#134 - Fira de Nadal, comerç local i marca personal
Presentació de *Compraldaia* a Aldaia Ràdio, salutacions als oients i comentaris sobre l’estudi encara en obres després de la Dana. S’introdueix el tema del record difús d’aquells dies, com un mecanisme de “reset” emocional.
Conversen sobre com moltes persones han oblidat parts de l’episodi de la Dana. Tot seguit ressalten la diversitat de la programació d’Aldaia Ràdio, mencionant programes com *Black Maria Reggae* i la seua projecció internacional.
Es presenta la Fira de Nadal que tindrà lloc el 29 i 30 de novembre a la plaça de la Constituciú. Es remarca que actuarà com a inauguració oficial del Nadal i que ACODA ha “negociat” simbòlicament amb Papa Noel i els emissaris dels Reis Mags perquè acudisquen en primícia.
S’explica la campanya *pequeñeces* de Confecomerç per posar en valor el xicotet comerç i les bosses de paper de colors que es reparteixen gratis amb les compres. Es recorda la campanya anterior *El comer salva el comer*, amb bosses venudes a 1 € per recaptar fons per als comerços afectats per la Dana.
Comenten els actes de reconeixement als voluntaris en pobles afectats i relaten anècdotes: bombers de Ceuta que ajudaren a Aldaia i policies d’altres ciutats controlant accessos durant la catàstrofe. El tema de la Dana apareix de forma recurrent com a teló de fons.
Els presentadors canvien de tema, parlen de les bosses de Confecomerç i de la Fira de Nadal, i introdueixen que tindran una convidada habitual. Bromejen amb el repte de fer el programa en valencià i amb la correcció de termes com *botiga* en lloc de *tenda*.
Abans de presentar la convidada, es desvien al viatge de Raúl a Budapest, comenten el Parlament hongarés i enllacen amb curiositats sobre lleons d’entrada a edificis oficials (Madrid, Cibeles). To d’humor i anècdotes culturals, preparant l’entrada d’Anna.
Presenten Anna, que conta una anècdota d’un vídeo als lleons de Madrid pocs dies després de la Dana i com una amiga ho va interpretar com un missatge de ràbia. Esmenten detall curiosíssim dels lleons (un sense testicles, ocults amb la cua) i la viralitat d’alguns dels seus vídeos a TikTok i Instagram.
Anna explica que *Kesto* és un atelier de modisteria i sastreria, no una botiga convencional. Va començar focalitzada en indumentària valenciana per clients que ja tenia, però també fa modisteria general, sastreria i fins i tot cosplay. Després de la Dana ha remodelat el local i està potenciant més la línia de vestits de núvia i sastreria.
Es reflexiona sobre la dificultat de trobar bona sastreria i la davallada de l’ofici. Anna defensa que la roba industrial té talles poc flexibles i que molta gent no s’hi adapta bé. Argumenta que, encara que siga més cara, la roba feta a mida dura molts anys, es pot adaptar i sobretot **s’ajusta al cos i a l’estil personal** de cada persona.
Parlen de com la gent va encotillada als esdeveniments i d’objectiu d’Anna: que els clients se senten tan còmodes al vestit com en un dia normal. Explica com fa moure els clients (asseure’s, caminar, alçar braços) per comprovar comoditat real i debat sobre la rigidesa de les americanes i el protocol informal de treure-se-les a les bodes.
S’exposa l’origen històric de la corbata, derivada de mocadors de soldats croats (cravata/croata). Es parla del seu ús inicial com a protecció de la gola i de com ha evolucionat fins a peça de protocol. Tot plegat entre comentaris humorístics i jocs de paraules sobre corbates, acròbates i la imatge masculina.
Es qüestiona per què a les bodes la gent es trageja i no pot anar vestida com en el dia a dia si va neta i arreglada. S’aporten exemples extrems (gent amb crocs a bodes, dentistes amb roba molt informal però moderna) i es parla d’imatge corporativa i *branding* en professions com la sanitària.
