que aporten informació pràctica. 5.1. Denunciar i accedir a recursos María José Jansol Climent recomana: • Si pateixes violència de gènere: • Acudeix a denunciar als centres especialitzats d’atenció a la víctima • Si no n’hi ha al teu poble, pots acudir a València capital, al mateix edifici dels jutjats Drets de les víctimes: • Assistència jurídica gratuïta reconeguda per llei • Possibilitat de sol·licitar un advocat/advocada del torn d’ofici especialitzat en violència de gènere Recomanacions per a la denúncia: • Explicar bé els fets amb dates, llocs i dades rellevants • Des del mateix moment de denunciar es pot demanar una ordre de protecció, que inclou: • Ordre d’allunyament • Prohibició de comunicació • En cas de tindre fills/es menors, mesures civils (custòdia, visites, etc.) 5.2. Què és la violència vicària i com es tipifica Ana Betes Latasa explica el concepte de violència vicària: • Violència exercida per la parella o exparella de la dona contra: • Els seus fills i filles • Familiars • Persones properes • Objectiu: causar un dany extrem a la dona Dades a l’Estat espanyol (des de 2013): • 65 menors assassinats en context de violència vicària • 3 menors assassinats només en l’últim any (fins al moment del programa) Canvis legislatius recents: • El Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte de llei per tipificar la violència vicària com a delicte autònom al Codi Penal (article 173 bis) • Preveu també prohibicions de publicar continguts relacionats amb aquests fets, per protegir la intimitat i la dignitat de les víctimes 6. Violència vicària i responsabilitat institucional Les presentadores aprofundeixen en l’àmbit de la violència vicària des d’una perspectiva política i institucional. 6.1. Quan comença la violència vicària Es subratlla que: • La violència vicària no naix d’una separació, d’una denúncia o de la llibertat de les dones • Naix de: • L’agressor i la seua necessitat de controlar i destruir el que ja no pot posseir • Un sistema que falla en la protecció 6.2. El paper dels jutjats de família i les institucions Crítica als jutjats de família sense perspectiva de gènere: • Sovint no s’investiguen adequadament els indicis de maltractament • Es firmen convenis reguladors amb maltractadors, atorgant-los: • Custòdies • Règims de visites • Vacances amb els fills • Poder sobre les infàncies Conseqüència: • El sistema es converteix en “cooperador necessari” quan entrega les criatures a l’agressor • La violència de gènere es transforma en violència vicària per manca de protecció efectiva Missatge final d’aquesta secció: «La causa de la violència vicària és l’agressor, però es perpetua quan les institucions no compleixen el seu deure.» Es fa una crida a: • Protegir les infàncies • Creure les criatures • Exigir responsabilitat institucional 7. Testimoni devastador de violència vicària S’escolta un testimoni en primera persona d’una mare que relata el moment en què descobreix l’assassinat de les seues filles per part de l’exparella: • La policia la truca de matinada demanant que acudisca a la casa • Ella hi va amb la seua mare; intenten que les xiquetes obrisquen la porta • Finalment han d’intervindre els bombers per obrir La mare narra: • L’entrada al pis, el passadís, l’advertència d’una sanitària («que no entre») • El trencament emocional i el moment en què entén que les dues filles estan mortes Aquest fragment forma part del documental «No estás loca», dirigit per María Vestar. 8. Agenda feminista a Aldaia: documental i acte institucional 8.1. Documental «No estás loca» al TAMA S’anuncia la projecció del documental No estás loca al TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia): • Data: 11 de desembre • Hora: 18:00 h • Format: projecció + col·loqui amb la directora María Vestar • Entrada lliure fins completar aforament Es destaca el gran valor del documental per entendre la violència vicària i la violència institucional. 8.2. Acte institucional del 25N a Aldaia L’Ajuntament d’Aldaia organitza un acte per recordar totes les dones, xiquetes i xiquets assassinats per violència de gènere i reafirmar el compromís amb: • La igualtat • La llibertat • La seguretat de totes Detalls de l’acte: • Data: 25 de novembre • Hora: 17:00 h • Lloc: Plaça de la Constitucíó, davant de l’Ajuntament Missatge central: «La violència de gènere no és un problema privat, és una vulneració de drets humans.» I es remarca que Aldaia ni tolera ni calla davant la violència masclista. 9. DANA, feminisme i associacionisme a l’Horta Sud La part final del programa connecta la DANA amb una mirada feminista sobre catàstrofes i cures. 9.1. Trobada «Vida en temps difícils. DANA, mirada de dona» Es parla de la trobada del 18 d’octubre de les Associacions Feministes de l’Horta Sud, sota el títol Vida en Temps Difícils, DANA, admirada de dona. Hi participen: • Associació Femini Plural • La gent d’Igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia • Diverses associacions de víctimes de la DANA, totes presidides per dones 9.2. Entrevista amb Encarnat (Femini Plural) Encarnat explica que: • Porten molts anys d’associacionisme i participació al poble • Estan presents tant en actes de reivindicació de drets com en moments de dol i denúncia per assassinats i violència • L’associació Femini Plural es posa a disposició del programa i de la comunitat per continuar col·laborant 9.3. Entrevista amb Loreto Martínez Otero, agent d’igualtat d’Aldaia Loreto, agent d’igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia, comparteix les seues conclusions de la trobada. Punts destacats: • Jornada organitzada i protagonitzada per dones • Primera taula amb associacions de víctimes de la DANA (morts i afectades), totes presidides per dones • Els testimonis remouen i ajuden a posar-se en la pell del dolor i de les seqüeles 9.3.1. Lideratge de dones i reactivació del feminisme comarcal Loreto destaca: • Quan l’associacionisme va més enllà de l’esport o altres àmbits tradicionals, apareixen les dones al capdavant • La DANA ha servit com a punt d’inflexió per reactivar la plataforma Dones de l’Horta Sud • Això suposa un rearmament del feminisme a la comarca i més enllà Impacte: • Les dones no estan soles ni a nivell individual ni associatiu • Unint-se a altres col·lectius, el seu abast i capacitat d’incidència augmenten 9.3.2. Suport a víctimes de violència durant la DANA Es destaca el paper d’entitats especialitzades: • Alana: • Associació especialitzada en atenció a víctimes de violència de gènere • Va arribar a atendre dones abans que els serveis públics, en ple caos de la DANA • Portimujer: • Es centra en dones migrants i cuidadores (en residències i domicilis privats) • Va vetlar per la situació de dones atrapades en cases o centres on treballaven • Va actuar com a via de comunicació entre famílies (incloses famílies a Llatinoamèrica) i les treballadores Això mostra la importància de la interseccionalitat: • Les dones migrades, racialitzades o en situació de precarietat pateixen opressions afegides • Les catàstrofes com la DANA amplifiquen aquestes desigualtats 9.3.3. Pressupostos sense perspectiva de gènere S’explica la intervenció de Mónica Gil Junquero, professora de la Universitat de València, experta en pressupostos amb perspectiva de gènere: • Analitza el Pla Reactivem de la Generalitat • Conclusió: • El pla no té perspectiva de gènere • No hi ha dades desagregades per sexe • La paraula «igualtat» quasi no apareix Missatge clau: • Es pot i s’ha de aplicar la perspectiva de gènere als pressupostos • Si no es fa, les polítiques públiques ignoren les necessitats específiques de les dones 9.4. Tasques de cures invisibles durant la DANA Loreto denuncia com el paper de les dones en catàstrofes com la DANA queda invisibilitzat als mitjans: • Els mitjans mostren sobretot homes rescatadors i a primera línia • Les dones apareixen com a víctimes o com a «complement» d’ells Però en realitat: • Les dones també han estat a primera línia • I sobretot han sostingut la retaguarda de les cures: • Alimentar famílies cada dia • Rentar roba quan era possible • Cuidar criatures, persones majors i dependents • Fer arribar medicació i atencions bàsiques Sense aquesta retaguarda, la primera línia no funciona. Loreto s’emociona en explicar-ho i destaca la sensació de força col·lectiva quan les dones es reuneixen: «Som moltes, no estem soles i totes volem remar cap al mateix lloc.» 9.5. Retrocessos i necessitat de reafirmar el feminisme Es posa èmfasi en el context actual: • Hi ha un retrocès i un negacionisme creixent de la violència de gènere, especialment entre: • Jovent en general • Homes joves en particular Es recupera la idea de Simone de Beauvoir: • Els drets de les dones no es poden donar per garantits • Davant qualsevol crisi, hi ha el risc de tornar enrere Per això, cal: • Reafirmar la lluita feminista • Explicar que el feminisme no vol ser superior a ningú, sinó: • Igualtat de drets • Igualtat d’oportunitats • Correspondència amb uns deures ja compartits 10. Tancament del programa El programa es tanca amb: • Agraïment a Loreto Martínez Otero i a totes les associacions participants • Recordatori que “la unió fa la força” i que cal continuar organitzant trobades • Desig que la informació compartida haja sigut útil i empoderadora per a les oyentes Les presentadores s’acomiaden fins al pròxim espai amb música de Laufey i la promesa de continuar sembrant igualtat des de Terra de Roses, sembrant igualtat.

La Trinchera 22/11/2025

Programa d'humor, música i cinema (no necessàriament en este ordre) amb Rafa Fernández-Delgado, Antonio Jorro i Celso Hoyo. Amb seccions com a Cinema ExCelso, El Picú o Original i còpia, ja van dotze temporades parlant de bon cinema, escoltant la millor música dels últims cent anys i partint-nos de riure durant un parell d'hores a la setmana.

Cntrl Music del 22/11/2025

Escucha el nuevo programa de Aldaia Ràdio, sesión techno cada semana con DJMena- CNTRL MUSICAL- The global vision

#135 - Compraldaia del 21/11/2025

Espai creat i dirigit pels i les comerciants de la localitat que, amb el nom de COMPRALDAIA, ens acosten entrevistes, ofertes, activitats, participació... cada dijous, en Aldaia Ràdio.

