Resum de l’episodi "Aldaia parla d'Esport, el programa on l'esport d'Aldaia és el protagonista." Punts clau Estrena del documental "Mujeres frontenistes": homenatge a les jugadores de frontenis i al seu llegat. Actualitat esportiva amb resultats destacats en triatló, running, frontenis, escacs i natació i salvament. Gran agenda del cap de setmana amb partits de futbol base i bàsquet a diferents categories. Sintonitza Aldaia Ràdio a 89.4FM per seguir tota l’actualitat local. Destacat del dia: documental de frontenis Què és: estrena de "Mujeres frontenistes", un relat sobre la passió, els reptes i l’empremta de les jugadores de frontenis. Quan i on: divendres 14 de novembre, 18.45 h, Sala 5 dels Cines Bonaire. Accés: entrada gratuïta amb aforament limitat. Com reservar: a la web de la Federació de Frontenis i Pilota de la Comunitat Valenciana, secció Dones Frontenistes. Actualitat esportiva Triatló: David Cantero, subcampió a la Copa del Món de Sant Pere de la Pau (Xile). Última cita a Florianópolis (Brasil). Gran tancament de temporada. Running: participació destacada del club Sense Límits en les 10K de Vilamarxant i Sedaví. Nieves Jiménez Gil, 2a en sènior femenina a Sedaví. Frontenis: el Club Nou Frontenis Aldaia signa victòries de nivell en 1a i 2a divisió; derbi emocionant i bon rendiment d’equip tot i algunes derrotes. Escacs (Jocs Esportius 2025, València): gran representació d’Educar-te Aldaia. Leo Navarro, 1r en sub-8. Bon inici de tots els joves. Natació i salvament (Castelló): el CDNA debuta amb totes les categories en proves de platja i piscina. Treball i esperit d’equip. Agenda del cap de setmana Futbol base (14–16 nov): Divendres: primers enfrontaments a diferents camps locals. Dissabte: jornada intensa al Poliesportiu d’Aldaia (infantils, alevins, juvenils i Femení B), i partits simultanis en altres seus. Diumenge: continuïtat amb benjamins, alevins, cadet A, juvenils i femení infantil. Bàsquet (15–16 nov, Pavelló Municipal): Dissabte: partits d’infantil A/C, benjamí masculí/femení, sènior C/B i júnior. Diumenge: aleví, cadet femení, infantil A, júnior B i júnior femení. Missatge final Omplim les graderies i fem costat a clubs i esportistes locals. L’esport no s’atura, i Aldaia parla d'Esport tampoc. On escoltar A Aldaia Ràdio a 89.4FM per tota l’actualitat, notícies, entrevistes i històries de l’esport d’Aldaia.
'Aldaia viu la Festa' naix per posar l'altaveu als protagonistes de les nostres festes. Allò que fa poble, que crea sentiment de pertinença i suposa la nostra essència... Convidarem i escoltarem les associacions festives, clavaries, musicals, de ball... qualsevol creació cultural d'Aldaia podrà tindre cabuda en este espai conduït per Roberto Barreña i Vicent Navarro en la 89.4 de la FM. T'esperem!! www.aldaiaradio.com
Un magazín radiofònic plural i variat en el qual els oients podran gaudir de diferents continguts: actualitat, salut, ecologia, cultura, música, entrevistes… i amb un toc d'humor. Tot això i molt més en “El abanico de los lunes”. Tots els dilluns de 17.00 a 18.30 hores a Aldaia Ràdio
Un programa per a les vesprades del diumenge amb autèntic so original. Un espai musical amb audició exclusiva en el seu format de vinils, els microsolcs de 33rpm. Manu i el seu Mètode Clàssic. Música clàssica en tots els seus estils: Classicisme, barroc, preromàntic, romàntic...
Programa d'humor, música i cinema (no necessàriament en este ordre) amb Rafa Fernández-Delgado, Antonio Jorro i Celso Hoyo. Amb seccions com a Cinema ExCelso, El Picú o Original i còpia, ja van dotze temporades parlant de bon cinema, escoltant la millor música dels últims cent anys i partint-nos de riure durant un parell d'hores a la setmana.
Panorama general Especial de Sense Filtres un any després de la Dana que va colpejar Aldaia. El programa reconstrueix aquella nit i el que va venir després amb testimonis directes i la mirada institucional. Impacte humà: 6 veïns d’Aldaia morts; 229 persones al territori no van tornar a casa. Objectiu: no reobrir ferides, sinó escoltar, entendre i donar veu a qui va patir i a qui va ajudar. Temes principals Xoc sensorial i memòria Soroll constant de l’aigua, crits d’auxili i mirades de desconcert. L’“estranyesa” prèvia: vent fort, cel negre i una calma que anunciava el caos sobtat. Cronologia de l’emergència Activació de l’alerta roja i percepció inicial de “riada menor”. Punt d’inflexió: aigua marró i murs que rebenten a les plantes baixes; carrers convertits en torrents. Policia desbordada; primers auxilis veïnals mentre arriben reforços com la UME. Gestió i decisions clau L’Ajuntament (amb Guillermo Luján) centralitza informació i comença a prioritzar vies principals per seguretat. Coordinació espontània des de la porta del consistori per distribuir voluntaris i necessitats per carrers. Heroisme i vulnerabilitat Rescat veïnal: un jove, Víctor Hugo, salva una dona gran atrapada per un armari després que la onada tirara parets. Moments de col·lapse emocional, cansament extrem i necessitat d’aturar per continuar ajudant. Solidaritat i reconstrucció Onada massiva de voluntariat (veïns, joves, persones d’altres municipis i estrangers). Neteja de fang en hores amb desenes de mans; coordinació improvisada però efectiva. Un any després Persistència de la por quan plou i de la tensió amb noves alertes. Aprenentatges: confiança mútua, força comunitària i cooperació entre administracions. Vida quotidiana en emergència: cues per menjar, potabilitzadors d’aigua, dutxes amb càssols i fred. Veus i testimonis Guillermo Luján (alcalde): policia desbordada, priorització de vies, crida a reforços i coordinació. Marta Uxedo (treballadora municipal): primera línia d’atenció i trucades d’auxili. Paco Folgado (veí): la “aigua marró” com a senyal de perill; murs que exploten; impacte domèstic. Guillermo Navarro (empresari): pèrdua del negoci; neteja i suport d’amics i voluntaris. Víctor Hugo (veí): rescat d’una veïna major atrapada; gestos d’humanitat en el pic del desastre. Cites destacades "El pueblo ha salvado al pueblo... porque nosotros hemos sido abandonados." "Cuando vi el agua marrón dije: problemas." "Me rompí. Lloré 30 minutos y seguí ayudando." Conceptes clau Alerta roja, UME, barranc, aigua marró, onada (tsunami), fang, voluntariat, coordinació veïnal. En síntesi Un retrat coral de dol, coratge i esperança: des del soroll de l’aigua i els murs que cedeixen fins a la solidaritat massiva i l’autoorganització. L’endemà i els mesos següents van ser durs, però el teixit social d’Aldaia ha demostrat resiliència, confiança i una nova consciència del risc i la preparació col·lectiva.
Resum general del pòdcast En aquest episodi de Compraldaia a Aldaia Ràdio (89.4FM), els conductors conversen amb Patricio Cabañero, responsable de Trofeos Cabañero, un comerç històric d’Aldaia especialitzat en trofeus, plaques, gravats i emmarcats a mida. El programa combina actualitat comercial local amb una entrevista molt humana sobre emprenedoria, resiliència i comerç de proximitat. L’episodi aborda: La Fira de Nadal i la campanya de comerç local, amb sortejos i activitats a la Plaça de la Constitució. La trajectòria de més de 30 anys de Trofeos Cabañero. La importància dels reconeixements en vida (plaques, trofeus, medalles) i el seu valor emocional. La reconstrucció del negoci després de la Dana, amb el suport de grans empreses i del teixit local. El paper d’ACODA (comerciants d’Aldaia) i l’associacionisme. Les dificultats i oportunitats de la digitalització, tant en venda com en obligacions fiscals (Verifactu). Un missatge final molt potent sobre il·lusió, formació contínua i perdre la por a emprendre. Actualitat comercial i Fira de Nadal Campanya de Bono Comercio i preparació del Nadal • Es comenta que la campanya de Bono Comercio ja està pràcticament esgotada. • S’anuncia que s’està preparant la campanya de Nadal, amb dues vessants: - Fira de Nadal. - Campanya general de Nadal (encara sense revelar detalls). Detalls de la Fira de Nadal • Dates: últim cap de setmana de novembre (29 i 30). • Lloc: Plaça de la Constitució d’Aldaia. • Participació de: - Molts comerços locals. - Gastronomia. - Aldaia Ràdio i el programa Compraldaia en directe. • Ambientació: volen que siga com “submergir-se en un conte de Nadal” amb: - Doñets (duendes), - Pare Noël (possiblement amb un emissari per recollir cartes), - Malabaristes, saltimbanquis i actuacions en directe. Sortejos i premi principal • Gran reclam: viatge a Euro Disney com a colofó de la Fira. • Durant tota la Fira: - Sorteig aproximadament cada hora d’una targeta de 100 € per a compres al comerç local. - La persona guanyadora ha d’estar present en el moment del sorteig. - Es calcula repartir entre 7.000 i 12.000 € en targetes. “L’objectiu és repartir diners entre la gent i dinamitzar el comerç local.” Loteria i ACODA • Recorden el número de loteria de ACODA: 43.355. • Es pot comprar a l’administració núm. 1 d’Aldaia (El Rajolar) demanant el “de Sindacoda”. • Conversa distesa sobre què farien si els tocara la loteria, i el valor de continuar treballant i ser solidaris. Iniciativa solidària de Creu Roja • S’explica una acció de Creu Roja Aldaia: sortides nocturnes en grups per atendre persones sense llar i amb necessitat. • Es destaca el valor del voluntariat i la importància de la seua tasca. Presentació de l’entrevistat: Patricio Cabañero Qui és Patricio? • Convidat: Patricio Cabañero, responsable de Trofeos Cabañero. • Comerç definits pels locutors com: - “Petit gran comerç”, - De gran discreció però amb clients molt importants (no es citen per respecte i humilitat). • Patricio agraeix la invitació i posa en valor que el programa done veu al comerç local. Valor emocional del seu treball • Es parla del simbolisme de: - Trofeus, - Medalles, - Plaques de reconeixement. “El homenatge és en vida, i és molt bonic que et donen una placa o un reconeixement.” • Patricio diu