Aborden directament el *branding* personal d’Anna: sempre en tons rosa, treballat amb Susana, professional d’imatge que va conéixer en un grup de networking. Expliquen com planifiquen calendaris de continguts vinculats a esdeveniments (com la Fira de Nadal) i com el color rosa i el valencià defineixen la seua presència a Instagram.
Debat sobre el valencià com a part de la marca: a Instagram, tot en valencià; a TikTok, subtítols i textos en castellà per arribar a més gent i evitar polèmiques. Anna defensa que el més important és que la gent entenga què fa, però alhora manté que a la botiga i a les xarxes ha de ser ella mateixa, parlant com parla realment.
Abans de centrar-se en la fira, Augusto deixa una cita: *“Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner”* i destaca que la corbata no defineix la persona, sinó la seua actitud. Es acomiada d’Anna i del programa, donant pas a una segona part més centrada en la Fira de Nadal i el rol de Kesto.
Anna explica què portarà a la Fira de Nadal: presentació del petit canvi d’imatge de la botiga, nous flyers amb matís de color, i sobretot una selecció de complements d’**artesania valenciana** (peces fetes a mà amb pedres naturals per una artesana). Detalla que prefereix producte local i fet a mà (manteletes, espardenyes, etc.) i que ella mateixa visita fàbriques i tallers.
Es descriu amb detall la Fira de Nadal: estands comercials, gastronomia, animació infantil, inflables, Papa Noel, emissari reial, Nadales i encesa de l’arbre de Nadal. S’expliquen els dos grans incentius: un viatge per a 4 persones a un parc temàtic a París i el sorteig de 12.000 € en 120 targetes de 100 €, patrocinades per Caixa Popular i la Fundació Horta Sud.
Anna explica que ella va a les fires a fer **promoció**, no a vendre producte directe. Ho veu com un aparador al carrer: reparteix flyers, fa espectacle, crea record de marca. Argumenta que molts comerços es queixen que no venen a la fira, però obliden que el retorn ve després en forma de nous clients. S’apunta la idea de veure la fira com una inversió en màrqueting.
Reflexionen sobre el lema de networking *“visibilitat igual a rendibilitat”* i sobre com les grans empreses inverteixen grans quantitats en fires sectorials i estratègies de naming (exemple: Roig Arena). Comparen aquests costos amb la gratuïtat dels espais que ofereix ACODA (fira, ràdio, xarxes) i remarquen que són oportunitats que molts comerços estan desaprofitant.
Analitzen les raons per les quals alguns comerços no volen anar a la fira: esforç de desmuntar la botiga, cap de setmana, percepció de baixa rendibilitat. Anna proposa fer una mena de formació o assessorament personalitzat per sectors sobre què fer a la fira sense haver de traslladar tota la botiga, donant idees de promocions i maneres de ser presents amb menys càrrega logística.
Es posen exemples de negocis que han funcionat molt bé a la fira malgrat, a priori, semblar incompatibles (massatges amb camilla al mercat, immobiliària sense portar cases, gastronomia que ja està plena). Es subratlla que cal motivar i explicar als comerços que la fira és un espai per **fer-se veure**, més que per replicar la botiga al carrer.
Anna parla de la seua manera de treballar: com entra en “trance” quan cus, posa el telèfon en silenci i atén per WhatsApp i cita prèvia. Comentaris sobre la psicologia implícita en la seua feina (xarrar amb les clientes mentre prova roba) i com això encaixa amb el model d’atelier a porta semi-tancada.
Anna dona la ubicació exacta de Kesto (carrer de les Heres, 9) i descriu el cartell rosa amb fallereta. Explica la seua evolució personal: d’haver de ser “discreta” a tirar tota la roba fosca, rapar-se i apostar per roba de colors forts. Per comoditat, va acabar reduint-se a la gamma de roses i morats, que li permet combinar sense pensar i que s’ha convertit en marca pròpia.