Aldaia Setmanal 21/11/2025

Resum general del programa Aldaia Setmanal ofereix en aquest episodi un recorregut per l’actualitat recent del municipi, amb tres eixos centrals: L’impacte i la superació de la Dana mitjançant el projecte teatral Aldaia, l’Empremta del Barranc. La projecció del talent jove amb l’esdeveniment de la Fundació Princesa de Girona al pavelló d’Aldaia. La vida quotidiana del municipi: agenda cultural i festiva, esports locals, horatge i serveis. El tram final del podcast es converteix en un pòdcast especial monogràfic sobre l’obra teatral Aldaia, l’Empremta del Barranc, una peça de teatre comunitari amb vocació sanadora, ètica i col·lectiva que treballa el dol de la Dana des del respecte i la participació directa de veïns i veïnes. Notícies principals de la setmana 1. Titulars de premsa i context de la Dana • Esdeveniment de la Fundació Princesa de Girona a Aldaia: gran trobada de talent jove valencià al pavelló municipal, amb 900 joves participants. • Recuperació d’infraestructures després de la Dana: - Línia C3 de Renfe: recupera el tram entre Aldaia i Loriguilla, un any després de la Dana. - Encara hi ha sis municipis sense connexió ferroviària restablerta. • Successos i sinistres: - Tres accidents a Aldaia, Alboraia i València amb quatre ferits. • Sector agrari: - Agricultura anuncia que s’ha recuperat el 94% dels camps de l’Horta Sud danyats per la riuada. - Es destaca l’esforç inversor i la rapidesa d’execució d’obres. “Agricultura recupera el 94% dels camps de l’Horta Sud danyats per la riuada.” 2. Economia i desenvolupament local • El diari El Puerto destaca que Consum automatitzarà la planta logística d’Aldaia. - Centre logístic previst per començar activitat en 2–3 anys. - Seguirà el model de la instal·lació de Torres de Cotillas (Múrcia). Aquesta notícia situa Aldaia com a pol logístic en creixement, amb impacte potencial en ocupació i innovació. Teatre, memòria i sanació: “Aldaia, l’Empremta del Barranc” 3. De la tragèdia de la Dana a la creació artística El programa posa un èmfasi especial en l’estrena de l’obra de teatre realista Aldaia, l’Empremta del Barranc, que es presenta com: • “Un nou pas cap a la recuperació i la sanació col·lectiva” després de la Dana del 29 d’octubre de 2024. • Producció pròpia, d’entrada lliure, al TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia). • Basada en experiències reals de veïns i veïnes afectats. “No es tracta de reviure, sinó de processar.” L’obra parteix d’un encàrrec de l’Ajuntament d’Aldaia, dins del projecte Sanem Comunitat, i es vincula a les tres R que guien el procés comunitari: • Reconciliar-nos • Retrobar-nos • Reencontrar-nos 4. Procés creatiu i fonaments del projecte 4.1. Encarregats i participants • Guió i direcció artística: Juli Disla i Jaume Pérez. • Acompanyament terapèutic: Bernardo Ortín, terapeuta que coordina el procés de psicologia comunitària. • Suport institucional: participació de la regidora de cultura i serveis socials, Imma Parra (Parra Folgado). • Interprets i col·lectius: - 15 intèrprets en escena, barrejant: - Actors i actrius professionals (com l’aldaiere Iris Lezcano). - Persones del Club d’Oci i veïns amateurs. - Participació de l’Escola Municipal de Dansa, Escola Municipal de Teatre d’Aldaia, Orfeó d’Aldaia i una vintena d’associacions locals. “L’objectiu és que participen i el que és realment emocionant és veure la seua generositat davant de l’escenari.” 4.2. Metodologia: escolta i transformació en art El procés s’ha estructurat en diverses fases: • Escolta activa (juny–juliol, i continuació al setembre): - Entrevistes de 2–3 hores amb associacions i afectats. - Predisposició molt generosa dels col·lectius, tot i que algunes persones encara no es veuen capaces d’assistir a la funció. • Recollida i selecció de testimonis: - Es prioritza l’emoció i el dol compartit, no el grau material d’afectació. - No hi ha “competició” de qui ha patit més; es treballa la empatia. - Es detecten elements comuns: - Sentiment de culpa per haver rebut ajuda. - Alegria i reconeixement als voluntaris. - El “menos mal que…*” com a idea recurrent el pensament del “què hauria pogut passar”. • Creació escènica: - Transformació del material en escenes teatrals amb valor artístic propi. - Cada intèrpret explica la seua pròpia història, amb paraules seleccionades pels dramaturgs per evitar el sensacionalisme. “Ante tot havia de ser una peça artística i que tinguera un valor artístic perquè l’efecte catàrtic poguera donar-se.” 4.3. Ètica, psicologia i teatre El projecte es construeix sobre tres dimensions d’ètica: • Ètica política: - Reivindicació de poble i comunitat més enllà de discrepàncies ideològiques. - Visibilització de la memòria col·lectiva de la Dana i de la reconstrucció. • Ètica terapèutica: - Supervisió contínua de Bernardo Ortín per evitar reobrir ferides sense cura. - Treball conjunt per enfocar dol, alegria i recuperació des de la psicologia comunitària. • Ètica artística: - Fugir de la “espectacularització del dolor”. - No es busca “representar el dolor de la Dana” de forma genèrica, sinó sumar veus individuals. - L’obra és “un gest més”, petit però significatiu, cap a la sanació. “El que es fa en l’escenari és un acte d’amor, de cura i de servei.” 5. El significat del títol i del Barranc “Aldaia, l’Empremta del Barranc” es carrega de simbolisme: • “Aldaia” al títol per remarcar que és una obra local, feta des d’Aldaia i per a Aldaia. • “L’empremta del barranc”: - El Barranc de la Saleta (el “barranquet”) ha marcat durant anys la vida del poble. - S’inunda amb freqüència i continua sent un element pendent de solució definitiva. - L’“empremta” va més enllà del 29 d’octubre: és física, emocional i històrica. “El barranc vertebra el poble per la meitat i marca la vida d’Aldaia en molts aspectes.” 6. L’experiència dels creadors i participants 6.1. Impacte personal en l’equip artístic • Els creadors expliquen que, malgrat la duresa dels relats, el procés reconforta: - Han sentit privilegi per poder acompanyar els afectats. - Destaquen els gestos de cura i afecte entre les persones participants. • L’equip artístic ha treballat sempre sabent que no són terapeutes, per això la importància del treball amb Bernardo Ortín. “Més que preparar-nos per a una situació dura, ens sentim privilegiats d’haver estat al costat d’aquestes persones.” 6.2. La veu d’Iris Lezcano L’actriu Iris Lezcano, veïna d’Aldaia i afectada familiarment per la Dana, aporta una mirada personal: • Defineix l’obra com una catarsi necessària: - Una manera de donar eixida a un “huracà d’emocions” acumulades durant l’any. • Subratlla el caràcter terapèutic del teatre: - Assajos amb molta cura per part de Juli i Jaume. - Moments de trencament emocional, però sempre amb espais per descarregar, escoltar i sostenir-se mútuament. • Per a ella, el fet que la seua família participe (germanes, cosí, cunyat) va ser clau per sumar-se al projecte. “Ha sigut molt, molt terapèutic… i una manera d’agrair tantíssima ajuda rebuda.” Iris recomana vivament assistir a la funció, remarcant que: • No serà dolorós de veure sinó alliberador. • No es tracta d’“furgar en la ferida”, sinó de compartir i sanar. 7. Missatge final i invitació al públic El programa tanca el bloc monogràfic i l’informatiu amb una crida a tot el veïnat d’Aldaia: • Assistir diumenge a les 18:00 al TAMA per: - Compartir el dolor com a comunitat. - Participar en un gest col·lectiu de sanació. • Es preveu que, si el TAMA s’ompli i la demanda continua, es pugui repetir la funció en altres dates. “Podrem unir-nos en el dolor i sanar com a societat veient junts el resultat de mesos de treball de molta gent.” La conclusió dels creadors: • L’obra deixa com a idea central la reivindicació de sentir-se poble i comunitat. • No es desvetla l’escena final, però es presenta com el tancament simbòlic d’aquest procés compartit. Esdeveniment de la Fundació Princesa de Girona 8. Trobada de talent jove al pavelló d’Aldaia El programa recull el gran esdeveniment organitzat per la Fundació Princesa de Girona al pavelló d’Aldaia: • 900 joves valencians es reuneixen per treballar talent, solidaritat i futur. • Es presenta com un pas del record de la Dana a una etapa d’esperança i reconstrucció. “Fa un any el pavelló estava ple d’obsequis solidaris, de desesperança i frustració; avui és una etapa d’esperança, de talent i mirada jove en la reconstrucció.” 8.1. Declaracions destacades • Francisco Belil, president de la Fundació Princesa de Girona: - Agraeix la implicació i generositat dels joves. - Remarca que l’objectiu és donar-los protagonisme i impulsar el seu talent. • Guillermo Luján, alcalde d’Aldaia: - Parla de la Dana com una “enorme desgràcia” que va traure a la superfície el millor del poble. - Expressa un agraïment immens a la Fundació per portar “un raig de llum d’esperança”. - Recorda el contrast entre el pavelló ple de donatius i desesperació fa un any i l’actual etapa d’esperança. Aquest bloc enllaça directament amb el to general del programa: de la tragèdia a la reconstrucció col·lectiva. Vida municipal: Nadal, cultura i festes 9. Fira de Nadal i comerç local Es confirma una primícia avançada per Aldaia Ràdio: • “La Navidad llega a Aldaia con una gran feria gastronómica, comercio local, animación y sorteos.” Encara que la nota apareix en castellà al tall, l’informatiu destaca: • Una gran fira de Nadal a finals de novembre, amb: - Gastronomia. - Comerç local. - Activitats d’animació i sortejos. • El programa Compraldaia dedicarà una edició especial monogràfica a aquesta fira, reforçant el suport de la ràdio al comerç local. 10. Agenda cultural i festiva del cap de setmana Divendres 21 de novembre • Xerrada per a famílies: - Tema: educació positiva, acompanyament i entreteniment en infància i preadolescència (8–12 anys). - Lloc: Teatre del Mercat. - Hora: 19:00. • Espectacle “València Dancing Forward”: - Lloc: TAMA. - Hora: 20:00. Dissabte 22 de novembre – Santa Cecília (UMA d’Aldaia) • 10:30: Jocs infantils a la Plaça de la Constitució. • 18:30: Recollida dels nous músics. • 20:00: Missa en honor a Santa Cecília (Església de l’Anunciació). • 22:00: Sopar de músics i socis a la Plaça de la Constitució. A més: • Presentació de les Falleres Majors d’Aldaia 2026 al TAMA a les 18:00. Diumenge 23 de novembre • 18:00: Estrena d’“Aldaia, l’Empremta del Barranc” al TAMA, amb entrada lliure fins a completar aforament. 11. Avanç de la pròxima setmana • Dijous 27 de novembre, 19:00 – Biblioteca d’Aldaia: - Lliurament dels 16 Premis d’Estudis Locals d’Aldaia 2025. - Presentació del llibre “La lira i la nova a les bandes de música d’Aldaia 1888–1931”, de Toni Bellón Climent. Esports Aldaia 12. Activitat esportiva del cap de setmana Secció conduïda des del poliesportiu per Jaume Ortí i Isabel Peralta, amb repàs a clubs locals: 12.1. Atletisme – Club Sense Límits • Participació en: - 30K de Sagunt i 30K L’Eliana (preparació per a la Marató de València). - 10K i 5K de Mislata. • Resultats destacats: - Maribil López, 2a classificada en categoria veterana B a la 10K de Mislata. 12.2. Patinatge • El club de patinatge d’Aldaia competeix en una pista complicada. • Destaquen: - 2n lloc de Paula García (nivell 4). - Bona actuació col·lectiva, amb constància i esforç. 12.3. Escacs – Aldaia Ducart • Excel·lents resultats en jocs esportius: - Agustín García, campió sub-10. - Diego Rauchel, campió sub-14. - Bons papers per a Alejandro, Alba, Aitor i els dos Leós. 12.4. Natació • Campionat d’Espanya de distàncies curtes: - Álvaro González, 2n en categoria juvenil. - Carlos Coronado, lluita per l’or en absolut masculí. - Relleus absolut masculí: segona posició brillant. 12.5. Gimnàstica rítmica • El club de gimnàstica d’Aldaia torna amb podis: - Aitana Márquez i Núria Romero, campiones. - Àngels Cáceres, medalla de bronze. - Bons resultats per a la resta de gimnastes del club. 12.6. Triatló • David Cantero fa història amb l’or a la Copa del Món de Florianópolis, tancant una temporada espectacular. Oratge i serveis 13. Previsió meteorològica Divendres 21 de novembre • Jornada freda i assolellada a gran part de la Comunitat Valenciana. • Temperatures lleugerament a la baixa. • Vent de mestral moderat, amb ratxes de 36–64 km/h. Dissabte 22 de novembre • Dia molt assolellat a bona part del territori. • Alguns núvols a la nit a l’interior. • Temperatures lleugerament més altes. • Vent de mestral moderat fins a primera hora de la vesprada. Diumenge 23 de novembre • Oratge tranquil, amb pas d’alguns núvols al final del dia. • Temperatures màximes que pugen de manera notable. 14. Farmàcies de guàrdia a Aldaia • Divendres 21: Plaça d’Europa, 5. • Dissabte 22: C/ Hernán Cortés, 27. • Diumenge 23: C/ Pintor Sorolla, 21. Tancament del programa L’informatiu Aldaia Setmanal es tanca amb: • Recordatori de l’estrena d’“Aldaia, l’Empremta del Barranc” al TAMA. • Agraïment de Aldaia Ràdio a l’audiència per “seguir sumant” com a emissora municipal. • Enllaç directe amb l’entrevista extensa als responsables de l’obra, que ocupa la segona gran meitat del podcast. “Aldaia Ràdio és la vostra emissora municipal… gràcies per estar a l’altra banda i per seguir sumant.” L’episodi combina així informació de proximitat, memòria de la Dana i cultura comunitària en format de magazín informatiu i pòdcast especial.