que la seua major satisfacció és veure la cara de la gent quan recull una placa o un trofeu, sobretot en ocasions com noces de plata. “Per a mi és més la il·lusió del moment que no la part econòmica.” Origen de Trofeos Cabañero i evolució professional De representant de mobles a comerç propi • Patricio ve del món de la representació comercial de mobles: - Era agent comercial col·legiat (representant), - Treballava zones com Saragossa, Osca i Terol durant uns 20 anys. • Detecta una necessitat: a Aldaia i voltants no hi havia un servei especialitzat de plaques i trofeus, i s’havia d’anar a València. • Fa un sondeig de mercat i veu un nínxol per obrir una botiga de trofeus i gravats al poble. Inici del negoci i inversió en maquinària • Comença amb: - Maquinària manual, - I després adquireix una màquina electrònica molt avançada per a l’època. • Dada significativa: la primera màquina electrònica li va costar el mateix que un Ford Fiesta nou. • Amb els anys ha anat renovant equip: - Una de les màquines antigues va quedar molt afectada per la Dana, - Ara treballa amb maquinària de darrera generació, incloent làser de fibra. Formació contínua • Patricio insisteix molt en la formació constant: - Assisteix a jornades tècniques oferides pels proveïdors de maquinària. - Aprofundeix en funcions que encara no havia utilitzat (especialment en làser). “No és només comprar la màquina, sinó aprendre a traure-li tot el rendiment.” Què fa realment Trofeos Cabañero? Productes i serveis principals • Trofeus i copes per a: - Competicions esportives, - Escoles, clubs, esdeveniments. • Medalles personalitzades. • Plaques commemoratives: - Noces de plata i d’or, - Jubilacions, - Homenatges diversos. • Placas professionals i industrials: - Acer, metalls especials, - Placa identificativa per a màquines i robots, - Codi de barres i QR per a lectura a distància (1,5–2 metres) en línies de producció. • Gravats personalitzats sobre: - Joieria, - Objectes de regal, - Peces industrials. • Rotulació i plaques per a comunitats: - Placa de timbres i bústies, - Bústies completes per a finques (en col·laboració amb fabricant especialitzat), - Col·locació i muntatge a comunitats de veïns. • Emmarcats a mida: - Emmarcat professional de quadres, làmines, records, etc. - Rep clients de Alaquàs, Xirivella, Torrent i altres poblacions. Clientela: de particulars a grans empreses • Treballa per a: - Particulars (plaques familiars, regals, noces de plata/or), - Clubs esportius i associacions, - Ajuntaments, - Administradors de finques (bústies i plaques), - Grans empreses, especialment del sector automoció. • Part important de la seua cartera és professional i industrial, encara que la imatge visible siga la botiga de trofeus. “Pareix que sols vendes copes de fi de curs, però darrere hi ha molt treball industrial i tècnic.” Qualitat i durabilitat • Patricio aposta per materials de gamma mitjana-alta per assegurar durabilitat. • Explica un cas: famílies que li encarreguen plaques per a noces de plata i, anys després, tornen per a les noces d’or amb la placa com el primer dia. “Jo respone al producte i treballe amb proveïdors molt seriosos que també responen si mai hi ha un problema.” La Dana i la resposta solidària Danys patits pel negoci • Patricio relata que la Dana va entrar al seu local amb 1,50 m d’aigua. • Pèrdues: - Cotxes i motos, - Maquinària (inclosa la màquina electrònica històrica), - Material i estoc. • Malgrat això, decideix continuar i demana maquinària nova amb la idea de tornar a estar operatiu en 15–30 dies. Suport de grans empreses i clients • Diverses grans empreses clientes el truquen per saber si ha estat afectat i si continuarà. • Algunes li fan propostes explícites d’ajuda en forma de treball: - Encàrrecs de 2.000 unitats, - Una empresa local d’Aldaia li demana més de 1.000 peces. “No vull diners, vull treball. Si em vols ajudar, dona’m feina.” • Es subratlla que això demostra el factor humà i la lleialtat de les empreses cap a un proveïdor que els ha respost sempre. Missatge sobre la solidaritat • Els locutors destaquen que aquesta actitud s’ha repetit amb molts autònoms i comerços afectats per la Dana. • Patricio posa en valor que les empreses són grans també per aquestes coses. Relació amb ACODA i el valor de l’associacionisme Participació activa a ACODA • Patricio és membre actiu d’ACODA (Associació de Comerciants d’Aldaia): - No falta als esdeveniments, - Col·labora sempre que se li demana feina o suport. “No soc més ni menys que un comerciant amb ganes de lluitar, però cal que ens ajudem entre tots.” Per què associar-se? • Arguments que dona Patricio a favor d’estar a ACODA: - Fer-se grans plegats: sumar forces i visibilitat. - No anar sol: pensar en clau col·lectiva i de poble. - Participar a esdeveniments, sortejos, campanyes de promoció. • Els locutors expliquen que ACODA: - Té visibilitat al poble (cartells, mupis, sortejos), - És associació referent dins de Confecomerç i per a altres associacions comercials de la Comunitat, - És consultada per altres entitats per demanar consell i bones pràctiques. “S’ha treballat molt de temps i molt dur, i ara ACODA és una entitat respectada i molt valorada.” Crida a la implicació • Patricio anima la resta de comerços a passar pel programa i a fer-se visibles. • Reivindica que no n’hi ha prou amb “estar apuntat”: cal assistir a actes, reunions i activitats per donar força al col·lectiu. Comerç local vs. digitalització i venda online Competència de la venda per internet • Es comenta que comerços com el de Patricio han patit molt la competència online, amb preus difícils d’entendre. • Tot i això, Trofeos Cabañero ha mantingut l’essència de tracte personal. Valor afegit del comerç de proximitat • Patricio defensa que el comerciant ha d’oferir valor afegit: - Assessorament personalitzat, - Detectar necessitats reals del client, - Ajuda a triar el producte adequat. “Comprar per internet està molt bé, però és fred. El tu a tu et permet saber què necessita el client.” • Destaca que moltes vegades el que fidelitza no és el preu sinó el tracte i la confiança. Presència digital pròpia • Tot i defensar el tracte directe, Patricio també utilitza canals digitals: - Té pàgina web amb catàleg: trofeospcabañero.com. - Rep comandes de fora de la Comunitat Valenciana. • Els locutors li proposen afegir l’eslògan “Made in Aldaya” als enviaments. Paper múltiple de l’autònom i reptes administratius L’autònom multiplica rols • Patricio subratlla que el petit empresari és alhora: - Comercial/representant, - Operari, - Administratiu, - Gerent. • Això fa que cada canvi (legal, fiscal, tecnològic) supose un repte extra. Verifactu i noves obligacions fiscals • Es parla de l’arribada del sistema Verifactu, obligatori per a autònoms a partir de 2025/2026 (esmenten la data del 26 de juny/juliol). • Inquietuds compartides: - Caldrà adaptar programes de facturació, - Implica un canvi d’hàbits en l’emissió de factures. • Patricio ho veu com un repte assumible: “No és que siga dolent, és un esglaó més. Al final tot és repetir i t’hi acostumes.” • ACODA prepara xerrades i formació sobre Verifactu per tranquil·litzar i ajudar els associats. Evolució: de la factura a mà al sistema digital • Es recorda com abans es feien factures a mà, amb segell, etc., i això tenia fins i tot un component “romàntic”. • Ara: - Programes informàtics, - Factura electrònica (FACE) per a administracions, - Enviament immediat i major agilitat. “Tot ha canviat per a millor en el sentit de ser més pràctic i ràpid.” Filosofia de treball i consells per emprendre Felicitat i sentit del treball • Patricio afirma que és feliç amb la seua feina: “No es tracta només de guanyar diners, sinó d’estar convençut del que fas i gaudir-ne.” • La seua motivació principal és: - Servir bé el client, - Ajudar-lo a obtindre el que necessita, - Veure la seua satisfacció. • Considera que el més bonic és treballar per a un mateix. Il·lusió com a motor • Idea central repetida al llarg del programa: la il·lusió és clau. • Lligada a: - Ganes de treballar i de lluitar, - Formació contínua, - Capacitat d’adaptar-se als canvis. “Si tens il·lusió i fe, vas cap avant.” • Es comenta una anècdota sobre una xarrada d’orientació laboral a joves: el millor consell que rep la filla del locutor és fer allò que li agrade amb il·lusió, siga el que siga. Consells per a qui vol muntar un negoci a Aldaia Patricio ofereix una mena de guia breu per a futurs emprenedors: • 1. No tinga por - El primer pas és clau: no quedar-se paralitzat pensant “i si ix malament?”. • 2. Tindre una idea amb il·lusió real - Creure en el projecte i implicar-s’hi emocionalment. • 3. Fer un sondeig de mercat mínim - Analitzar si hi ha necessitat real del producte o servei. - Preguntar-se: en què em puc diferenciar dels altres?. • 4. Acceptar que el camí pot canviar - Potser comences venent una cosa i acabes especialitzant-te en una altra. - L’important és mantindre una línia i adaptar-se segons el que vages aprenent. • 5. Estar obert a la formació - Aprendre constantment, tant a nivell tècnic com de gestió. • 6. Confiar en el suport de l’entorn - A Aldaia, destaca que l’Ajuntament i les entitats locals donen suport al comerç. - L’associacionisme (ACODA) multiplica les oportunitats. “Que no es queden enrere. Que lluiten pel que volen. L’important és tindre il·lusió i ganes de treballar.” Tancament del programa • Un dels locutors (Augusto) ha de marxar abans d’acabar, però acomiada Patricio amb gran afecte, dient que es mereix la copa més cara del món. • Es reforça la idea que Trofeos Cabañero és un exemple de: - Perseverança, - Bon tracte, - Qualitat de servei, - Implicació amb el poble i amb ACODA. • Es planteja fer un futur “Patricio 2.0” per continuar la conversa. • Comiat general amb agraïments als oients i a Raúl (presentador habitual) que està de viatge. “Ens escoltem la setmana que ve, amb més i millor.”