Quatre en un taxi 20/11/2025

Repàs cada setmana dels temes d'actualitat d'una manera sosegada i analítica amb convidats de diferents àmbits, durant 120 minuts fiquem en marxa el taxi a les nits d'Aldaia Ràdio i de la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes.

#107 - Aldaia parla d'Esport 20/11/2025

Un espai del departament d'Esports de l' Ajuntament d'Aldaia on es dóna veu als clubs i esportistes aldaiers i aldaieres. A més es fa un repàs a l'actualitat esportiva del nostre poble, amb resultats i notícies destacades.

Mañana lo dejo del 19/11/2025

Espai realitzat per l'associació Artic, d'Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i comarca. Un programa d'Aldaia Ràdio per a Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes

Música, por i mort: Halloween i tradicions

Resum general Episodi especial de Salto de Quinta dedicat a Halloween i a la mort vista des de diferents perspectives musicals i culturals. Els tres conductors, enregistrant des d’Aldaia Ràdio, encadenen tres seccions molt ben diferenciades: Paràlisi del son, dimonis i Tartini: una història clàssica de música "diabòlica" serveix per explicar, amb rigor i humor, què és la paràlisi del son i com ha estat interpretada al llarg de la història. Día de Muertos i la cultura mexicana: contraposició entre el Halloween nord-americà i el Día de Muertos mexicà, amb èmfasi en la música, els ritus sonors i la cançó La Llorona (inclosa la versió de Coco). Enterraments en vida a l’òpera i Chopin: a partir del film Buried s’analitzen escenes d’òperes on hi ha enterraments en vida (Aida de Verdi i La Vestale de Mercadante) i es comenta la Marxa fúnebre de Chopin i la seva por a ser enterrat viu. Tot plegat crea un fil conductor clar: com la música ha representat la por, la mort i l’“altra vida” en diferents èpoques i cultures, sempre amb un to divulgatiu, irònic i molt accessible. 1. Introducció i to Halloween Presentació de l’episodi (Halloween especial) • El programa arrenca anunciant que és un especial Halloween: vampirs, homes llop, enterraments i històries tèrboles. • Participen habitualment Carlos Riera (conductor), Carlos Izquierdo i Bernardo Mora. • Es deixa clar que cada secció tindrà el seu “toc de susto” o de misteri relacionat amb la mort o allò paranormal. "Algún sustito nos va a dar. Algo de miedo puede ser. Ya veremos." Amb aquest marc, passen directament a la primera secció musical amb fons de música clàssica. 2. Tartini, el diable i la paràlisi del son Playlists de música clàssica i descobriment de Tartini • Carlos Izquierdo explica que va descobrir una peça i compositor en una playlist de música clàssica per concentrar-se. • Comenta els títols exagerats d’aquestes playlists: - “Música para planear una venganza como un villano del siglo XVIII” - “Playlist para estudiar como Albert Einstein descubriendo la relatividad” - La seva preferida: “Playlist para estudiar como un filósofo medieval que tiene la verdad revelada por la gracia divina”. A partir d’una d’aquestes llistes apareix “El trino del diablo” (Il trillo del diavolo), concert per a violí i orquestra de Giuseppe Tartini. La llegenda de “El trino del diablo” • Context: any 1713, Tartini, jove compositor italià, viu amagat en un convent franciscà a Assís. • S’explica la diferència entre convent i monestir (curas/monjos “de carrer” vs. de clausura). • Motiu de l’amagatall: s’havia fugat amb la neboda d’un cardenal poderós i es trobava perseguit. En aquest context d’estrès, Tartini té una pesadilla: • Somia que ven la seva ànima al diable, que esdevé el seu servent i músic personal. • El diable agafa el violí i toca una sonata perfecta, segons Tartini. • En despertar, Tartini intenta transcriure-la sencera, però només en pot captar una versió molt inferior. "La música que logré escribir era tan inferior a la que había oído que habría roto mi violín y abandonado la música para siempre si no fuera porque necesitaba comer." Paràlisi del son: ciència darrere de la llegenda • Psicòlegs actuals interpreten la història com un cas de paràlisi del son més que una aparició demoníaca. • Es defineix la paràlisi del son: - Estat entre la vigília i el somni. - El cervell comença a despertar, però el cos continua inhibit (mecanismes perquè no ens moguem durant el son). - Resultat: no et pots moure i sovint hi ha al·lucinacions visuals i auditives. • Diversos conductors expliquen experiències personals: - Sensació d’angoixa extrema i impossibilitat de moure’s. - En un cas, el lladruc real d’un gos es transforma en la visió d’un “gos de l’infern” encadenat (un Cèrber particular). Íncubs, súcubs i pesadilles • A l’edat mitjana s’interpretaven aquestes experiències com a visites de dimonis: - Íncubs (masculins) i súcubs (femenins). - Dimoni que se’t posa damunt el pit, et deixa sense respiració. - Hi havia qui afirmava haver quedat embarassada d’un dimoni. • Es comenta l’origen del mot pesadilla en castellà, relacionat amb pesadumbre i la sensació de pes al pit. "En el mejor de los casos, el demonio se te ponía en el pecho... y en el peor, te llevabas un regalito." Truc pràctic per a la paràlisi del son Per als oients que puguin patir-la, proposen un consell: • No intentar moure tot el cos de cop. • Focalitzar-se en una part petita, com el dit meñic. • Quan aconsegueixes moure una part, el cos s’allibera i l’episodi acaba, tot i deixar sensació d’ansietat. La secció tanca insistint que aquestes experiències, tot i terribles, tenen avui una explicació neurològica i encaixen perfectament en un especial de Halloween. 3. Día de Muertos: música, morts i celebració a Mèxic De Halloween al Día de Muertos Després d’un tall de secció, Bernardo Mora demana una “licència” per no parlar tant de Halloween nord-americà i girar cap a una altra tradició: • Día de Muertos de Mèxic ("Estados Unidos mexicanos"), celebrat en dates semblants. • Diferència de to: en lloc de provocar por, es tracta d’una celebració on els morts “tornen” simbòlicament a passar el dia amb els vius. Sonorament, introdueix música amb marimba (xilòfon de fusta), instrument molt present en la música tradicional mexicana. Orígens prehispànics i sincretisme • Recorda que la cultura mexicana prové de moltes civilitzacions complexes anteriors a l’arribada dels espanyols (mexiques, entre d’altres). • Centra l’exemple en els mexiques, ubicats a la zona de l’actual Ciutat de Mèxic. • Creien en un inframón anomenat Mictlán, governat per la señora de los muertos, Mictekajihuatl. Quan arriben els colonitzadors hispànics i el catolicisme: • Es produeix un sincretisme: s’uneixen les antigues tradicions amb el Dia de Tots Sants cristià. • Així neix la forma actual del Día de Muertos, barreja de creences prehispàniques i catòliques. Altars, ofrenes i música als cementeris • Explica el funcionament del Día de Muertos, popularitzat per la pel·lícula Coco: - A les cases es munten altars i ofrenes dedicats als familiars difunts. - S’hi col·loquen fotografies, menjar, begudes, discos, objectes que els agradaven. - És com preparar la casa perquè la persona estimada “vinga a passar el dia”. • A moltes poblacions (especialment en zones com Oaxaca): - Es va als cementeris amb mariachis i altres grups. - S’interpreten corridos, rancheras, música de banda, boleros i altres gèneres. - L’objectiu no és tant plorar la mort com celebrar la vida viscuda. Aclariment important: el difunt no s’exhuma; les ofrenes són simbòliques i les gaudeixen els vius. Paisatge sonor del Día de Muertos Bernardo posa el focus en la identitat sonora de la festa: • Campanetes petites que, segons la tradició, guien els morts cap a les ofrenes. • Papel picado (paper perforat decoratiu): el seu moviment amb el vent genera un so característic. • Copal: resina que es crema com a encens; el crepitar del foc i l’olor també formen part del ritual sensorial. • Silenci: remarca que en música el silenci és essencial, i en el Día de Muertos també té un paper expressiu. Experiència personal a Oaxaca Bernardo relata una experiència recent a Oaxaca: • En passejar, topa amb processons amb música en directe. • Descobreix que són enterraments: davant, el cotxe fúnebre; al darrere, mariachis tocant música festiva. Malgrat la música alegre, la gent no va “de festa”: la tristesa hi és, però es manifesta d’una manera molt diferent de la nostra. Fa escoltar un àudio real d’una d’aquestes processons, on se sent la banda tocant. La Llorona: mite, cançó i identitat Passa a parlar de la cançó “La Llorona”, peça central en la relació entre música i mort a Mèxic. Dues versions del mite Versió trista però “suau”: Dona que ha perdut els seus fills i plora la seva absència. Versió més fosca i hallowinesca: Dona indígena parella d’un espanyol. Tenen (segons algunes versions) tres fills. L’espanyol l’abandona (per guerra, per casar-se amb algú d’una classe superior, etc.). En un moment de desesperació extrema, ella mata els fills com a venjança. En adonar-se de l’horror del que ha fet, es passa la vida plorant la mort dels seus fills. És una història "tragiquíssima", però la cançó s’ha convertit en un himne identitari més que en un relat de terror. De mite tràgic a símbol nacional • Amb el temps, La Llorona ha passat a ser una icona cultural mexicana. • Es canta amb un to trist, però serveix per recordar i honorar els difunts, especialment en el Día de Muertos. Coco i Natalia Lafourcade • Parlen de Coco com a pel·lícula que ha popularitzat el Día de Muertos arreu del món. • Destaquen que Disney va anar a Mèxic a documentar-se i, segons es comenta, va tractar la tradició amb força respecte. • En la versió de La Llorona de Coco, la veu és de Natalia Lafourcade: - Se la descriu com una artista amb una gran sensibilitat vocal i una interpretació molt emotiva. - Recomanen escoltar-la i veure la pel·lícula. Contrast final: Halloween vs. Día de Muertos Per tancar la secció, Bernardo sintetitza: • Halloween (versió americana): - Més centrat en el susto, el terror, les disfresses i el consum (caramels, etc.). • Día de Muertos (versió mexicana): - Festa familiar i comunitària. - Celebració de la memòria i la presència simbòlica dels morts. "És un dia molt més familiar, més proper i de celebració... i sense tantes càries de menjar xutxes." També apareix un apunt humorístic sobre el cianur a les llavors de poma, jugant amb la por i la ciència quotidiana. 4. Enterraments en vida a l’òpera i Chopin Punt de partida: la pel·lícula Buried En la tercera secció, Bernardo proposa primer un petit joc d’endevinar un àudio: • S’escolta un tràiler en castellà: un home atrapat en un taüt enterrat demana ajuda. • Carlos Izquierdo endevina que és la pel·lícula Buried (Enterrado) de Rodrigo Cortés, amb Ryan Reynolds. • Comenten que és una pel·lícula claustrofòbica i angoixant, gairebé tota dins l’ataüd. Això serveix per obrir el tema central: enterraments en vida en la música clàssica, sobretot a l’òpera. “Aida” de Verdi: amor enterrat viu Bernardo presenta el primer exemple: “Aida” de Giuseppe Verdi (1871). Argument essencial • Radamès, general egipci, combat els etíops i captura Aida, filla del rei etíop. • Aida és feta esclava, però Radamès i ella s’enamoren. • Amneris, filla del faraó, també està enamorada de Radamès: triangle amorós. • Aida, dividida entre l’amor i el seu poble, arrenca a Radamès informació militar confidencial. • La informació arriba als etíops, els plans militars egipcis fallen, i Radamès és condemnat per traïció. • La condemna: ser enterrat viu en una cripta sota el temple de Vulcano. L’escena final: “O terra addio” • Radamès és tancat en una mena de gruta/cripta, segellada, per morir lentament. • Ell creu que Aida ha fugit i, en la seva àrida solitud, s’acomiada de la terra. • Però sent un gemec: és Aida, que s’ha amagat voluntàriament a la cripta per morir amb ell. • Tots dos assumeixen la mort com a pas a una altra vida on podran estar junts. El missatge: l’amor triomfa sobre la mort, encara que sigui a través d’un final tràgic. Escenografia i impacte visual • Verdi i el llibretista van deixar indicacions precises de l’escena: - Escenari a dos nivells. - A la part de baix, la cripta fosca amb Aida i Radamès cantant l’adéu a la terra. - A la part de dalt, el temple de Vulcano, amb Amneris i els sacerdots fent cants litúrgics per l’ànima de Radamès. L’episodi fa escoltar el fragment de “O terra addio”, mentre Bernardo va traduint i explicant el contingut del text: el cel que s’obre, les ànimes errants i l’acceptació de la mort com a camí per viure l’amor més enllà del món terrenal. Egipte i enterraments amb servents A partir d’“Aida”, comenten breument els rituals egipcis reials: • En morir un faraó o rei, era enterrat amb servents que de vegades eren momificats morts i, en altres casos, enterrats vius. • La idea era que el monarca necessitaria els servents també a la vida d’ultratomba. L’anècdota serveix per reforçar la idea que la por a ser enterrat viu té arrels històriques reals. “La Vestale” de Mercadante: amor contra la flama sagrada Segon exemple operístic: “La Vestale” de Saverio Mercadante (1840). Context i argument • Ambientada en el món grecoromà, abans de Crist. • Les vestals són sacerdotesses que consagren la seva vida a la deïtat i han de mantenir una flama sagrada sempre encesa. • La protagonista, Emilia, és vestal i s’enamora del general Decio. • El conflicte: - Estimar un humà està prohibit per a una vestal. - Emilia viu una lluita interna entre amor i deure religiós. - Quan confessa el seu amor, la flama s’apaga. - Això es llegeix com una prova divina de la seva falta, i Emilia és condemnada a ser enterrada viva en una tomba "com Déu mana", amb terra a sobre. Sacrifici de Decio • En el moment de l’enterrament, Decio no és present. • Quan arriba i pregunta “On és Emilia?”, li responen que ja és sepultada. • Desesperat, intenta desenterrar-la; els sacerdots l’aturen. • Decio treu l’espasa, i tot fa pensar que lluitarà… però gira l’arma i se la clava a si mateix. El seu propòsit: morir sobre la tomba d’Emilia perquè el seu últim alè sigui sobre ella, i retrobar-la a l’altra vida. Escolten el fragment on Decio declara: "En esa tumba quiero al menos exhalar mi último aliento... La vida yo dejo, pero no dejo el amor." Bernardo subratlla que la majoria d’òperes romàntiques són profundament tràgiques, amb finals on els amants moren junts; ho compara, amb humor, amb la idea que “els sentiments d’abans” eren molt més intensos. Com gaudir millor l’òpera Aprofita per donar un consell als oients: • A diferència del cinema, a l’òpera és bo saber abans l’argument i fins i tot el final. • Com més saps de la història i de la música, més en gaudeixes. • Als teatres hi ha sovint sobretítols, però si ja coneixes el que passarà, pots prestar més atenció a la interpretació, l’escenografia i l’orquestra. Explica que pròximament anirà a veure “La Traviata” de Verdi, reforçant la idea que l’òpera segueix viva i vigent. Chopin i la por a ser enterrat viu Per acabar la seva secció, Bernardo introdueix la Marxa fúnebre de Frédéric Chopin. Fòbia personal de Chopin • Chopin tenia una por intensa a ser enterrat viu. • Per això, va demanar a la seva germana que, quan morís, li tragués el cor abans d’enterrar-lo. • Va morir a París, però era polonès i estimava profundament la seva terra: - El cos està enterrat en un cementiri famós de París. - El cor està dipositat en una església de Varsòvia. Es fa una comparació amb altres reliquies religioses (mà de Santa Teresa, etc.), dins del to irònic del programa. Anàlisi musical de la Marxa fúnebre Escolten el fragment per a piano i Bernardo demana fixar-se sobretot en: • L’acompanyament rítmic que imita els passos lents i pesats d’una processó fúnebre: notes repetides, marcades, almost com una nota pedal. • La contraposició entre la melodia principal, solemne i fosca, i una segona secció més lírica, que després torna a la marxa dura. Comenten que: • És una de les peces de música clàssica més reconeixibles i usades al cinema. • Existeixen adaptacions per a bandes de música que s’interpreten en processons de Divendres Sant a l’Estat espanyol. • Un dels conductors la relaciona amb la banda sonora de “The Batman” (Robert Pattinson), suggerint influències o similituds de clima sonor. 