Resum general Aldaia Setmanal repassa una setmana molt marcada per la memòria de la Dana, els homenatges a les víctimes i la presentació de projectes clau per evitar futures inundacions, com el desviament del barranc de la Saleta. Alhora, s’informa de l’actualitat cultural, fallera, esportiva i de serveis del municipi, i es dona protagonisme a l’estrena d’un podcast especial de "Sense Filtres" sobre la Dana un any després. "La necessitat que teníem era simplement recollir diversos testimonis [...] i fer una espècie de document que queda per la posteritat." El programa combina: • Crònica institucional i emotiva dels actes de record a les víctimes de la Dana i de la solidaritat entre pobles. • Explicació tècnica del projecte de desviament del barranc de la Saleta com a mesura estructural contra futures catàstrofes. • Actualitat local: concursos fallers, recuperació d’infraestructures afectades per la Dana, exposicions i agenda del cap de setmana. • Esports i serveis: resultats esportius, previsió meteorològica, farmàcies de guàrdia i horaris de serveis municipals. • Entrevista en profunditat amb l’equip de Sense Filtres sobre el procés de creació del podcast documental dedicat a la Dana, el seu impacte emocional i el missatge de memòria i solidaritat que volen transmetre. Memòria de la Dana i homenatges Acte en memòria de les víctimes (cap de setmana) • Es descriu l’acte solemne en record de les víctimes de la Dana, amb presència de famílies i veïnat, en un ambient de gran càrrega emocional. • Participació de: - Veus de l’Orfeó d’Aldaia i l’Orfeó Universitari de València. - Orquestra de Cambra de Tortosa. • Interpretacions destacades: - Rèquiem de Fauré per obrir l’acte. - Nomenament de les sis persones que van perdre la vida i interpretació del Cant dels ocells a violoncel en silenci absolut. - Les dues bandes municipals d’Aldaia interpreten juntes l’"Ave Verum" de Mozart i es tanca amb l’himne d’Aldaia després del minut de silenci. "Acte in memoriam amb les víctimes de la Dana, sentit suport a les famílies i a tot un poble trencat pel dolor." Germanor amb Alaquàs • Es relata l’acte commemoratiu pel primer aniversari de la Dana al castell d’Alaquàs, on es fa un reconeixement explícit a Aldaia. • Intervencions: - Toni Saura, alcalde d’Alaquàs, subratlla la germanor històrica entre els dos pobles i el suport mutu en els pitjors moments. - Guillermo Luján, alcalde d’Aldaia, rep simbòlicament "l’abraçada" del poble veí en nom de tot el municipi. "Este reconocimiento simboliza el abrazo entre dos pueblos que se acompañaron cuando más lo necesitaban." Projecte de desviament del barranc de la Saleta Jornada informativa al TAMA d'Aldaia • Levante-EMV organitza al TAMA d'Aldaia una jornada clau sobre el desviament del barranc de la Saleta, una reivindicació de 40 anys que finalment es farà realitat. • Hi participen tècnics municipals i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que expliquen el projecte i responen preguntes del públic. Explicació tècnica • L’enginyer Teodoro Estrella Monreal detalla que el desviament forma part d’un pla de zones d’emmagatzematge controlat a la conca del barranc, per gestionar millor els cabals i canalitzar-los cap al nou llit del Túria. "Es una de las líneas de acción fundamentales del plan en zonas de almacenamiento controlado en la cuenca del barranco [...] para incorporar unos caudales que ya van en dirección al nuevo cauce del Turia." • Objectiu principal: - Reduir el risc de desbordaments. - Donar una resposta estructural a la vulnerabilitat que la Dana va evidenciar. • Es recorda que el podcast íntegre de la jornada estarà disponible en breu a aldaiaradio.com. Actualitat social, cultural i fallera Lluita contra la violència masclista • Inauguració de l’exposició "Alta Mà: Imatge i Paraula per a Crear Consciència", amb: - Presència del subdelegat del Govern a València, José Rodríguez Jurado. - Presentació a càrrec de Carla Mercè Torrella, cap de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Comunitat Valenciana. • Setmana marcada també per un minut de silenci per un nou assassinat masclista, reforçant el compromís municipal amb la lluita contra aquesta xacra. Solidaritat amb Aldaia • Es destaca una notícia d’Elperiodic.com: Esport Les reafirma la seua solidaritat amb Aldaia. • Declaracions d’Empar Folgado, regidora de Benestar Social: - Agraeix l’ajuda immediata rebuda des dels primers dies de la Dana. - Subratlla la noblesa i la bondat demostrades i que el poble "mai no oblidarà" eixa solidaritat. Concursos fallers i nadalencs • L’Ajuntament Local Fallera d’Aldaia convoca diversos concursos: - Concurs de cartells per a la imatge de les Falles 2026 (patrocinat per Caixa Popular). - Concurs de fotografia. - Concurs d’aparadors. - Concurs de betlems. • Data límit de recepció de treballs: 17 de desembre. Cultura: Museu del Ventall i exposicions • El Museu del Ventall d’Aldaia (MUPA) acull l’exposició "Diseñar el aire". • Coincidint amb el primer aniversari de la Dana, la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana formalitza la donació de l’exposició a l’Ajuntament d’Aldaia. • Es recorda que la Dana va arrasar la planta baixa del museu, i aquesta donació simbolitza també una aposta per la recuperació cultural del municipi. Infraestructures: línia de tren • El Ministeri de Transports recupera el tram de tren Aldaia–Circuit de Xest, que havia quedat devastat per la Dana. • Es tracta d’una part de l’antic corredor ferroviari convencional Madrid–Conca–València, destacant la importància de recuperar connexions estratègiques afectades pel temporal. Agenda del cap de setmana i serveis municipals Agenda festiva i musical • Divendres 7 de novembre - Tardeo dels clavaris de Sant Roc 2026 a la Plaça de la Constitució d’Aldaia, a les 19:00. - A les 19:30, estrena del programa especial de "Sense Filtres" sobre la Dana a la 89.4FM d’Aldaia Ràdio. • Dissabte 8 de novembre - Proclamació de la falla Sant Vicent a les 20:00 al TAMA d'Aldaia. • Diumenge 9 de novembre - Concert a dues bandes: Banda Simfònica d’Aldaia i banda del Barri del Crist, a les 12:00 al TAMA, amb entrada lliure fins completar aforament. Biblioteca i joventut • Biblioteca Municipal d’Aldaia: nou horari ampliat fins al 21 de desembre, pensat per a època d’exàmens: - Dissabte i diumenge: de 9:30 a 14:00 i de 16:30 a 20:30. • Gent Jove organitza una ruta de senderisme a Penya Tallada (entre Xelva i Calles), el 22 de novembre: - Recorregut d’uns 10 km, amb eixida a les 9:30 i tornada cap a les 17:00. - Activitat gratuïta per a joves de 18 a 30 anys. Previsió meteorològica • Divendres 7 - Matí assolellat, augment de nuvolositat a la vesprada. - Temperatures sense canvis significatius. - Vent de ponent moderat (28–54 km/h). • Dissabte 8 - De matinada acaba de creuar un front, deixant ruixats dispersos. - Temperatures estables, vent de mestral puntualment intens. • Diumenge 9 - Jornada tranquil·la i predominantment assolellada. Farmàcies de guàrdia • Divendres 7: farmàcia de guàrdia a Aldaia, carrer Església 11, fins a les 20:00; a partir d’eixa hora, farmàcia de guàrdia al carrer Conca 14 (Alaquàs). • Dissabte 8: farmàcia de guàrdia a Aldaia, carrer Victoriano Mateu 13. • Diumenge 9: farmàcia de guàrdia a Aldaia, carrer Doctor Marañón 4. Esports • Triatló: el triatleta local David Cantero aconsegueix una impressionant tercera posició a la Copa del Món de Viña del Mar (Xile), consolidant-se com un dels noms més destacats del triatló valencià. • Atletisme: el Club d’Atletisme Sense Límits Aldaia participa al Trail de Bunyol, gaudint d’una jornada de muntanya, esforç i germanor, representant amb orgull els colors d’Aldaia. Especial "Sense Filtres" sobre la Dana Després de l’informatiu, s’emet una entrevista amb l’equip de "Sense Filtres" (Jordi Gadea, Maria Garcia i Ramon Pagès) sobre el seu podcast especial dedicat a la Dana un any després. Motivació i objectius del programa • L’equip explica que sentien la necessitat de recollir diversos testimonis viscuts en primera persona per: - Crear un document sonor per a la posteritat. - Deixar constància històrica de com es va viure la Dana a Aldaia. - Fer un homenatge a totes les persones que ho van patir. "Objectius, simplement això: que quede per al document de la ràdio, un document històric." Selecció de testimonis • Es busquen punts de vista diversos: - L’alcalde (Guillermo Luján), sempre al peu del canó durant la crisi. - Una treballadora de l’Ajuntament. - Un empresari afectat. - Veïns i veïnes d’Aldaia de carrers diferents. • El criteri no és només jeràrquic, sinó experiencial: cadascú té una història pròpia (salvar gent, intentar posar comportes, veure arribar l’ona d’aigua...). "Al final tota la gent ha viscut alguna cosa que ell ha viscut ell. [...] Al final tots tenim una història que contar en eixa nit." Valor del primer programa després de la Dana • Recorden el primer programa de "Sense Filtres" emès quan encara hi havia fang al carrer, amb Aldaia Ràdio molt tocada i pocs mitjans. • Per a ells, aquell programa va ser: - Una mena de "salvació" emocional. - El primer moment de llum després de la desgràcia. - Una manera de reprendre la rutina i la vida després del "flash" de la catàstrofe. "Para mí fue como tomarme la primera cerveza después de la Dana. [...] Volver a la ràdio es como intentar retomar un poco la rutina." • Van gravar en condicions molt precàries (un local cedit, dos micros i una gravadora), però amb molta il·lusió. Impacte emocional i dificultats • L’equip admet que no hi ha manera real de preparar-se per escoltar testimonis tan durs: - Inicialment havien pensat fer un programa de testimonis als pocs dies de la Dana, però van veure que era massa prompte. - Un any després, se senten més preparats per fer el programa, però igualment els remou profundament. • El procés d’entrevistar i editar els testimonis fa que sovint: - Es vagin a casa molt tocats. - Hagin de reviure una i altra vegada els moments més dolorosos. "Cada vegada que escoltava una entrevista [...] te venen les llàgrimes perquè te’n recordes de les víctimes, te’n recordes de moltes coses." Edició sonora i intenció narrativa • L’edició és clau per transportar l’oient a aquell dia: - Fons de pluja suau. - Música sensible que acompanya sense recrear-se en el dolor. - Selecció de fragments i frases que sintetitzen l’experiència. • Intenció principal: - Que la persona que escolta "torne" mentalment a aquell dia. - No oblidar el dolor, però sí posar-lo en context i remarcar també la part positiva: la solidaritat i el suport mutu. "No hem volgut en cap moment recrear-nos en el dolor, però sí que és cert que el dolor va ocórrer. [...] Que el que ho escolte no es quede indiferent." • L’equip destaca la feina de Ramon en l’edició i assegura que el resultat ha superat totes les expectatives: "Ha quedat millor del que pensàvem. [...] És un programón, no n’hi ha més que dir." Memòria, solidaritat i missatge final • Missatge principal del podcast: - No oblidar el que va passar; forma part de la identitat col·lectiva. - Ressaltar els moments de solidaritat extrema viscuts: voluntariat, ajuda material i sobretot suport emocional. "La alegria de saber que sempre hi ha gent que, sense tindre, te ho dóna tot. I ja no et parle de material, sinó psicològic, amor." • Es remarca que, en situacions límit, es veu que la gent no està "enroïda", sinó que hi ha molta bondat i capacitat d’ajuda. Dur o sanador? Possibles continuacions • Per a alguns membres de l’equip, l’experiència ha sigut tan dura que no la repetirien immediatament. • Per a altres, ha sigut dur però també sanador, perquè permet escoltar moltes coses positives i compartir el dolor de manera col·lectiva. • No descarten, a llarg termini, tornar a fer programes semblants sobre altres temes que marquen la memòria col·lectiva d’Aldaia. Recomanació d’escolta • L’equip insisteix a no forçar ningú a escoltar el podcast: - Recomanen que cadascú l’escolte "quan estiga preparat". - El podcast estarà disponible a: • Aldaia Ràdio (89.4FM i web) • iVoox • Spotify "Que la gent el sentisca quan estiga preparada. [...] Que el sentisca quan realment creguen que poden sentir-lo en el cor." • El programa es tanca agraint al equip de "Sense Filtres" i a totes les persones que han aportat testimonis, i reconeixent la importància d’este treball com a arxiu històric d’Aldaia Ràdio. "Gràcies per seguir sumant veus, testimonis i història a Aldaia Ràdio."