5. Mort, por i humor: tancament del programa En els minuts finals, els tres presentadors juguen a respondre una pregunta inquietant però plantejada amb humor: Quina seria la mort que menys voldries tenir? • Es barallen opcions com: - Ser enterrat viu (claustrofòbia i agonia prolongada). - Ofegar-se (més ràpid, però molt angoixant). Hi ha digressions sobre: • Quants dies es pot sobreviure sense aigua i sense menjar. • Detalls macabres sobre suposats casos de gent enterrada viva. • La crucifixió de Jesús i la idea que el suport als peus feia la mort encara més lenta i dolorosa (cada vegada que s’ennuegava, podia aixecar-se una mica i allargar l’agonia). Tot i el tema fosc, el to continua sent jocós i divulgatiu, coherent amb un especial Halloween centrat en històries de por relacionades amb la música. Finalment: • Tanquen l’episodi agraint a Aldaia Ràdio la cessió de les instal·lacions. • Mencionen la presència del tècnic de so Sergi. • Recorden que el programa es pot escoltar a les plataformes habituals (Spotify, YouTube) i conviden els oients a seguir-los i a opinar sobre un possible "especial capítol 5". "Agradecemos como siempre al Daya Radio que nos permite grabar... y esperamos vernos en la próxima." Conceptes claus tractats a l’episodi Sobre música i por • El trino del diablo de Giuseppe Tartini. • Paràlisi del son i al·lucinacions nocturnes. • Dimonis medievals: íncubs i súcubs. • Marxa fúnebre de Chopin com a símbol de la mort i la processó. Sobre cultura mexicana i mort • Mictlán i Mictekajihuatl (señora de los muertos). • Sincretisme entre rituals prehispànics i catolicisme. • Día de Muertos: altars, ofrenes, mariachis, corridos, rancheras. • La Llorona com a himne de dol i identitat. • Coco i la versió de La Llorona per Natalia Lafourcade. Sobre òpera i enterraments en vida • Aida (Verdi): condemna per traïció, enterrament en una cripta i final d’amor més enllà de la mort. • La Vestale (Mercadante): vestal enamorada, flama que s’apaga, enterrament viu i suïcidi del general Decio. • Importància de conèixer l’argument de l’òpera per gaudir-ne. Tags • Halloween • paràlisi del son • Giuseppe Tartini • El trino del diablo • dimonis • íncubus • súcubus • pesadilles • Día de Muertos • Mictlán • Mictekajihuatl • mariachis • corridos • rancheras • La Llorona • Coco • Natalia Lafourcade • cultura mexicana • Oaxaca • enterrament en vida • òpera • Aida • Giuseppe Verdi • La Vestale • Saverio Mercadante • Radamès • Chopin • Marxa fúnebre • música clàssica • cinema de terror • Buried • Ryan Reynolds • processó fúnebre • Aldaia Ràdio • Salto de Quinta Seccions de l’episodi 1) Introducció Halloween i presentació del programa • Inici: 10 s • Final: 75 s • Títol: Introducció a l’especial Halloween • Resum: Presentació de l’episodi com a especial Halloween, amb referències a vampirs, homes llop i enterraments. Carlos Riera introdueix els co-conductors (Carlos Izquierdo i Bernardo Mora) i avança que cadascun portarà continguts relacionats amb la por i la mort. 2) Playlists clàssiques i descoberta de Tartini • Inici: 75 s • Final: 200 s • Títol: Playlists de música clàssica i “El trino del diablo” • Resum: Carlos Izquierdo explica com escolta playlists de música clàssica per concentrar-se i en destaca títols exagerats i humorístics. D’una d’elles descobreix el concert per a violí “El trino del diablo” de Giuseppe Tartini, que posa de fons per iniciar la seva història. 3) La llegenda de Tartini i el pacte amb el diable • Inici: 200 s • Final: 351 s • Títol: Tartini, el somni amb el diable i la sonata perfecta • Resum: S’explica la vida de Tartini amagat en un convent franciscà a Assís després de fugar-se amb la neboda d’un cardenal. En una nit marcada per l’estrès, somia que ven la seva ànima al diable, que li toca una sonata perfecta amb el violí. En despertar, Tartini intenta reproduir-la, però només n’aconsegueix una versió molt inferior, d’on surt el famós Trino del diablo. 4) Paràlisi del son, dimonis medievals i pesadilles • Inici: 351 s • Final: 776 s • Títol: Paràlisi del son: de dimonis íncubs a explicació científica • Resum: Es dona una explicació actual de la paràlisi del son com a estat entre son i vigília amb al·lucinacions sensorials. Els presentadors relaten experiències personals d’angoixa extrema i visions terribles. Es connecta amb la interpretació medieval d’aquest fenomen com a visites d’íncubs i súcubs que es posen damunt el pit del dorment i fins i tot “l’embarassen”. Es comenta l’origen de la paraula pesadilla i s’ofereix un truc pràctic (focalitzar-se a moure un dit) per superar aquests episodis. 5) Introducció a la secció sobre Día de Muertos • Inici: 791 s • Final: 849 s • Títol: De Halloween al Día de Muertos mexicà • Resum: Bernardo obre la seva secció demanant parlar d’una tradició diferent però relacionada en dates: el Día de Muertos de Mèxic. Contraposa Halloween, més centrat en el susto i la tradició nord-americana, amb una visió més festiva i familiar de la mort. Sonen marimbes com a entrada al món sonor mexicà. 6) Orígens mexiques, Mictlán i sincretisme religiós • Inici: 849 s • Final: 999 s • Títol: Mictlán, Mictekajihuatl i el sincretisme del Día de Muertos • Resum: S’expliquen els orígens prehispànics de la relació mexicana amb la mort, centrant-se en els mexiques i l’inframón Mictlán, governat per la señora de los muertos Mictekajihuatl. Amb l’arribada dels espanyols i el catolicisme, es produeix un sincretisme entre aquestes creences i el Dia de Tots Sants, donant lloc al Día de Muertos tal com es coneix avui. 7) Altars, ofrenes i música dels cementeris mexicans • Inici: 999 s • Final: 1278 s • Títol: Altars, ofrenes i mariachis al cementeri • Resum: Bernardo descriu com durant el Día de Muertos es munten altars i ofrenes amb fotos, menjar i objectes dels difunts, com a gest d’hospitalitat simbòlica. Explica que en ciutats més petites, especialment a Oaxaca, els mariachis van als cementeris a tocar corridos, rancheras i altres gèneres, no per fer festa banal, sinó per celebrar la vida dels qui han mort. S’inclou una anècdota personal d’una processó fúnebre amb banda al darrere del cotxe fúnebre. 8) Paisatge sonor del Día de Muertos i el paper del silenci • Inici: 1278 s • Final: 1316 s • Títol: Campanetes, papel picado, copal i silenci • Resum: Es detalla la identitat sonora del Día de Muertos: campanetes que guien els difunts, el soroll del papel picado mogut pel vent, el crepitar del copal cremant i el paper fonamental del silenci com a element musical i espiritual. Es reforça la idea que la festa és una experiència sensorial completa, no només visual. 9) La Llorona: mite tràgic i cançó identitària • Inici: 1316 s • Final: 1528 s • Títol: La Llorona: de llegenda macabra a himne nacional • Resum: S’introdueix la cançó La Llorona i s’exposen dues versions del mite: una de més “suau”, on una mare plora la pèrdua dels fills, i una altra de més fosca, on una dona indígena, abandonada per un espanyol, mata els seus fills i després s’ensorra en el dol. Tot i l’origen tràgic, la cançó esdevé un símbol identitari de Mèxic, especialment en el Día de Muertos. Es parla de la versió de Coco interpretada per Natalia Lafourcade, l’esforç de la pel·lícula per retratar amb respecte la tradició i la capacitat del film de reintroduir aquest repertori en les noves generacions. 10) Comparació final: Halloween vs. Día de Muertos • Inici: 1528 s • Final: 1634 s • Títol: Celebrar la mort: Halloween o Día de Muertos? • Resum: Bernardo conclou la seva secció destacant les diferències entre Halloween, més centrat en la por, les disfresses i els caramels, i el Día de Muertos, molt més familiar i dedicat a celebrar la memòria dels difunts sense tant component consumista. Es tanquen amb bromes sobre càries, pomes i cianur a les llavors, mantenint el to lleuger dins del tema de la mort. 11) Joc d’endevinar i introducció a enterraments en vida • Inici: 1634 s • Final: 1817 s • Títol: De “Buried” a la por d’ésser enterrat viu • Resum: Bernardo inicia la seva secció amb un acertijo sonor: es reprodueix un tall del tràiler de la pel·lícula Buried (Enterrado). Carlos Izquierdo endevina el títol i comenten que el film, protagonitzat per Ryan Reynolds, transcorre quasi íntegrament dins d’un taüt enterrat. Aprofitant-ho, Bernardo presenta el tema central: enterraments en vida en la música clàssica, especialment a l’òpera. 12) “Aida” de Verdi: amor, traïció i cripta segellada • Inici: 1817 s • Final: 2414 s • Títol: Aida: Radamès i Aida, enterrats vius per amor • Resum: Es resumeix l’argument d’Aida: Radamès, general egipci, s’enamora d’Aida, princesa etíop capturada. Aida extreu informació militar de Radamès per ajudar el seu poble; ell és descobert i condemnat a ser enterrat viu sota el temple de Vulcano. Durant l’escena final “O terra addio”, Radamès s’acomiada de la terra pensant que Aida ha escapat, però descobreix que ella s’ha amagat voluntàriament a la cripta per morir amb ell. Es descriu l’efecte escènic de l’escenari a dos nivells i s’escolta part de l’aria, amb explicació del seu contingut dramàtic. 13) Egipte antic i enterraments amb servents • Inici: 2414 s • Final: 2511 s • Títol: Faraons, servents i momificació viva • Resum: A partir d’“Aida”, es fa una breu digressió sobre els rituals funeraris egipcis: alguns faraons eren enterrats amb servents, de vegades morts prèviament i d’altres enterrats vius, tots momificats. Es recorda també l’extracció d’òrgans com a part del procés de momificació. El segment reforça la idea que la por a ser enterrat viu no és només ficció, sinó que té precedents històrics. 14) “La Vestale” de Mercadante: vestals, flama apagada i sacrifici • Inici: 2511 s • Final: 3005 s • Títol: La Vestale: Emilia enterrada viva i el suïcidi de Decio • Resum: Es presenta “La Vestale” de Saverio Mercadante. Les vestals, sacerdotesses grecoromanes, han de mantenir encesa una flama sagrada. La protagonista, Emilia, s’enamora del general Decio i viu un conflicte entre fe i amor. Quan confessa el seu amor, la flama s’apaga; la comunitat ho interpreta com a prova d’impuresa i la condemna a ser enterrada viva en una tomba sota terra. Quan Decio arriba i sap que Emilia és sepultada, intenta desenterrar-la; en ser impedit, es clava la seva pròpia espasa per morir sobre la seva tomba, proclamant: "Deixo la vida, però no l’amor". S’escolta el fragment de l’òpera amb les seves últimes paraules i es comenta la intensitat emocional de l’escena. 15) Com escoltar òpera i introducció a Chopin • Inici: 3005 s • Final: 3135 s • Títol: Gaudir l’òpera sabent el final i la fòbia de Chopin • Resum: Bernardo recomana conèixer bé l’argument d’una òpera abans d’anar-hi per captar millor la música i l’escena sense dependre tant dels sobretítols. Explica que aviat assistirà a “La Traviata” de Verdi. Tot seguit introdueix Frédéric Chopin, compositor romàntic que tenia una gran por a ser enterrat viu i que, per això, va demanar a la seva germana que li extreies el cor abans de ser enterrat. El cos reposa a París, mentre que el cor es conserva en una església de Varsòvia, recordant altres reliquies religioses. 16) Marxa fúnebre de Chopin i l’eco en la cultura popular • Inici: 3135 s • Final: 3323 s • Títol: Marxa fúnebre: passos de processó i cinema • Resum: S’escolta la Marxa fúnebre de Chopin per a piano. Bernardo destaca l’acompanyament rítmic que imita els passos lents d’una processó, amb notes repetides, pesades, i la contraposició amb una secció central més lírica. Es comenta que la peça és una de les més utilitzades al cinema i fins i tot s’estableix un paral·lelisme amb la banda sonora de “The Batman” (Robert Pattinson). També s’esmenta un arranjament per a banda de música utilitzat en processons de Divendres Sant. 17) Debat final sobre formes de morir i acomiadament • Inici: 3323 s • Final: 3492 s • Títol: La pitjor mort possible i tancament de l’episodi • Resum: En el tram final, els presentadors debaten quina seria la mort més terrible: enterrat viu, ofegat, allargant l’agonia, etc. Esmenten detalls de la crucifixió de Jesús i com el suport als peus podria haver prolongat el patiment. Tot plegat es tracta amb humor negre i distensió. Finalment, tanquen el tercer podcast de Salto de Quinta, agraeixen a Aldaia Ràdio les instal·lacions, al tècnic Sergi la seva tasca, i recorden la presència del programa a Spotify i YouTube. Deixen a l’audiència la idea d’un possible "especial capítol 5" i s’acomiaden fins al proper episodi.