La Unió de Periodistes Valencians presenta 'Càmeres i fang', un pòdcast d’investigació periodística elaborat pel periodista José Luis Lucas, guardonat amb la desena edició de la Beca Emili Gisbert.
La Unió de Periodistes Valencians presenta ’ Càmeres i fang’, un pòdcast d’investigació periodística elaborat pel periodista José Luis Lucas, guardonat amb la desena edició de la Beca Emili Gisbert.
Visió general de l’episodi Aquest episodi combina reflexió política i històrica, una entrevista en profunditat sobre arxius i biblioteques a Aldaia i una extensa presentació musical del grup Solc, vinculat a la música d’arrel mediterrània. L’estructura del programa es pot resumir en tres grans blocs: • Inici polític i satíric: context de l’actualitat política, crítica del centralisme espanyol i de la dreta valenciana a través de cançons de caire reivindicatiu. • Memòria, arxius i biblioteques: conversa amb Pilar Sánchez Julià, responsable de la Biblioteca Pública i de l’Arxiu Municipal d’Aldaia, centrada en la importància dels arxius, els efectes devastadors d’una barrancada (DANA) sobre el patrimoni documental i el paper de la lectura i la cultura davant les derives autoritàries. • Espai musical “A Tornadia”: entrevistes i temes del grup Solc, que treballa la música tradicional valenciana i mediterrània des d’una òptica contemporània, amb un llibre-disc titulat Herència que reivindica arrels, territori i compromís social. 1. Obertura del programa i sàtira política 1.1. Presentació del format • S’identifica el programa com el número 144 de la segona etapa de la proposta setmanal, que vol situar-se “a l’altre costat del finestral” per oferir una visió diferent de la realitat. • Es fa referència a esdeveniments polítics recents, dimissions i declaracions judicials, amb un to clarament irònic i crític. 1.2. Cançons de crítica política i nacional Es projecten diverses peces musicals que funcionen com a comentari polític cantat: • Crítica a la “dretona valenciana”: cançó que narra les magarrufes econòmiques, el dopatge electoral i la corrupció vinculada a governs autonòmics i locals. • “Per damunt de tot viurem”: - Defensa de la llengua pròpia i rebuig als intents de retallar-la o amagar-la. - Referències a botiflers, lleis i muralles que volen limitar drets i identitat. - Invitació a “armar la Muixeranga” com a símbol de resistència col·lectiva. “Si la llengua que parles diuen que és llarga, no deixes que la tallen per escurçar-la… i amb la llengua tallada perds la paraula.” • “I això és Espanya”: - Metàfora de la relació centre-perifèria: com més t’hi oposés, “més se t’arrapa”. - Referències a figures polítiques com Barretxe o Carod Rovira i la reacció espanyola davant les demandes nacionals basques i catalanes. Aquest bloc situa el programa en una línia crítica, sobiranista i de defensa de la llengua i la cultura pròpies. 2. “Dates i fets”: efemèride setmanal 2.1. Calendari cívic i memòria recent Es repassen efemèrides entre el 6 i el 12 de novembre: • 6 de novembre – Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en Guerres i Conflictes. - Record del títol mundial de Nico Terol (2012) en 125cc al Circuit Ricardo Tormo. • 7 de novembre 2017 – Reprovació al Congrés del ministre d’Exteriors Alfonso Dastis per mentir sobre l’ensenyament a l’escola pública catalana. • 8 de novembre 2017 – Vaga general convocada pels CDR i sindicats en protesta pels empresonaments polítics catalans; es comenta que al País Valencià la repercussió fou limitada però seguida amb atenció política. • 9 de novembre – Dia internacional contra el racisme, feixisme i antisemitisme i també Dia Internacional dels Inventors. - Referència a la vaga indefinida anunciada pels farmacèutics valencians (2012) per impagaments de la Generalitat. • 10 de novembre – Dia de la ciència per la pau i el desenvolupament. - Record: mort de l’escriptora Montserrat Roig (1991) i la seva influència sobre les lletres catalanes i valencianes. • 11 de novembre – Dia Mundial de la Qualitat de Vida. - Es recorda la mort de Miquel Martí i Pol, poeta popular molt musicat per cantautors com Lluís Llach, Paco Muñoz, Ovidi Montllor, entre d’altres. Aquest tram intercala fragments musicats de poemes, reforçant el lligam entre memòria històrica, poesia i música de protesta. 2.2. Dolores Ibárruri “La Pasionària” • Es tanca la secció amb el 12 de novembre 1989, data de la mort de Dolores Ibarruri, “La Pasionària”. • S’emet un discurs de 1936 en castellà on es crida a: - La defensa de les llibertats populars. - La lluita contra el feixisme. - La mobilització de dones i homes en un front únic. “Pueblo de España, en pie… Todos contra el fascismo, un solo frente, una sola unión.” Això reforça el fil conductor de memòria antifranquista i resistència democràtica. 3. “Tercera persona”: arxius, biblioteques i barrancades 3.1. Presentació de la convidada Es presenta la secció “Tercera persona” com un programa que recorre la geografia per donar veu a persones i entitats de prestigi. La convidada és Pilar Sánchez Julià: • Llicenciada en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació. • Directora de la Biblioteca Pública i Arxiu Municipal d’Aldaia. • Membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Valencians. • Investigadora sobre inundacions històriques a Aldaia i altres poblacions de l’Horta. 3.2. Necessitat dels arxius municipals Pilar Sánchez subratlla que els arxius són fonamentals: • En una primera fase, serveixen a la ciutadania per a gestions administratives (títols, edificis, expedients, etc.). • Amb el temps esdevenen clau per conèixer la història local i el seu desenvolupament social, cultural i urbanístic. També apunta que: • Anys enrere hi havia més interès investigador, probablement perquè les noves tecnologies han desplaçat part de la recerca fora de l’espai físic de l’arxiu. • Molts arxius contenen “tresors amagats”, però no sempre són fàcilment accessibles per falta de recursos i condicions adequades. 3.3. Destrucció i fragilitat del patrimoni documental Es detalla la fragilitat dels fons d’Aldaia: • L’arxiu ha patit inundacions i cremes en diversos moments històrics. • Es recorda especialment la crema de la documentació l’octubre de 1936, quan homes armats obligaren a cremar papers a la plaça: - La documentació municipal contínua només des de 1936. - Del segle XVII hi ha pocs documents, no en sèries completes. Això evidencia com guerres, catàstrofes naturals i conflictes són els grans enemics dels arxius. 3.4. Biblioteques com a espais culturals dinàmics Sobre les biblioteques, Pilar defensa que actualment són llocs molt dinàmics: • Programen activitats per a tots els públics i interessos. • Han ampliat i actualitzat molt els fons. • Hi ha hagut un canvi social important: - Abans hi anaven sobretot xiquets a fer deures. - Ara hi ha molta població adulta i jubilada amb bona formació i un gran interès per la lectura i la cultura. “Les biblioteques són, segurament, el servei cultural amb més hores d’atenció al públic d’un poble.” Això les converteix en una mena de far cultural local. 3.5. Impacte de la DANA/barrancada sobre Aldaia Una part central de l’entrevista és la barrancada devastadora d’ara fa un any que va afectar especialment Aldaia: • Biblioteca: - Situada al costat del barranc, va rebre aproximadament 1,70 m d’aigua i fang. - Es van perdre més de 50.000 llibres; només es van salvar els que eren a la prestatgeria més alta. - La sala infantil, amb prestatgeries baixes, va quedar pràcticament arrasada. - També es van perdre ordinadors, mobiliari, cadires i prestatgeries. • Arxiu Municipal: - La documentació estava en locals a nivell de carrer; es calcula que el 40% del fons es va banyar. - Part de la documentació s’ha enviat a València i a l’Arxiu del Regne per a restauració i estabilització contra fongs. - Hi ha un problema de dispersió actual: fons repartits per locals distints per evitar humitats. Malgrat la magnitud del desastre, la biblioteca ha pogut reobrir en vuit mesos gràcies a: • Reformes integrals: terra, portes, parets, tractaments anti-fongs. • Donacions de mobiliari de la Universitat de València, la Complutense de Madrid, biblioteques de Barcelona, etc. • Donacions massives de llibres per part de particulars, institucions i empreses, i compra de fons nous amb ajudes ministerials. Actualment: • Hi ha 22.000 exemplars i s’han recuperat més de 15.000 llibres en vuit mesos. • Encara falten molts registres per catalogar, però es preveu una col·lecció “magnífica” amb nous lots de llibres. “A cada barrancada, a Aldaia, perdem patrimoni.” 3.6. Suport polític i pressupostari a la cultura Pilar reflexiona sobre la relació entre governs municipals i cultura: • L’orientació política pot influir, però sovint pesa més la sensibilitat personal dels càrrecs responsables. • Problemes estructurals: - Biblioteques amb poc pressupost. - Arxius que sovint no tenen partida pròpia ni per mobiliari, digitalització o activitats. Això contrasta amb la importància dels arxius per a la memòria i identitat local. 3.7. Conservació, digitalització i bones pràctiques Sobre la conservació de documents: • El paper i les tintes són molt sensibles a: - Canvis de temperatura i humitat. - Plagues (insectes, rosegadors). - Manipulació inadequada. • Calen instal·lacions adequades amb control climàtic i de plagues, i polítiques públiques sensibles. Sobre la digitalització: • La documentació nova ja es genera en gran part com a expedient electrònic (administració electrònica). • El repte és digitalitzar els fons antics, però això està limitat pels pressupostos. • Avantatges de la digitalització: - Permet consultar còpies digitals i no els originals, allargant la vida dels documents. - Facilita l’accés telemàtic per a investigadors d’arreu. 3.8. Arxius, associacions i memòria col·lectiva Pilar subratlla que els arxius municipals poden ser una gran font sobre costums i cultura oblidada: • Conserven la documentació administrativa, però també poden incorporar fons de falles, associacions, entitats culturals i col·lectius locals. • Es perd molta documentació privada perquè: - La gent no té la cultura de donar els seus papers a l’arxiu. - Quan mor algú, sovint els hereus llancen fotografies, cartes, documents que podrien tenir un gran valor històric. Referència a “qui perd els orígens perd identitat” de Raimon: perdre un arxiu és perdre una part de la memòria col·lectiva. També es mencionen: • Antics grups de teatre locals molt dinàmics, dels quals s’ha perdut pràcticament tota la documentació. • Campanyes per recollir fotografies del poble, amb dificultats perquè molts ja havien perdut materials en riuades anteriors. 3.9. Cultura, lectura i deriva autoritària S’aborda la preocupació per una possible deriva autoritària o ultra a nivell global. Pilar defensa el paper de la lectura: • Llegir obre la ment i afavoreix el pensament crític. • Ajuda a detectar informacions falses (fake news), molt presents en l’ecosistema digital actual. “Com més formació tens, més fàcil és comparar i saber si allò que t’estan dient és real o no.” En aquest sentit, les biblioteques són també espais de democràcia i defensa de drets. 3.10. Mirada oberta als arxius Es comenta que els arxius sovint generen la imatge de: • Llocs tancats, plens de papers vells i pols, on tot és “d’abans”. Pilar reivindica que: • Són recursos oberts a totes les persones amb interès investigador. • Molts arxius conserven també fotografies i materials no estrictament administratius. • Amb el futur nou arxiu d’Aldaia, en un edifici adequat, es podrà rebre més documentació no municipal. 3.11. Nou edifici i futur dels serveis documentals Cap al final de l’entrevista es parla del futur equipament: • La nova biblioteca i l’arxiu se situaran al carrer Major, en l’antic edifici escolar Mariano Benlliure (les antigues “escoles noves” dels anys 50). • L’arxiu estarà a la primera planta, cosa que hauria evitat la inundació si hagués estat operatiu abans. La nova infraestructura es presenta com una finestra de futur perquè: • Millorarà les condicions de preservació i consulta. • Pot convertir-se en un referent cultural per al municipi. 3.12. Censura, destrucció i dret a la informació En el tram final apareixen tres verbs inquietants: censurar, destruir, amagar. Pilar reflexiona que: • Són paraules que tornen cíclicament al llarg de la història. • Amagar informació a la ciutadania és una forma d’engany. Reivindica: • Una ciutadania que no accepte la censura. • La necessitat de reclamar drets d’accés a la informació i la cultura. 4. Espai musical: “A Tornadia” i el grup Solc 4.1. Presentació d’“A Tornadia” Després de “Tercera persona” s’introdueix “A Tornadia”, programa dedicat a: • La difusió de música valenciana i de proximitat. • Les darreres novetats discogràfiques. • Amb suport de l’editora valenciana Més de Mil i producció de Ràdio Pego per a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. L’episodi se centra en el grup Solc, originari de Vinaròs. 4.2. Identitat i trajectòria de Solc El grup Solc està format per cinc músics: • Joan Cid – guitarra espanyola, guitarra acústica, lleut, guitarró i cors. • Sebastià Redó – veu principal i sintetitzadors. • Jordi Sanz – tabal, bateria, percussions (pandero quadrat, paella, derbuka, gerra, carabasses, etc.). • Rafael Iniesta – contrabaix i baix elèctric. • Pau Puig – saxo soprano, dolçaina i bansuri. Treballen sobretot la música tradicional valenciana i les músiques mediterrànies amb elements moderns. 4.3. Arrels i formació en música tradicional Jordi Sanz explica les trajectòries del grup: • Pau Puig – dolçainer de Vinaròs, amb formació superior (incloent estudis a Barcelona), vinculat a dolçaina tant de carrer com de concert. • Joan Cid – ve de la música moderna però ha participat en grups de música tradicional com Saragatona, centrats en repertori del sud de Catalunya i nord del País Valencià, amb voluntat de modernitzar les danses tradicionals. • Jordi Sanz – format amb dolçainers i percussionistes com Alejandro Blay, Diego López, Joan Saura, etc.; ha estudiat també a l’aula de música tradicional de Catalunya (Tortosa) i participa en altres formacions (com Tresmai). El grup neix d’aquest bagatge compartit i de la voluntat de fer música d’arrel “a la seua manera”. 4.4. El disc “Herència”: concepte i continguts Solc presenta el seu primer treball, “Herència”, que no es planteja només com un CD, sinó com un llibre-disc: • Llibre de 64 pàgines amb: - Fotografies de Manel Veiver i Carlos Lino Vital. - Lletres de Sebastià Redó. - Textos de diversos autors: Sebastià Redó, Alicia Coscollado, Àngel Gil Cheza, Carles Santos, Mònica Espel, Susana Alvella, Josep Bordés (“Pepet”), Feliu Ventura, entre d’altres. • CD amb 11 temes (no 12): - Barreja de formes i cants tradicionals amb arranjaments contemporanis. - El primer tema, “Vall Pla del Tiritx”, es grava en format més “de carrer” (dolçaina, tabal, guitarró) per donar una obertura molt arrelada. Jordi remarca que el número 11 no té una simbologia especial, encara que comente l’anècdota d’instruments de percussió amb tensors en nombre imparell. 4.5. Influències mediterrànies i ètniques Solc s’alimenta de diverses fonts: • Música tradicional del nord de Castelló, Terres de l’Ebre, Ports, Maestrat. • Escolta de músiques d’Egipte, Turquia, Bulgària i altres zones dels Balcans. Això es tradueix en: • Rítmiques trencades i amalgames que recorden patrons balcànics. • Adaptacions d’elements de danses com les dances guerreres de la Todolella (per exemple, el “tíntaro”). “Volem que les nostres arrels siguen allò que tenim més prop de casa: Ports, Terres de l’Ebre, Maestrat.” 4.6. Objectius culturals i socials del projecte El treball de Solc té una voluntat clara de fer “solc” al mapa sonor de l’àmbit lingüístic: • Pretenen aportar una veu pròpia des d’una zona sovint ignorada pels circuits culturals centrals. • Volen que la seua música servisca per apropiar la gent a les seues arrels: - Molts espectadors arriben pensant que la música tradicional no els agradarà i surten sorpresos positivament. • Algunes lletres tenen contingut de crítica social i política: - El tema “Herència” critica el model urbanístic i projectes com el Castor a Vinaròs. - Altres peces parlen de futur, ecologia i resistència. 4.7. Procés creatiu i micromecenatge Sobre la manera de treballar: • Cada peça té origen diferent: - Algunes provenen de melodies tradicionals adaptades. - Altres sorgeixen d’idees de Sebastià Redó (lletres i melodies, sovint “cans de dutxa”) o aportacions de la resta de membres. • No es va compondre pensant primer en el disc, sinó que: - Es van anar creant temes. - Després es va fer una selecció de 11 per al CD i se’ls va ordenar per coherència. • Micromecenatge “casolà”: - No utilitzen grans plataformes; prefereixen una producció artesanal i pròxima. - El disseny del llibre el fa el propi Sebastià. L’objectiu és fer un producte cuidat, manual, coherent amb la filosofia del grup. 4.8. Recepció, projecció i futur de Solc Sobre la recepció i les perspectives: • El grup vol fer-se un lloc en l’escena de música en català/valencià i d’arrel. • Consideren que cal més presència de grups de música tradicional en el mapa musical general. • Veuen el directe com la “gasolina” del projecte: - Els concerts alimenten la motivació per assajar, compondre i mantenir la cohesió del grup. • Funcionen de manera assembleària, sense lideratges forts: - Totes les decisions creatives i organitzatives es prenen col·lectivament. Expressen el desig de continuar traient més treballs i ampliar el ventall instrumental i estilístic. 5. Cloenda del programa L’episodi es tanca amb: • Recordatori que el programa vol situar-se “a l’altre costat de la notícia” i oferir relats alternatius als grans mitjans. • Crèdits tècnics: conducció del “taxi radiofònic”, locució i part tècnica. • Agradiments per la paciència i estima de l’audiència i citació per a la setmana següent. Al llarg del programa, la música (de cantautors, cançó popular, poemes musicats i el disc de Solc) reforça tres idees clau: • Defensa de la llengua i la cultura pròpies. • Memòria històrica i arxius com a base de la identitat col·lectiva. • Música d’arrel com a vehicle de compromís social, reflexió i continuïtat cultural.