Cntrl Music 15/22/2025

Sense Filtres- Especial Dana- Entrevista Guillermo Luján

Context i objectiu de l’episodi Episodi especial de Sense Filtres amb l’entrevista íntegra a Guillermo Luján, alcalde d’Aldaia, centrada en la DANA del 29 d’octubre de 2024 i les seues conseqüències. L’equip introdueix l’episodi, agraeix el suport i anuncia que compartiran la resta d’entrevistes en programes posteriors. "Hem tractat el tema des del punt de vista més imparcial possible, deixant que siguen els fets i les paraules les que parlen." Cronologia de la nit de la DANA Moments previs i activació municipal • Divendres anterior: activació preventiva per la singularitat d’Aldaia (gestió de comportes i punts crítics). • El mateix dia: sensació d’estranyesa (informació d’alertes, però sense pluja efectiva al matí). • Vesprada: vent fort; a poqueta nit, canvi sobtat d’escenari cap al caos. De l’estranyesa al col·lapse • Inspecció de punts febles (zona de l’estació i Doctor Maranyón). • Talls d’accés, rotondes bloquejades i primeres alertes greus (persones aïllades en teulats, cotxe policial atrapat). • Comunicacions interrompudes i policia desbordada. "Guillermo, no podem anar a cap lloc, estem salvant-nos la vida." Aïllament fins de matinada • Entre les 21:00 i les 2:00-3:00: impossibilitat d’entrar al nucli; làmina d’aigua extensa. • Cap a la matinada: lleu baixada del nivell. • Recorregut pel centre: xoc, silenci i danys massius. Gestió i coordinació d’emergències Primeres decisions i aprenentatges tècnics • L’endemà: inici simbòlic de la retirada de fang a l’Ajuntament per “arrencar a fer alguna cosa”. • Recordatori del precedent (2022): tap al túnel de l’estació; implantació de baranes abatibles. • El 29/10: abatiment previ de comportes i monitoratge de fluxos. Arribada de comandaments professionals • Desbordament inicial dels recursos locals. • Activació de comandament amb UME, bombers i policies; posada en marxa del PMA (Puesto de Mando Avanzado) i coordinació amb el Centre d’Emergències. • Tècniques: injecció massiva d’aigua a clavegueram per desbloquejar, i equips d’aspiració (“xupones”) per retirar fang. Voluntariat i logística de l’ajuda • Allau de voluntariat d’arreu; organització a la porta de l’Ajuntament i distribució per carrers. • Dificultat d’arribar a tot arreu: llistes de prioritats (plantes baixes, garatges, locals). • Gestió de donacions massives (aigua, llet, guants, compresses): necessitat de centralitzar i magatzemar; coordinació amb altres administracions. • Problemàtica del fang: evitar col·lapsar clavegueres; solucions improvisades amb contenidors. Suport intermunicipal clau • Ajuda decisiva de l’Ajuntament de Valladolid (equips d’aigua, cubes i aspiració). • Cooperació d’altres municipis i serveis d’aigües de l’Horta i d’Espanya. Impacte humà i comunitari • Dol: confirmació de 6 víctimes mortals i acompanyament als familiars. • “Mans i ànims” del voluntariat com a motor moral i social. • Rumors i confusió durant el pic del caos; bans municipals per ordenar la presència de voluntariat en jornades de pluja posterior. "T’adones que necessitem els altres; ningú és imprescindible i l’ajuda col·lectiva salva vides." Un any després: aprenentatges i reptes • Canvi vital: de danys materials a risc vital dins de casa; més consciència i alerta contínua davant episodis severs. • Convivència amb clima extrem: referència a pràctiques preventives (exemple del Japó) i cultura de preparació. • Crida a obres estructurals per minimitzar riscos i recuperar la confiança ciutadana. "No eliminaran tot el risc, però sí ajudaran a protegir i a tornar la confiança." Missatge final • Agraïment a tota la xarxa de suport (municipal, autonòmica, estatal i voluntària). • Compromís de continuar compartint entrevistes per oferir una visió completa. • Tancament amb l’esperança posada en la preparació, la coordinació i la inversió en infraestructures.