Introducció Programa: Aldaia parla d'Esport Emissora: Aldaia Ràdio (89.4FM) En aquest episodi, el programa estrena temporada després de l'episodi de la Dana del 29 d’octubre que va marcar el municipi. Les conductores, Carol i Isabel, tornen amb una mirada il·lusionada al present i al futur de l’esport d’Aldaia, combinant: • Actualitat esportiva local recent • Una entrevista central amb un jove nadador aldaier que estudia a Harvard • Una nova secció dedicada a les Promeses d'Aldaia • L’agenda esportiva detallada del cap de setmana (futbol i bàsquet) 1. Obertura de temporada i marc emocional Les presentadores obrin el programa recordant que: • Ha passat un any des de la Dana del 29 d’octubre, que va posar a prova el poble però també en va mostrar la força i la unitat. • S’inicia una nova temporada esportiva, amb energia renovada i la voluntat de continuar donant veu a clubs, equips i esportistes locals. “L’esport d’Aldaia no té fronteres” S’anuncia que l’estrena de temporada es farà “en gran” amb un esportista d’Aldaia que ha unit esport d’elit i excel·lència acadèmica, avui estudiant a Harvard. 2. Actualitat esportiva local 2.1. Resultats i fites recents Abans de l’entrevista principal, el programa repassa alguns moments destacats de l’esport local, posant èmfasi en orgull, esforç i passió: • David Cantero, triatleta d’elit, aconsegueix una espectacular 3a posició a la Copa del Món de Viña del Mar (Xile), consolidant el seu nivell internacional. • El club d’atletisme Sense Límits Aldaia participa al trail de Bunyol, gaudint d’una jornada de muntanya, esforç i germanor. El to és de reconeixement i celebració de l’esport local, remarcant que Aldaia continua deixant el llistó molt alt. 3. Entrevista central: Pablo, nadador d’elit a Harvard El nucli de l’episodi és una extensa entrevista amb Pablo, jove nadador d’Aldaia que ha arribat a compaginar natació d’elit amb estudis a Harvard, convertint-se en un exemple de com l’esport local pot transcendir fronteres. 3.1. Adaptació a Harvard i a la vida als EUA Pablo explica com han sigut les seues primeres setmanes: • L’adaptació inicial és difícil: canvi de menjar, idioma, cultura, gent i continent. • El repte més gran és l’idioma, sobretot parlar i escoltar: l’institut prepara bé per escriure, però la comunicació oral és més exigent. • Amb el temps va notant millora progressiva, tot i que reconeix que encara li queda camí. Sobre el campus i el dia a dia: • Defineix Harvard com “una altra ciutat dins de Cambridge”, amb residències, aules, biblioteques famoses (com Widener), restaurants i centres d’investigació. • Hi ha moltes activitats i vida al campus: gent estudiant, jugant, parlant… No és només “estudiar tot el dia”. • Tot i molts deures i exàmens, tenen temps lliure per a la vida social universitària. En relació als companys i la integració: • Els companys són molt agradables i socials, especialment les primeres setmanes, quan tothom és nou. • La gent s’asseu amb tu al menjador, pregunta d’on eres i què estudies, cosa que facilita fer amistats. • Hi ha associacions internacionals i sopars amb menjar típic que ajuden els estudiants de fora a sentir-se més a casa. Pel que fa al menjar i l’entorn: • La cuina és molt diferent a la d’Espanya, però hi ha varietat i sempre alguna opció que agrada (per exemple, pasta cada nit). • A la zona del campus hi ha molts restaurants, inclosos diversos mexicans, on pot menjar coses més semblants al gust espanyol i parlar castellà amb el personal. 3.2. Compaginar entrenaments d’elit i exigència acadèmica Pablo explica amb detall com organitza el seu dia a dia per compatibilitzar natació i estudis: • Al principi li costa més entendre què demana cada assignatura que no pas encaixar els horaris d’entrenament. • El que més l’ajuda és crearse una rutina clara: saber què ha de fer cada dia, quan estudiar i quan entrenar. • Els horaris de natació són bons i deixen moltes hores per estudiar a la vesprada. Un punt clau és la flexibilitat dels entrenadors: • Si necessita més temps per estudiar o té exàmens importants, els entrenadors ho entenen i li donen més marge, perquè saben que l’objectiu és també acadèmic. • Un dels objectius de l’equip és ser l’equip de natació amb millor mitjana acadèmica a nivell nacional, un repte que reforça la idea d’excel·lència dual (esport + estudis). Pablo destaca que: • És una persona metòdica, i seguir una rutina li facilita tant rendir acadèmicament com esportivament. • Sovint aprofita per repasar encara que no tinga deures per arribar millor als exàmens. • La natació també li serveix per desconnectar dels estudis, “recarregar piles” i mantindre l’equilibri mental. 3.3. Natació, valors i fortalesa mental Sobre què li ha aportat la natació, Pablo insisteix en: • Disciplina i sacrifici com a pilars centrals del seu caràcter. • La idea que “la natació em fa millor estudiant i els estudis em fan millor nadador”, utilitzant un paral·lelisme constant entre entrenar i estudiar. Entrenar per a una competició és com estudiar per a un examen. Conceptes clau que destaquen: • Constància: seguir entrenant encara que no vinga de gust, igual que estudiar encara que coste. • Rutina: li permet organitzar el dia, mantindre focus i progressar tant a la piscina com a les aules. • Resiliència: enfrontar-se a moments durs, frustracions o resultats decebedors. Quan li pregunten si ha pensat en deixar-ho: • Assegura que no molts cops ha volgut tirar la tovallola, en gran part perquè confia molt en els entrenadors. • Explica que els entrenadors sovint veuen més potencial en ell que ell mateix, posant-li objectius que al principi semblen impossibles però que acaba assolint. • Reconeix l’enorme suport de la família i amics, que celebren les seues victòries i l’acompanyen en les derrotes. 3.4. Paper de la família, amics i entrenadors Pablo detalla el rol del seu entorn: • Família: • Matinades per portar-lo a entrenar. • Presència en competicions. • Ajuda amb estudis i decisions importants. • Amics: • Motivació i suport diari. • Records molt especials de competicions, amb amics animant des de la grada. • Entrenadors: • L’han format com a nadador i com a persona. • Considera que sense ells no hauria arribat a Harvard ni seria qui és avui. 3.5. Com va arribar l’oportunitat de Harvard El camí cap a Harvard no era un pla inicial evident: • Els seus pares sempre havien volgut que tinguera l’oportunitat d’estudiar als EUA, però ell no estava massa convençut, perquè a València ho tenia “tot”: bons entrenaments, amics, família i universitat. • Pablo sempre ha prioritzat els estudis per damunt de la natació, així que es va obrir al procés per veure quines universitats es podrien interessar en ell. Posa una condició clara: • Només marxaria als EUA si rebia ofertes amb gran valor acadèmic. • A partir d’ací arriben ofertes de Yale, Columbia i Harvard, universitats d’alt prestigi. Sobre el procés i la decisió: • Admet que va ser difícil acceptar entrar al procés, perquè implicava la possibilitat real de traslladar-se a un altre continent, lluny de casa. • Finalment, accepta el repte, fa l’aplicació i tot ix bé: acaba sent acceptat. • Avui creu que va ser la decisió correcta i espera, d’ací quatre anys, escoltar aquesta entrevista i reafirmar-ho. Pablo també comenta que: • En alguns instituts dels EUA és relativament “normal” que molts alumnes acaben a Harvard, Yale o Columbia, però no és el seu cas. • Es veu a ell mateix com una “excepció”, una oportunitat que va saber aprofitar. 3.6. Percepció personal de ser estudiant de Harvard Quan li pregunten què significa poder dir que estudia a Harvard: • Per a ell és sentir que està més a prop que mai de complir els seus somnis. • Confessa que encara li costa assimilar-ho del tot; hi ha moments en què es para a pensar on és i li resulta “estrany”. • Les restriccions d’accés a biblioteques famoses només per a estudiants li recorden el privilegi del lloc on està. Sobre la duresa acadèmica: • Pensava que seria més dur del que finalment ha resultat ser fins ara. • Els primers exàmens el sorprenen positivament: millors notes del que esperava, cosa que l’ajuda a adaptar-se i guanyar confiança. • Creu que l’haver viatjat sovint amb la selecció nacional a altres països, menjant, parlant i vivint en anglès, li ha donat una gran experiència prèvia d’adaptació. 3.7. Sistema educatiu a Harvard: què el sorprèn Pablo destaca diverses diferències respecte al sistema espanyol: • Molts recursos per a l’alumnat: • Professors dedicats només a resoldre dubtes. • Hores de repàs específiques. • Sessions concentrades de reforç abans d’exàmens (com una setmana quasi sencera per a un parcial de matemàtiques). • Metodologia “del per què al com”: • Primer expliquen per què passen les coses, i després com aplicar-les. • Això ajuda a recordar en un examen què s’està fent, encara que s’oblide la fórmula exacta. • Nivell de profunditat equilibrat: • No entren en continguts excessivament avançats a classe, sinó que esperen que l’alumne investigue pel seu compte a l’habitació. • El sistema aposta perquè l’estudiant se senta un poc incòmode, es perda, i busque ajuda en hores de repàs, fomentant l’estudi individual i l’autonomia. • Flexibilitat curricular: • Cada carrera té assignatures obligatòries, però hi ha molts camins possibles per complir-les. • És difícil trobar algú que faça exactament el mateix recorregut que tu. • Hi ha obligacions generals, com aprendre un nou idioma, però en el cas d’estudiants internacionals hispanoparlants aquesta part ja es considera coberta. 3.8. Arrels d’Aldaia i elements que porta amb ell Tot i estar lluny, Pablo manté lligams amb la seua terra: • Porta una mica de roba de botigues d’Aldaia, algun necesser, etc. • Té una bufanda del València CF i algunes samarretes per veure els partits. • Reconeix que la pròxima vegada intentarà endur-se més coses que li recorden casa. La resposta final a la pregunta de què farà primer en tornar a Aldaia és molt clara: “Quan torne, el primer que faré serà un bon esmorzaret.” 3.9. Somnis i plans de futur En l’àmbit esportiu: • Com molts esportistes, somia participar en uns Jocs Olímpics. • Molts companys d’equip a Harvard comparteixen aquest objectiu, cosa que eleva el nivell i la motivació col·lectiva. En l’àmbit acadèmic i professional: • L’objectiu principal és graduar-se en Enginyeria Mecànica, una de les carreres més exigents de la universitat (amb unes 22 assignatures obligatòries, enfront de les 14 d’altres itineraris com Economia). • Accepta que té menys opcions de flexibilitat, però està disposat al sacrifici perquè és el que vol fer en el futur. • Es veu d’ací 5-10 anys fent un màster en Enginyeria Mecànica a alguna de les escoles de postgrau de Harvard o treballant en una empresa d’automoció o enginyeria. Projecte especial: • Forma part d’un club que vol construir un cotxe de Fórmula SAE, un vehicle de competició universitària. • L’objectiu és competir a l’abril vinent, i seria la primera vegada que Harvard fabrica i presenta aquest cotxe. • Treballar perquè aquest projecte arribe a bon port és també un dels seus grans somnis. 