#134 - Fira de Nadal, comerç local i marca personal

Resum general L’episodi de Compraldaia gira al voltant de tres grans eixos: • El record i les conseqüències de la Dana a Aldaia i a Aldaia Ràdio. • La preparació de la Fira de Nadal d’ACODA a la plaça de la Constituciú, amb totes les activitats, sorteigs i oportunitats per al comerç local. • L’entrevista amb Anna de Kesto, modista i indumentarista, que explica la seua feina d’atelier, la importància de la sastreria a mida, el seu branding personal en rosa i com aprofita les fires per fer promoció i màrqueting del negoci. 1. Introducció i context del programa 1.1. Benvinguda i to distès Els presentadors obrin el programa Compraldaia, la veu del comerç, a Aldaia Ràdio (89.4FM), saludant oients i comerciants: • Ambient molt col·loquial, barreja de castellà i valencià. • S’al·ludix a la “pecera” de l’estudi i a l’estat encara provisional de la ràdio després de la Dana. "Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso, ver que la radio funciona aún." 1.2. Record de la Dana i impacte emocional Parlen del que va suposar la Dana per Aldaia i l’emissora: • Diversos testimonis comenten que han oblidat records d’aquells dies, com una mena de “reset” mental. • Es recorden els voluntaris i pobles afectats i els reconeixements que s’estan fent un any després. • Apareixen anècdotes com la dels bombers de Ceuta i policies vinguts d’altres llocs durant l’emergència. Aquest bloc serveix per tancar ferides però també per mantindre viu el record de l’ajuda rebuda. 2. Aldaia Ràdio i altres programes 2.1. Diversitat de la graella Es fa una breu menció a la varietat de programes d’Aldaia Ràdio: • Destaquen que la parrilla és molt diversa. • S’esmenta el programa de reggae Black Maria Reggae, que també s’emet per altres emissores i plataformes internacionals. "Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla." Aquest passatge reforça la idea d’emissora municipal viva i plural. 3. Actualitat comercial: Fira de Nadal i campanyes 3.1. Fira de Nadal a la plaça de la Constituciú Es presenta la Fira de Nadal organitzada per ACODA: • Dates: 29 i 30 de novembre, a la plaça de la Constituciú. • Objectiu: ser la inauguració oficial del Nadal al municipi. • ACODA “negocia” simbòlicament amb Papa Noel i els emissaris dels Reis perquè arriben en primícia. Activitats previstes: • Estants comercials de comerç local. • Gastronomia: xarcuteria, vins, licors, etc. • Animació infantil i tallers. • Presència de Papa Noel, emissari reial i bústia reial. • Inflables d’atraccions per als més menuts. • Nadales en directe amb cor. • Encesa de l’arbre de Nadal, compartida amb el públic com a gest simbòlic d’inici de festes. 3.2. Sorteigs i incentius econòmics Es destaquen dos grans atractius promocionals: • Viatge per a 4 persones a un parc temàtic a París (clarament referit al parc del “ratolinet” famós): - Inclou avió, allotjament i entrades. - Es sorteja entre les compres de Nadal vinculades a la fira. • Gran campanya de 12.000 € en targetes regal, gràcies a Caixa Popular i la Fundació Horta Sud: - 120 targetes de 100 € cadascuna. - Es sortejaran durant la fira: cada hora (excepte a les 16:00) es reparteixen targetes entre el públic. - Es plantegen diferents ritmes (més targetes en la inauguració, després 3–4 per hora, etc.). Aquests incentius busquen dinamitzar les vendes i atraure famílies a la fira. 3.3. Campanya “Pequeñeces” i bosses de Confecomerç S’explica una iniciativa de Confecomerç (entitat mare d’associacions comercials): • Campanya “pequeñeces” per posar en valor el “xicotet” comerç com a gran força local. • Repartiment de bosses de paper molt vistoses, en tres mides i colors (coral, turquesa i groc). • Es poden aconseguir gratis comprant als comerços d’Aldaia. També expliquen la campanya anterior “El comer salva el comer”: • Confecomerç va vendre bosses a 1 € arreu d’Espanya. • Tota la recaptació es destinà a ajudar comerços afectats per la Dana. • Destaquen que es va recollir molta quantitat de diners i es van vendre totes les bosses. Això reforça el missatge de solidaritat entre comerços i de consciència de proximitat. 4. Entrevista amb Anna de Kesto: ofici, estil i marca 4.1. Qui és Anna i què és “Kesto” Arriba la convidada recurrent, Anna, de l’atelier Kesto: • Kesto és un atelier de modisteria i sastreria, no una botiga tradicional de venda. • El nom Kesto ve d’esperanto i significa “caixa”, metàfora de caixa d’idees (o “caixa de trons”, com diu sa mare). Tipus de feina que fa: • Indumentària valenciana, sobretot tractes de fallera (pel que més la coneixen a Aldaia). • Modisteria general: vestits a mida, arranjaments. • Sastreria: trajes d’home i dona. • Tratges d’època i cosplay. "Jo faig de tot. Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot." Després de la Dana: • Ha hagut de remodelar la botiga per eliminar humitats. • Ha aprofitat per fer un canvi d’imatge i reforçar la línia de vestits de núvia i sastreria. 4.2. Per què la sastreria a mida és important Anna defensa el valor del treball de modista i sastre: • Les talles de les grans cadenes no s’adapten bé a la diversitat de cossos (patrons “xinesos”, talles menors, etc.). • Moltes persones joves de talla gran només troben roba amb tallatge “de persona major”. • Amb la modista, la roba s’adapta al teu cos, no tu a la roba. Idees clau: • Encara que siga més car que un centre comercial, obtens: - Una peça duradora que pots anar modificant. - Comoditat i llibertat de moviment. - Un estil propi, coherent amb la teua personalitat. "La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu." 4.3. Tracte amb la clientela i “psicologia” del cosir Anna descriu com treballa amb els clients: • Necessita tocar, modelar el cos per adaptar patrons (especialment en sastreria d’home). • Molts homes es queden tensos i rectes, amagant el cul, quan els prova la jaqueta. • Ella els fa moure’s: asseure’s, alçar-se, provar sabates, alçar els braços, etc., per garantir comoditat real. "Lo primer que feu és amagar el cul." També comenta: • La importància que la roba permeti respirar, moure braços, ballar. • Que molts homes acaben traent-se l’americana als casaments perquè no està ben adaptada. • El seu caràcter obert li permet fer que el client se senta a gust i confiat. Explica que cosir és per a ella un estat de trànsit: • Quan entra en feina, perd la noció del temps i s’aïlla de l’exterior. • Ha de posar el mòbil en silenci i organitzar-se amb cita prèvia. • Les veïnes li avisen l’hora perquè s’adone que ja és de matinada. "Jo entro en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí... i no veig res més." 4.4. Curiositats sobre corbates i vestimenta formal Entre anècdotes i humor, parlen de: • L’origen de la corbata a partir de mocadors de soldats croats (cravata → croata → corbata). • El fet que, històricament, la corbata servia com a mocador per abrigar el coll. • El debat de per què ens “traiem” per als esdeveniments (bodes, etc.) i anem “disfressats” en lloc de vestir com sempre però arreglats. • L’afirmació final: "Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner." 4.5. Branding personal: el rosa com a identitat Un bloc central és el branding personal d’Anna: • Sempre va vestida en tons roses, fúcsia, morats. • Va decidir-ho per comoditat i coherència: si tot l’armari és de la mateixa gamma, tot combina ràpid. • Després d’una etapa en què “havia de ser discreta”, en arribar a Aldaia canvia radicalment: - Es rapa el cabell. - Tira la roba fosca. - Comença a vestir-se de colors fluorescents i, finalment, es queda amb la gamma rosa–morat. "Vaig començar a comprar-me tota roba fluorescent... i has començat a agarrar la gama de roxos... per vagància, al final tot era rosa i morats." Això es converteix en imatge corporativa: • Cartell rosa, decoració rosa, uniformes en tons rojos/roses. • Els clients, en entrar, li diuen: "eres igual que en l’Instagram". • Així, el públic busca la persona que coneix de xarxes, no només el negoci. 4.6. Treball amb una professional d’imatge Anna explica que treballa amb Susana, consultora d’imatge i branding: • Es van conéixer en un grup de networking. • Susana va veure el potencial de la seua imatge diferent (rosa, orelles al cap, etc.). • Li prepara un calendari de continguts per xarxes (especialment de cara a esdeveniments com la Fira de Nadal). • Manté coherència de: - Color (rosa com a fil conductor). - Idioma (Instagram principalment en valencià). 4.6.1. Xarxes socials i idioma Sobre Instagram i TikTok: • A Instagram: - Tot el contingut (vídeos i textos) està en valencià. - Busca proximitat local i coherència amb la seua manera de parlar. • A TikTok: - Ha rebut crítiques de gent que no entenia el valencià. - Ha optat per posar subtítols i descripcions en castellà per arribar a més públic. - No vol convertir l’idioma en una polèmica; l’objectiu és que “s’entenga el que fa”. Debaten sobre: • El valencià com a part de la marca (tal com defensava Rubén, de lingüística). • La tensió entre respectar el públic que no entén la llengua i normalitzar el valencià. "Jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull que és que sàpiga el que faig." 4.7. Presència a la Fira de Nadal: estratègia de màrqueting Anna explica com afronta la Fira de Nadal com a oportunitat de màrqueting: • No hi va amb mentalitat de “vindre a vendre”, sinó a promocionar-se. • No té una parada de mercat clàssica, perquè no ven producte massiu. • Fa espectacle, soroll, interactua amb la gent, reparteix flyers nous i presenta canvis de la botiga. "Jo a les fires no vaig a vendre. Per a mi la fira és promocionar-me." 4.7.1. Novetats que portarà a la Fira A la fira presentarà: • Nou disseny de flyers i lleugers canvis d’imatge (tons de rosa de Kesto). • Una selecció de productes d’artesania valenciana relacionats amb la indumentària: - Fets a mà per una artesana, amb pedres naturals. - Ella fa de selectora/distribuïdora: tria quines peces vol i les ven sota la marca Kesto. Criteris de selecció de producte: • Poques peces, molt triades. • Prioritat a producte local i artesanal, fet a fàbriques o tallers que ella mateixa visita (manteletes, espardenyes, etc.). • Vol evitar convertir-se en una botiga granista (no vol “carregar per internet”). 4.7.2. La fira com a aparador gratuït Es reforça la idea que la fira és una gran oportunitat de visibilitat: • Comparen amb la Fira de Mostres de València, on un stand pot costar 3.000 € o més. • A la Fira d’ACODA, l’espai és gratuït per als associats. • Participar suposa inversió en màrqueting, no una despesa perduda: - Disseny de stand, flyers, merchandising... - Contacte directe amb potencials clients. "Tens un escaparate gratis en el carrer, que és per a promocionarte." També posen exemples d’altres negocis que a priori semblava que no encaixarien en una fira i que han tingut èxit (massatgista amb camilla, immobiliària a Halloween, etc.). 5. Reflexió sobre el comerç local i la participació en fires 5.1. Per què alguns comerços no surten a la fira Comentaris recurrents que senten d’altres comerciants: • "És molt de treball desmuntar la botiga i portar-la dos dies." • "Per a dos dies, no em compensa." • Alguns preferixen anar a la fira com a públic i no com a expositors. 5.2. Proposta: formació i assessorament per aprofitar les fires Anna planteja que l’associació podria: • Fer una mena de “tutorial” o sessió d’assessorament abans de la fira. • Donar idees per sectors sobre què es pot fer a un stand sense desmuntar tot el negoci. • Mostrar que no cal portar tot l’estoc; es pot anar a: - Fer promocions puntuals. - Repartir descomptes per visitar la botiga. - Mostrar mostres simbòliques del que fan. "És anar a promocionar-se. O sigui, no ho veuen com un mercat." 5.3. Associacionisme i serveis que ofereix ACODA Es recorda que ser membre d’ACODA aporta: • Publicitat gratuïta a la ràdio, a la fira, a xarxes. • Participació en campanyes conjuntes (bosses, sorteigs, etc.). • Un altaveu col·lectiu que és difícil d’aconseguir individualment. Frase clau: • "Si no te veuen, no venen a casa a buscar-te." Es compara amb grans empreses que inverteixen en naming i infraestructures com el Roig Arena, on el component de màrqueting de marca és clar. 6. Tancament: resum, convidada i dades pràctiques 6.1. Dades de contacte de Kesto Cap al final, Anna dona la seua ubicació i recorda que treballa amb cita prèvia: • Adreça: carrer de les Heres, número 9, Aldaia. • Senyalització: cartell rosa amb fallereta i fletxa. • Xarxes: - Instagram: kesto.modista - TikTok: kesto.modista 6.2. Missatge final i comiat Abans del comiat, Raúl deixa una reflexió: "Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner." I tanquen convidant la gent a: • Visitar la Fira de Nadal d’ACODA. • Acostar-se a l’stand de Kesto per veure les novetats i l’espectacle preparat. • Seguir Compraldaia i recolzar el comerç local d’Aldaia. El programa es tanca amb música i el to distès típic de l’espai.

L’ofici del pianista: formació, sortides i consells

Panorama general de l’episodi Programa de «¿Qué quieres ser de mayor?» emès a Aldaia Ràdio, centrat en l’ofici del pianista amb el convidat Carlos Barbé González i una secció final sobre transicions professionals. "El 99% del temps d’un pianista és treball de recerca i artesania." Tema central: què implica ser pianista avui, des de la formació fins a la vida professional real. Complement: Com vaig arribar fins aquí amb el cas de la Sara Mayes (Criminologia → Rocha Arena). Història i context del piano Etimologia de “pianista” (1812, 1819) i recorregut històric del piano: de l’hidraulos (òrgan d’aigua) i l’òrgan de tubs al clavicèmbal, esplendor barroc i arribada del pianoforte fins al piano modern (s. XIX-XX). Punts clau: Del vent a la corda percutida: el piano es conceptualitza com a instrument de teclat de cordes percutides. Evolució tècnica: ampliació de tecles, dobles teclats, pedals, millores de mecanisme al s. XX. Entrevista a Carlos Barbé González El dia a dia: treball i “cerca” artesanal Realitat vs imaginari: menys escenari i més treball solitari i metòdic. Activitats: practicar instrument, llegir partitures noves, escoltar i comparar versions, explorar repertori. On formar-se i com començar Vies d’accés: família/llar (hàbits de cant i escolta), escoles de música, classes particulars i conservatori/universitat per a la tecnificació avançada. Edat d’inici: desmuntant el mite del “nen prodigi”. Primer el llenguatge musical (cantar, ritme, escolta col·lectiva) i després l’instrument. La cançó tradicional aporta arrelament i contingut emocional. Contra la “tecnificació precoç”: evitar començar solfeig i instrument alhora si desconnecta de l’experiència emocional de la música. Quant dura la carrera musical? Trajecte arreglat habitual: 4 anys elementals + 6 professionals + 4 superiors (≈ 14 anys), més possibles màsters/doctorat. La música té gran cruïlla categorial: connexions amb medicina, arquitectura, filosofia, estètica, literatura. Sortides i mercat laboral Excés de concertistes formats vs demanda real: molts titulats acaben a l’ensenyament (escoles, conservatoris, universitat). Biaixos del sistema: especialitats que presuponen carreres solistes poc realistes per a la majoria. Què defineix el pianista (virtuts i límits) Desconnexió física del so respecte a altres instruments (veu, vent, corda fregada), amb molts “intermediaris” fins a la corda. Soledat i caràcter: moltes hores d’estudi individual; cal compensar amb experiències musicals col·lectives. Accés a l’instrument: el piano acústic és car i vol espai; els pianos digitals democratitzen la pràctica i l’accés. Concertista, acompanyant i formació real Concertista com a ideal “romàntic”: el focus hauria de ser compartir i cercar, no demostrar. Mancances formatives: el pianista rarament és format com a integrant d’orquestra/banda, tot i que el piano hi té paper. Idiomes i aprofundiment Indispensables per accedir a mestres, materials audiovisuals i bibliografia clau (anglès, francès, alemany, italià). El músic ha de ser sofisticat: connectar música amb filosofia (Plató), poesia (Lorca, Cernuda), estètica, etc. Es pot viure només de ser pianista? Només solista? Difícil a Espanya. Músic complet? Sí: combinar interpretació, acompanyament, composició, direcció de cors/ensembles i ensenyament. Idees força: diversificar, obrir mirades (altres músiques, ètnies, períodes) i ampliar sortides. Consells per a qui comença Treballa en tu: creixement personal per sostenir la crítica i trobar la pròpia veu. Molta paciència: l’aprenentatge del piano continua exigint hores; evitar la pressa de la cultura instantània. Secció “Com vaig arribar fins aquí”: el cas de la Sara Mayes Perfil: Grau + Màster en Criminologia (Universitat de València) → feina al Rocha Arena; també és amazona de salt a nivell estatal. Transició: Necessitat d’ingressos (costs del cavall) → ETT i ofertes d’esdeveniments, atenció al client, càtering → entrada a l’empresa. Apetit per aprendre (àrea informàtica/tecnològica) i evolució interna. Objectiu futur: crear un departament de criminologia (fraus d’entrades, reventa, etc.), connectant especialitat i feina actual. Missatge clau: Pausa estratègica i estalvi per reorientar-se sense abandonar la vocació. Cloenda Recordatori de seguir el programa «¿Qué quieres ser de mayor?» i escoltar-lo a la carta al web d’Aldaia Ràdio. Idees clau en una mirada Ser pianista avui requereix ser un músic complet, no només un solista. La formació guanya si comença per la veu i el llenguatge musical abans de l’instrument. Idiomes, paciència i treball personal són palanques decisives per a una carrera sòlida.

Aldaia Setmanal: obres post-DANA, agenda i esports

Resum de l’episodi "Aldaia Setmanal, la informació de proximitat." Punts clau de la setmana Obres i mobilitat: reobertura del túnel de l’Avinguda de la Concòrdia amb noves plaques d’aïllament acústic; pont d’accés a Bonaire reobert; i línia C3 de Rodalia ampliada fins a Ricard Tormo (Cheste). Gestió de la DANA: bo tèrmic de 397 € per compensar sobrecostos energètics; expropiacions per encauçar el Barranc de la Saleta; debat veïnal i institucional sobre el desviament; el Consell insta la CHJ a accelerar connexions al Pla Sud. Veu institucional a Europa: alcaldes afectats per la DANA intervenen al Parlament Europeu; presència destacada de Guillermo Luján en l’homenatge a les víctimes. Comunitat i educació: el PAC participa a la Xarxa Solidària Juvenil d’Entre Cultures; suport de la Fundació Entre Cultures després de la DANA; viatge enriquidor de l’IES Salvador Gadea gràcies a les Rutes CAL. Ràdio i cultura: les falleres majors visiten el programa Aldaia viu la festa; arrenca la Setmana de Santa Cecília de la UMA amb concert al TAMA. Agenda: xerrada per a famílies al Teatre del Mercat, festa de Moros i Cristians Palmiters, proclamació de la Falla Villa-Robledo i Dia de la Infància a la Plaça Europa. Esports: gran subcampionat de David Cantero en triatló; bons resultats del running local, del frontenis, dels escacs de base i del salvament esportiu. Oratge: influència de la borrasca Clàudia; fronts febles, vent de garbí i temperatures lleugerament més baixes diumenge. Servei públic: farmàcies de guàrdia per al cap de setmana. Emissora: Aldaia Ràdio continua treballant per recuperar totalment el senyal; pertany a la XEMV. Destaquem Impacte climàtic: la DANA situa Espanya entre els 20 països més afectats per canvi climàtic el 2024. Participació juvenil: obertures d’inscripcions als camps de voluntariat d’hivern 2025 de Gen Jove (Mora d’Ebre/Teulada i Benicàssim). Agenda ràpida (resum) Divendres: xerrada “Connectant amb l’adolescència” al Teatre del Mercat (19.00 h). Dissabte: festa de germanor Moros i Cristians Palmiters. Dissabte: proclamació Falla Villa-Robledo (Barri del Crist). Diumenge: Dia de la Infància (Plaça Europa); concert UMA de Santa Cecília al TAMA (12.00 h). Esports en breu Triatló: David Cantero, subcampió a la Copa del Món (Xile); pròxima cita a Florianópolis (Brasil). Running: presència destacada a les 10K de Vilamarxant i Sedaví; Nieves Jiménez-Chill, 2a sènior a Sedaví. Frontenis: victòries en 1a i 2a; derbi emocionant. Escacs base: gran inici als Jocs Esportius; Leo Navarro, 1r en sub-8. Salvament (CDNA): debut de temporada amb participació completa i bon nivell. Oratge Divendres: nuvolositat transitòria; sense grans canvis de temperatura; garbí dominant. Dissabte: matí assolellat i més núvols a la vesprada; algun ruixat interior. Diumenge: front feble de matinada, plugims dispersos; garbí moderat amb ratxes >50 km/h; lleu descens tèrmic. Farmàcies de guàrdia Divendres: c/ Salvador Allende, 6 (Aldaia). Dissabte: c/ Església, 51 (Aldaia). Diumenge: c/ Major, 63 (Aldaia). — Aldaia Setmanal tanca recordant que Aldaia Ràdio segueix millorant la qualitat del senyal per al servei públic de proximitat.