3.10. Missatges i consells per a joves esportistes d’Aldaia Pablo aprofita l’entrevista per enviar diversos missatges motivacionals: Per a xiquets i xiquetes que comencen a la natació (o qualsevol esport): • La natació és molt sacrificada, però “tot sacrifici val la pena”. • Gràcies a l’esport ha pogut viatjar a països que mai hauria imaginat, participar en esdeveniments, premis i gales. • La natació no només et fa millor esportista, sinó millor persona, i pot canviar-te la vida i obrir moltes portes que semblen impensables. • A més, crea records inesborrables, tant en competicions com en el dia a dia d’entrenaments. Sobre compatibilitzar estudis i esport: • Reconèixer que pot semblar difícil i, de fet, ho és, però és totalment possible. • Una vegada aprens a organitzar-te, “ja res et pot parar”. • L’equilibri fa que arribes a gaudir més tant de l’esport com dels estudis. • Recomana a tots els pares que, si poden, apunten els fills a algun esport, encara que siga un parell de vegades per setmana, perquè ajuda a: • Establir una rutina. • Aprendre disciplina, constància i responsabilitat. • Créixer també en l’àmbit personal. 4. Nova secció: “Promeses d’Aldaia” i reconeixement als clubs Després de l’entrevista, el programa estrena la secció “Promeses d’Aldaia”, pensada per destacar joves esportistes que brillen en la seua disciplina. En aquest primer episodi, però, dediquen la secció als clubs esportius del municipi, perquè són ells qui: • Fan possible que naixen i cresquen les promeses esportives. • Són planters de talent i passió. • Manté viu el pols esportiu d’Aldaia des de la base. Es remarca especialment el seu paper després de la Dana del 29 d’octubre: • Malgrat quedar-se sense moltes instal·lacions esportives, els clubs no es van rendir. • Es van adaptar, compartir espais i recolzar-se entre ells, demostrant creativitat i compromís. • Han provat que l’esport d’Aldaia no depèn de les circumstàncies, sinó del cor de la seua gent. Missatge central de reconeixement: • Els clubs són el veritable motor de l’esport al municipi. • Gràcies a ells, les escoles continuen creixent, els equips competeixen i cada cap de setmana Aldaia s’ompli de esport, il·lusió i vida. • El programa els dóna les gràcies per no deixar apagar la flama, per formar xiquets i xiquetes i per recordar que quan es treballa en equip, Aldaia sempre guanya. 5. Agenda esportiva del cap de setmana a Aldaia La recta final del programa es dedica a un repàs exhaustiu de la jornada esportiva del cap de setmana, amb especial focus en futbol i bàsquet. S’animen els oients a acudir als camps i pavellons per donar suport als equips locals. 5.1. Futbol – Partits al Poliesportiu Aldaia i Camp d’Encreullades Divendres 7 de novembre – Camp d’Encreullades • 18:30 – Querubí B vs Atlètic Amistat A. Dissabte 8 de novembre – Poliesportiu d’Aldaia Matí: • 09:00 – Aleví A vs Monte Sion. • 09:00 – Aleví E vs Vall dels Alcalans. • 10:15 – Pre-benjamí B vs Bunyol. • 10:15 – Benjamí C vs Torrent. • 11:15 – Infantil A vs Torrent D. • 13:00 – Cadet D vs Alaquàs (Aloia, segons pronunciació de la locutora). Vesprada: • 15:00 – Veterans vs Unió de Benetússer-Favara. • 17:15 – Amateur A vs CD L’Eliana. • 19:30 – Juvenil A vs CD Eldense A. Dissabte 8 de novembre – Camp d’Encreullades (camp d’herba) Matí: • 09:00 – Infantil E vs Xirivella. • 10:45 – Femení Cadet vs Cullera. • 12:45 – Cadet C vs Monte Sion. Vesprada: • 17:15 – Infantil D vs Esporting Xirivella. • 19:00 – Cadet F vs Quart de Poblet. Diumenge 9 de novembre – Poliesportiu Aldaia • 09:30 – Aleví I vs Paterna. • 09:30 – Aleví B vs Xest. • 10:45 – Benjamí F vs Bunyol. • 10:45 – Femení Futbol-8 A vs Malilla. • 12:30 – Juvenil B vs Deportivo La Rambleta A. Diumenge 9 de novembre – Camp d’Encreullades • 11:00 – Pre-benjamí D i Querubí B vs EAF València i Meliana (Melilla, segons pronunciació de la locutora). • 12:00 – Querubí A vs Meliana. 5.2. Bàsquet – Pavelló Jaume Ortí Dissabte 8 de novembre – Jaume Ortí • 09:00 – Aleví femení vs Algemesí (Algíria, segons pronunciació). • 11:00 – Infantil B vs Abastos. • 11:00 – Infantil femení vs Calasanz. • 13:00 – Cadet B vs El Bosco. • 16:00 – Cadet A vs Puerto. • 18:00 – Infantil femení A vs Sagrado Corazón. Diumenge 9 de novembre – Jaume Ortí • 09:00 – Aleví B vs Petrer (Petraer). • 11:00 – Tercera FEB vs Castelló – presentat com el partit gran del cap de setmana, amb previsió de molt ambient a les graderies. El programa tanca convidant a: • Omplir les graderies i donar suport als equips, que “ho donen tot cada jornada”. • Mantenir viva la idea que “l’esport no es deté, i nosaltres tampoc”, reafirmant el compromís d’Aldaia parla d’Esport de continuar donant veu a qui fa gran Aldaia dins i fora dels espais esportius. 6. Tancament Les conductores es despedixen recordant que: • Aquesta nova temporada ve marcada per la resiliència després de la Dana, l’orgull per esportistes com Pablo i la força dels clubs locals. • L’objectiu del programa continua sent donar visibilitat al teixit esportiu d’Aldaia, des de les promeses emergents fins als grans referents internacionals. El comiat inclou una invitació implícita a continuar escoltant el programa setmana rere setmana, consolidant Aldaia parla d’Esport com a espai de referència per a l’actualitat esportiva del municipi.
La Hora Bruja (Aldaia Ràdio) Introducció i veus de la tertúlia • Programa: La Hora Bruja a Aldaia Ràdio • Conducció: Toni López, amb Jorge Blas, Fernando Llagaria, Rafael Perales, Felipe Renteros i Inés Díaz Soriano. Crisi política valenciana i debat nacional Dimissió de Mazón i escenaris immediats • Tema central: dimissió de Mazón com a president de la Generalitat Valenciana i debat sobre si el “linxament” ha estat excessiu o conseqüència d’errors i mentides acumulades. • Escenaris que es mencionen: - Acord PP–Vox per designar una substitució. - Noms que surten: Pérez Yorca (alcalde de Finestrat) i María José Catalán (vista com a favorita de Feijóo). - Opció d’eleccions si no hi ha acord. • Mirada crítica: - Part de la taula veu “caceria” de l’esquerra; d’altres insisteixen en la responsabilitat d’haver estat absent en un moment crític i en les versions contradictòries. - Comparatives amb altres casos (Rita Barberá, Camps) i amb canvis de posició de Sánchez. Altres titulars citats • Fiscal General de l’Estat “al banc dels acusats” (es destaca la anomalia institucional). • Extremadura: possible repetició electoral; Guardiola sense pressupostos, Vox en “pinça”, i polèmica per un candidat socialista imputat i nomenaments controvertits. "El poder no es mesura pel títol, sinó per la calma que transmets quan tot trontolla." Reflexió d’Inés Díaz: el pes de la responsabilitat Clau moral del lideratge públic • Missatge central: dirigir no és manar, és servir; la presència i l’empatia defineixen el lideratge en crisi. • Idees força: - El silenci de qui ha de parlar pesa més que la tempesta. - Humilitat i disculpa quan cal; cada acte, paraula i silenci deixa empremta. - Quan l’aigua arrasa, només queda en peu allò humà. "Dirigir és servir. La seva autoritat sense empatia es converteix en soroll buit." Violència política i llibertat d’expressió Casos, tensions i doble raser • Debat a partir de la xarrada de Vito Quiles a la Universitat de Navarra i dels encaputxats que van irrompre: - Reivindicació de la llibertat d’expressió per a tothom, encara que disgusten les idees. - Es condemna la violència i es recorden casos de pedrades a actes de Vox i escraches (debats sobre legitimitat i coherència). • Referències: Otegi i el relat antifascista; comparacions amb accions reaccionàries i protestes davant de seus. • Punt d’acord: cal serenitat democràtica i separar crítica política de agressió. Aldaia post-DANA: estat, prioritats i tràmits Equipaments i serveis en transició • Hogar del jubilado: tancat; es planteja reubicació provisional d’activitats de majors en espais alternatius (limitacions: no hi cap billar, espai reduït per a ball). • Serveis Socials: reubicats a l’edifici d’Aldaia Ràdio; parets encara “en brut”. L’Edifici de la Dona també perdut. • Teatre del Mercat: acull plens municipals, però es denuncia accessibilitat limitada (suggeriment: garantir locals accessibles). Gestió econòmica i administrativa • L’Ajuntament disposa de prop de 40 M€ a termini; es remarca el coll d’ampolla: cal personal tècnic per a licitacions i gestió. • Es comenta que Aldaia no s’hauria acollit a un dispositiu d’agilitació de la Generalitat (debats sobre oportunitat i motius). • Prioritats de reconstrucció: sanitat i educació al capdavant; equipaments d’oci, més tard. • Casos puntuals: - Piscina municipal (3–3,5 mesos d’aturada; no va entrar fang). - Gimnàs municipal: contracte licitat i pagat, reobertura “en breu”. Seguretat viària i espai públic • Queixa per excés de soroll al pavelló (spinning) i peticions de descans veïnal. • Demanda de mesures de contenció prèvies als semàfors entre Joaquín Blume i av. València per evitar atropellaments. Agenda local i tancament Anunci d’interès públic • Presentació del projecte de desviament del barranc de la Saleta al TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia): sessió oberta al públic. • Possibilitat d’un futur programa monogràfic amb experts i portaveus. Comiat • Agraïments i recordatori de la pròxima La Hora Bruja a Aldaia Ràdio.
Espai realitzat per l'associació Artic, d'Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i comarca. Un programa d'Aldaia Ràdio per a Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes
Espacio musical de Aldaia Ràdio donde cada semana conocemos y escuchamos un estilo, unas notas, unos pentagramas... ¡No te lo puedes perder! Te esperamos
Un magazín radiofònic plural i variat en el qual els oients podran gaudir de diferents continguts: actualitat, salut, ecologia, cultura, música, entrevistes… i amb un toc d'humor. Tot això i molt més en “El abanico de los lunes”. Tots els dilluns de 17.00 a 18.30 hores a Aldaia Ràdio
Un programa per a les vesprades del diumenge amb autèntic so original. Un espai musical amb audició exclusiva en el seu format de vinils, els microsolcs de 33rpm. Manu i el seu Mètode Clàssic. Música clàssica en tots els seus estils: Classicisme, barroc, preromàntic, romàntic...
Si todavía no sabes qué quieres ser de mayor, este es tu programa. En Aldaia Ràdio los viernes por la tarde en vivo, 89.4FM, y siempre en los podcast de www.aldaiaradio.com
Espai creat i dirigit pels i les comerciants de la localitat que, amb el nom de COMPRALDAIA, ens acosten entrevistes, ofertes, activitats, participació... cada dijous, en Aldaia Ràdio.