Coxsone Dodd: orígens del ska, rocksteady i reggae

Sinopsi general Monogràfic dedicat a la figura de Clement “Coxsone” Dodd, padrí del reggae i fundador de Studio One. El programa recorre els seus inicis a Kingston, l’ecosistema dels sound systems, la creació del catàleg fundacional del ska, rocksteady i reggae, i el seu llegat fins als anys 70-80 (transició cap al dancehall) i el seu pas per Nova York. "Sir Coxon és immortal." El fil conductor • De Jamaica colonial al naixement del mento i la indústria discogràfica local. • L’ascens de Dodd com a selector i impulsor de Sir Coxsone Downbeat, la cultura soundclash i els dub plates. • Fundació de Studio One (13 Brentford Road): audicions dominicals, banda resident i explosió creativa. • Artistes clau: The Skatalites, The Wailers, The Maytals, Delroy Wilson, Alton Ellis, The Gay Lads, Jackie Mittoo, Jennifer Lara, Sugar Minott, entre d’altres. • Transicions estilístiques: de l’R&B i el boogie al ska, d’aquí al rocksteady i finalment al reggae; context social i polític que modula els ritmes i les lletres. • Darrera etapa: auge del dancehall, trasllat a Nova York i pervivència del segell i el mite. Format i emissió • Programa quincenal: dijous 22.00 h des d’Aldaia Ràdio i Radio Rototom; disponible divendres a iVoox i Spotify. • Novetat: especial “Black María Audiència” cada tres mesos amb seleccions de l’audiència. Orígens i indústria (Jamaica, anys 30–50) • Jamaica colonial, herència africana (yoruba) i la fusió amb l’R&B europeu que cristal·litza en el mento. • Primers estudis i segells: MRS (discs blancs d’acetat), West Indies Records, Chin’s Records, i sobretot Times Record Limited / Federal Records (Ken Khouri). De selector a productor: Sir Coxsone Downbeat • Infància i malnom “Coxsone” (talent al criquet) i primers sets al bar de la mare. • Emigració al sud dels EUA, descoberta massiva de vinils i retorn (1954) amb maletes plenes de música. • Naixement de Sir Coxsone Downbeat: so afroamericà (R&B, boogie, jazz), escenografia i espectacle itinerant. • Competència amb Duke Reid, soundclash, dub plates pro i anti rivals; expansió a 5 equips simultanis i DJs estel·lars (Count Machuki, Lee “Scratch” Perry, Prince Buster...). Primeres produccions i el camí cap a l’ska • Impuls del single de 45 rpm: més econòmic i àgil per provar artistes. • Sello inicial: World Disc; gravacions a Federal Records. • Tema clau: “Easy Snapping” (Theophilus Beckford), sovint considerat pont entre R&B i ska. Studio One: 13 Brentford Road (1962 →) • Naixement de l’entitat central del reggae: Jamaican Recording and Publishing Studio (Studio One). • Audicions dominicals amb jurat (Dodd i Lee Perry). El “Number One” on tothom vol gravar. • Estructura de segells múltiples (més de 40) per estil i mercat: estratègia d’experimentació i abast. Artistes i peces emblemàtiques • The Blue Blasters (amb Don Drummond, Lester Sterling, Rico Rodriguez, Roland Alphonso): músculs inicials de l’ska. • Owen Gray: primer “cantant estrella” jamaicà i lloança als sound systems. • 1961–64: acceleració R&B + doo-wop → ska. • 1964: The Skatalites (superbanda resident) i paper logístic de Dodd (equip, furgoneta, espai). • 1963: The Wailers (“Simmer Down”): irrupció a Studio One amb The Skatalites de banda. • 1964: The Maytals (“Never Grow Old”), pioners i origen del terme “reggae” (posteriorment, 1968). • 1966–68: context tens i crisi d’expectatives → rocksteady (més lent, introspectiu): - Delroy Wilson (“Dancing Mood”) i la transició estilística. - Alton Ellis (“Rocksteady”/“Get Ready”): nom i totem del subgènere. - The Gay Lads (“Morning Sun”): excels vocal group de l’etapa primerenca de Studio One. • 1968: The Invaders (“Soulful Music”) i la importància de Jackie Mittoo (director musical; Soul Vendors → Sound Dimension). • 1970s: Jennifer Lara (Studio One Presents Jennifer Lara): una de les poques veus femenines destacades al catàleg. • Finals 70: Sugar Minott (“Oh Mr. DC”, “Vanity”, “Hang On Natty”): pas cap al dancehall i llavor del raggamuffin. Context social i transicions musicals • De l’optimisme pre-independència (ritmes alegres del ska) a la desacceleració del rocksteady per crisis polítiques, violència de barri i xoc geopolític. • Dancehall: reflex d’un clima més dur; Dodd aposta per veus menys bel·ligerants dins d’un escenari convuls. Última etapa i llegat • Tancament temporal i trasllat a Brooklyn (Nova York): botiga i estudi; producció intermitent i viatges constants a Jamaica. • Retorn a Jamaica (inici 2000), reactivació de Brentford Road; Dodd mor el 5 de maig de 2004 a Kingston. • Llegat: catàleg i mètode Studio One com a pedra angular del reggae; escola d’artistes i so que perdura.

Efemèrides, xiulits i Xàtiva: de Nino Bravo al món

Panoràmica de l’episodi Programa magazín de nit de Quatre en un taxi a Aldaia Ràdio amb un menú variat: editorial sobre la dieta mediterrània, efemèrides de la setmana, la secció “xiulits i aplaudiments”, un especial del Taller de Ràdio Oberta de l’Escola d’Adults de Torrent sobre Xàtiva monumental i un “pessic de música” dedicat a Nino Bravo; el tram final connecta amb el programa El Baixell (Ràdio Godella, XEMV) per un viatge de world music de Portugal a Grècia passant per l’Àfrica i Amèrica Llatina. Temes principals Dia Mundial de la Dieta Mediterrània • 57% de l’adultesa valenciana mostra adherència moderada; major entre dones i majors de 44 anys. • Reconeixement de l’UNESCO (2010) com a patrimoni cultural immaterial. • Alerta per la pèrdua d’hàbits entre jovent i auge del menjar ràpid precuinat. • Missatge clau: amb xicotets canvis es pot mantenir un patró saludable i sostenible amb pressupost ajustat. Efemèrides del 13–19 de novembre • 13/11/2010: Traspassa Lluís García Berlanga (director i guionista). • 13/11/2000: obertura del Museu de les Ciències (Ciutat de les Arts i les Ciències). • 14/11: Dia Mundial de la Diabetis i contra l’exclusió social; (1996) el Congrés aconsella la integració plena a l’OTAN. • 15/11: Dia de malalties neuromusculars i d’escriptors perseguits; (2013) l’ONU insta a investigar desapareguts de la Guerra de 1936 i el franquisme; es documenten >6.000 fosses comunes. • 16/11: Mor Badia i Margarit (2014), filòleg i lingüista. • 17/11: Seguretat alimentària; (2015) la Generalitat estableix el valencià com a llengua d’ús habitual en l’administració. • 18/11: Ús prudent d’antibiòtics; (2017) manifestació històrica per un finançament just al País Valencià. • 19/11: Dia Mundial dels Escacs i Internacional de l’Home; (2017) descobertes restes visigòtiques a Riba-roja de Túria. Xiulits i aplaudiments • Xiulits: a un diputat anomenat “parroquial del Ventorro” per no assumir responsabilitats; reprovació del govern còmplice; denúncia de tràfic de drogues. • Aplaudiments: a un jove emprenedor que crea una aplicació per posar en valor pobles menuts; a l’autor d’un mural a Catarroja en memòria de la gota freda del 29/10/2024 (context de DANA); a la mobilització de Llíria contra la instal·lació d’una macroplanta de biogàs a Casinos. Taller de Ràdio Oberta (E.A. Torrent): Xàtiva monumental • Retrat de demografia i àrea urbana. • Repàs històric: Saiti ibera, municipi romà, període andalusí, conquesta de Jaume I, cremà de 1707, Guerra Civil i bombardeig de 1939. • Toponímia: de Saiti → Saitavis → Medina Xàtiva → San Felipe → Xàtiva (recuperada el 1980). • Patrimoni: castell, col·legiata, esglésies històriques, convents; Almodí, Hospital Major, cases nobles i modernisme. • Paratges: la Cova Negra (restes de Homo neanderthalensis). • Gastronomia: arrossos (al forn, caldós, amb fesols i naps), dolços d’origen àrab. Pessic de música: Nino Bravo — “Libre” • Trajectòria del cantant d’Aielo de Malferit; èxits com “Te quiero, te quiero”, “Un beso y una flor” i “Libre”. • Mort el 1973 en accident de trànsit; naixement de la llegenda. • “Libre”: himne sobre la llibertat; esment a la història de Peter Fechter com a lectura popular, però el compositor en va desmentir la inspiració directa. • Reflexió generacional: de l’Espanya en blanc i negre a la necessitat de preguntar i construir un món amb més llibertats. “La llibertat és el poder o dret de parlar, actuar i canviar com es vulgui, sense obstacles ni restriccions.” El Baixell (Ràdio Godella, XEMV): viatge de world music • Portugal: Júlio Pereira; tancament amb Rodrigo Leão. • Castella: Anna Alcaide. • País Basc: Peyo S. (Peyo Sorbielle). • Bretanya: Tri Yann i Denez Prigent. • Uruguai: Jorge Nasser i el candombe. • Egipte/Sudán: Musicians of the Nile. • Illes Balears: Maria del Mar Bonet. • Sud-àfrica: Mahotela Queens + Mahlathini; Ladysmith Black Mambazo. • Grècia: Eleftheria Arvanitaki. Música destacada • The Tyets — “El bailoteo”. • Bernier — cançó de les Trobades d’Escoles en Valencià (“És el paradís”). • La Fúmiga — “Gràcies per tant”. • Nino Bravo — “Libre”. • Selecció d’El Baixell: Júlio Pereira, Anna Alcaide, Peyo Sorbielle, Tri Yann, Denez Prigent, Jorge Nasser, Musicians of the Nile, Maria del Mar Bonet, Mahotela Queens & Mahlathini, Ladysmith Black Mambazo, Eleftheria Arvanitaki, Rodrigo Leão. Cites destacades “La meua llengua materna és el valencià.” Crèdits i veus • Conducció: Sequi Castellano i Inés Hernández (Aldaia Ràdio). • Taller de Ràdio Oberta (E.A. Torrent): Quique Miquel, Ismael Espejo, Amparo Izquierdo, Francisco García Gasco, Paco Estellés, María José Mansilla, CQ Castellanos. • Connexió XEMV: El Baixell de Ràdio Godella amb Josep Vicent Domínguez (guió i selecció) i Jordi Coll (control tècnic).

Sólo hay un paso ¡No somos perfectas educació!

Dos chicas jóvenes comentan y debaten distintos temas relacionados con la salud mental en 'Sólo hay un paso', ya que en muchas ocasiones sólo necesitamos hablar, comentar o escuchar para solucionar problemas, o al menos minimizarlos, relativizarlos... Un espacio quincenal con invitados interesantes y reflexiones en positivo. En definitiva, para mejorar nuestra salud mental: 'Sólo hay un paso'.