Context general • Setmana especial d’Aldaia Setmanal a Aldaia Ràdio per l’aniversari de la Dana: memòria, actes d’homenatge i anàlisi de què s’ha après. • Informatiu amb crònica local (marxa, reconeixements, agenda, esport, oratge i serveis) i una entrevista extensa a Àngel Martínez Layos (Policia Local) sobre l’emergència, el voluntariat i la gestió del caos. Titulars de la setmana Manifestacions i homenatges • Marxa multitudinària a València pel primer aniversari i gran acte a Aldaia per exigir el desviament del barranc de la Saleta. • A la plaça de la Constituciú: marxa silenciosa i manifest, amb milers de persones reclamant mesures urgents per evitar noves tragèdies. Reconeixements i comunitat • La Diputació reconeix el talent de dones de l’Horta Sud; destaca Amparo Navarro (exalcaldessa d’Aldaia) per impulsar polítiques socials, accessibilitat i igualtat. • Setmana de la Mobilitat: lliurament de bicicletes del concurs escolar “La bici dels meus somnis”. Aldaia Ràdio, un any després • L’emissora recorda el pitjor episodi des d’uns estudis ja recuperats. Missatge de resiliència i servei públic a la 89.4FM. Veus tècniques i institucionals • L’Enginyeria de Camins remarca la urgència del desviament del barranc de la Saleta cap al Túria i d’altres punts crítics. • L’alcalde Guillermo Luján agraeix la solidaritat i reconeix l’impacte emocional i estructural del desastre. Agenda, esport, oratge i serveis • Projecte “Sanem Comunitat” al TAMA i propostes familiars al Teatre del Mercat; espais de joventut a Gent Jove. • Esport: gala “Tornem” al TAMA, Mitja Marató de València i proves de triatló i trail amb clubs locals. • Oratge estable el cap de setmana; informació de farmàcies de guàrdia. L’entrevista: Àngel Martínez Layos (Policia Local) 1) Caos inicial i onada de voluntariat • La nit de la Dana es va viure com una “situació de guerra”: sense llum, aigua, vehicles ni comunicacions fiables. L’endemà, milers de voluntaris arribaren al municipi. • La Policia Local i la brigada municipal van ser els primers a organitzar-se, abans de l’arribada de reforços i maquinària pesada. 2) La nit i l’endemà: magnitud i xoc • Prioritat absoluta: salvar vides. Col·lapse de canals de comunicació, refugis improvisats i reagrupament cap a les 4:00. • L’endemà, l’abast dels danys superava qualsevol precedent: carrers aixecats, piles de vehicles, municipi incomunicat. 3) Organització i arribada de voluntaris • Es van instaurar quadrants especials per garantir torns llargs però sostenibles. Objectiu crític: netejar carrers per permetre l’entrada d’emergències i serveis. • A partir del segon dia, es centralitza a la plaça l’assignació de grups de voluntaris per zones, amb veïns com a guies locals. 4) Gestió, intendència i seguretat amb maquinària • Intendència a peu de plaça (palas, pales, botes, lleixiu, menjar) i logística dinàmica: cada dia feien falta recursos diferents. • Convivència delicada entre maquinària pesada i voluntaris: calen perímetres, passadissos i disciplina per evitar accidents. 5) Decisions clau i impacte emocional • Decisió estratègica: no apilar cotxes. Va estalviar un col·lapse burocràtic i va facilitar que milers de propietaris gestionaren els seus vehicles. • Briefings constants: «el que traieu no són trastos, són records»; instruccions cada 5 minuts per centenars de grups. 6) Zones més afectades i criteris de desplegament • Prioritat a la Brillantina, Hernán Cortés i el casc antic (proximitat al barranc). Però el dany fou generalitzat a tot Aldaia. • Risc de “falsa inacció”: evitar que voluntaris es queden sense tasques per no frenar el flux d’ajuda. 7) Retir a les 18 h i torns 24/7 • Retorn obligat a les 18:00 per seguretat (foscor, ferides, retorns a peu). Gestió d’alertes roges i desallotjaments preventius. • Torn nocturn de seguretat ciutadana: vigilància de maquinària i habitatges oberts; patrulles amb vehicles cedits per altres policies locals. 8) El després: garatges i pèrdues personals • Nova fase: garatges i trasters, amb gran càrrega emocional. Pèrdues materials simbòliques (com el propi cotxe de l’entrevistat) que amplifiquen el dol. 9) Protocols i aprenentatges • Els dispositius continuen basats en anticipació i reforç de patrulles. Es revisen protocols per no dependre d’Internet (el primer que falla en crisi). • Seguiment del “cunetó” i punts crítics; la càmera és local i es treballa per fer-la accessible sense comprometre la resiliència. 10) Balanç humà • Pitjor: «Lo peor es que nos faltan seis vecinos de Aldaya». • Millor: la solidaritat massiva i el 200% de la Policia Local i brigada; orgull d’un poble que, un any després, ha reconstruït la vida comunitària. «Cada cinco minutos hacer un grupo y explicarles lo mismo... lo que sacaban no eran trastos. Eran recuerdos.» Agenda i serveis Cultura i comunitat • “Sanem Comunitat” al TAMA (suport emocional post-Dana). • Xarrada per a famílies al Teatre del Mercat. • Activitats de Gent Jove i acte “in memoriam” al TAMA (Rèquiem de Fauré). Esport • Gala “Tornem” al TAMA; participació local a la Mitja Marató i proves de muntanya i triatló. Oratge i farmàcies • Cap de setmana estable; vent de ponent moderat. Farmàcies de guàrdia anunciades per a 31/10, 1/11 i 2/11. Idees clau • Importància del desviament del barranc de la Saleta i d’inversions estructurals. • La coordinació entre Policia Local, brigada, voluntariat i altres cossos va ser determinant. • Calen protocols robustos que funcionen encara que caiguen les comunicacions digitals.
Panorama general Blackmaria Reggae Sound torna a l’antena des d’Aldaia Ràdio (89.4FM), un any després de la Dana, amb un episodi de celebració, reencuentre i una selecció de joies del reggae. El capítol combina peces clàssiques (roots, lovers) amb dues seccions “Sherlock” sobre orígens de cançons i riddims, culminant en el naixement del mític Sleng Teng. "Rise and take your stands again" "Every knee shall bow" "I always feel like somebody's watching me" "Under mi sleng teng" Introducció i context Tornada: després d’un any de reparació per la Dana, l’emissora es reactiva i el programa també. Motivació: suport de l’audiència i comunitat; logística complicada durant l’aturada, ara resolta. Simulcast global: emissió simultània des d’Aldaia Ràdio, Radio Rototom i Activismo Reggae Argentina; pujada posterior a iVoox i Spotify. Format de la nova temporada Periodicitat: quinzenal. Formats: alternança entre monogràfics i radiofórmula. Participació: especials amb mixtapes de Sound Systems i un episodi fet per l’audiència (proposta per al 25 de desembre). Propostes de temes: via DM d’Instagram (blackmaria.regue). Selecció musical destacada Leroy Smart — Stop the Warring (1976) Produït per Bunny Lee; crida a “aturar la guerra” contextualitzada a la Jamaica dels 70. Connexió amb el clima polític previ a l’intent d’assassinat de Bob Marley (desembre 1976). • Clau: roots militant, missatge sempre vigent. Earth & Stone — Three Wise Men (1977) Dúo harmònic d’Albert Bailey i Cliffty Howell; etapa d’or a Channel One, reeditats a Pressure Sounds. Temàtica bíblica, to roots elegant. • Aclariment: no confondre amb Hell & Fire. Johnny Clarke — Every Knee Shall Bow (1978) Subsegell Gorgon de Sonic Sounds (no confondre amb l’altre Gorgon de VP). Bíblica i rastafari: referències constants a l’Escriptura. • Icona de roots: “No more sorrows… Every knee shall bow”. Cornell Campbell — No Man’s Land (1977) Producció de Joe Gibbs; història de Cornell des de Studio One als Eternals i la seva etapa en solitari. Lament autobiogràfic sobre no haver seguit consells d’escola i família. • Falset característic i lirisme introspectiu. Junior Marvin — Come From Far (2025) Single i tall de l’àlbum “Cooldown the Heat” (edició póstuma i actualitzada). Produccions de King Jammy sobre gravacions dels 80; relectures com “Police and Thieves”. • Peça-titular del capítol: “Come From Far” simbolitza el retorn del programa. Mystic Eyes — Judgment Time (1979) Lançat per Burning Sounds (Londres); produït per Linval Thompson. Formació sorgida d’un campament Rasta; trajectòria curta però destacable. • Vibe harmònic i mística roots. Barrington Levy — Walk 2,000 Miles (1979) Un dels grans de l’era primerenca del dancehall; versàtil (lovers, DJ style). Tall del LP “Bounty Hunter”; classe vocal i groove irresistible. • Possible futur monogràfic dedicat a Levy. Sherlock 1: de Sly & The Family Stone a Rockwell Cadena d’influència Origen: Sly & The Family Stone — “Somebody’s Watching You” (1969), soul psicodèlic. Versió/reggae crossover: Black Uhuru a l’LP “Anthem” (produït per Sly & Robbie), que marcà so i mescles de l’època. Hit pop global: Rockwell — “Somebody’s Watching Me” (1984, Motown), amb cors de Michael Jackson i participació de germans Jackson. • Resultat: un fil musical que va del soul a reggae i desemboca en un clàssic pop paranoic. • Dada: “Anthem” va fer història com a referent internacional del reggae modern. "I always feel like somebody's watching me" Sherlock 2: naixement del riddim Sleng Teng Del Casio MT-40 al dancehall digital El patró “rock’n’roll” del teclat Casio MT-40 (1981), creat per Hiroko Okuda i inspirat en Hang On to Yourself de David Bowie. Arribada a Jamaica: Noel Davey i Wayne Smith juguen amb el patró. Producció de King Jammy i explosió del digital: Wayne Smith — “Under Mi Sleng Teng” (1985) Innovació: bases totalment digitalitzades, consolidació del concepte riddim. • Impacte: més de 500 versions documentades; un dels riddims més influents de la història. • Ironia històrica: un teclat barat va canviar el rumb del dancehall. "Under mi sleng teng" Comunitat i difusió Crida: recomanar el programa per trencar l’estigma de “música sectària” i amplificar el missatge social del reggae. Idees: possibles gravacions amb portes obertes a l’estudi d’Aldaia Ràdio. Agraïments: equip tècnic, col·laboradors i oients; menció especial a l’emissora i xarxes associades. Crèdits Guió i selecció musical: David Fernández Cervera Edició i control tècnic: Don Gaspar Emissió simultània: Aldaia Ràdio (89.4FM), Radio Rototom i Activismo Reggae Argentina