Comenten com els colors reflecteixen l’estat d’ànim i Anna observa que en fotos de treball durant la Dana tothom anava de negre, menys ella amb rosa i botes. S’entrellacen records d’aquells dies i la necessitat de mantindre l’humor malgrat la duresa de la situació.
Anna comenta que continua formant-se, ara amb un curs de sastreria per perfeccionar i actualitzar tècniques. Torna a recordar les seues dades de contacte (adreça i xarxes) i Raúl i David tanquen el programa avançant la continuïtat de Compraldaia i convidant la gent a la Fira de Nadal.
El programa es tanca amb una cançó de to reivindicatiu, que acompanya la sortida d’antena i reforça la sensació de final d’episodi.
Resum general
L’episodi de Compraldaia gira al voltant de tres grans eixos:
- El record i les conseqüències de la Dana a Aldaia i a Aldaia Ràdio.
- La preparació de la Fira de Nadal d’ACODA a la plaça de la Constituciú, amb totes les activitats, sorteigs i oportunitats per al comerç local.
- L’entrevista amb Anna de Kesto, modista i indumentarista, que explica la seua feina d’atelier, la importància de la sastreria a mida, el seu branding personal en rosa i com aprofita les fires per fer promoció i màrqueting del negoci.
1. Introducció i context del programa
1.1. Benvinguda i to distès
Els presentadors obrin el programa Compraldaia, la veu del comerç, a Aldaia Ràdio (89.4FM), saludant oients i comerciants:
- Ambient molt col·loquial, barreja de castellà i valencià.
- S’al·ludix a la “pecera” de l’estudi i a l’estat encara provisional de la ràdio després de la Dana.
"Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso, ver que la radio funciona aún."
1.2. Record de la Dana i impacte emocional
Parlen del que va suposar la Dana per Aldaia i l’emissora:
- Diversos testimonis comenten que han oblidat records d’aquells dies, com una mena de “reset” mental.
- Es recorden els voluntaris i pobles afectats i els reconeixements que s’estan fent un any després.
- Apareixen anècdotes com la dels bombers de Ceuta i policies vinguts d’altres llocs durant l’emergència.
Aquest bloc serveix per tancar ferides però també per mantindre viu el record de l’ajuda rebuda.
2. Aldaia Ràdio i altres programes
2.1. Diversitat de la graella
Es fa una breu menció a la varietat de programes d’Aldaia Ràdio:
- Destaquen que la parrilla és molt diversa.
- S’esmenta el programa de reggae Black Maria Reggae, que també s’emet per altres emissores i plataformes internacionals.
"Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla."
Aquest passatge reforça la idea d’emissora municipal viva i plural.
3. Actualitat comercial: Fira de Nadal i campanyes
3.1. Fira de Nadal a la plaça de la Constituciú
Es presenta la Fira de Nadal organitzada per ACODA:
- Dates: 29 i 30 de novembre, a la plaça de la Constituciú.
- Objectiu: ser la inauguració oficial del Nadal al municipi.
- ACODA “negocia” simbòlicament amb Papa Noel i els emissaris dels Reis perquè arriben en primícia.
Activitats previstes:
- Estants comercials de comerç local.
- Gastronomia: xarcuteria, vins, licors, etc.
- Animació infantil i tallers.
- Presència de Papa Noel, emissari reial i bústia reial.
- Inflables d’atraccions per als més menuts.
- Nadales en directe amb cor.
- Encesa de l’arbre de Nadal, compartida amb el públic com a gest simbòlic d’inici de festes.
3.2. Sorteigs i incentius econòmics
Es destaquen dos grans atractius promocionals:
- Viatge per a 4 persones a un parc temàtic a París (clarament referit al parc del “ratolinet” famós):
- Inclou avió, allotjament i entrades. - Es sorteja entre les compres de Nadal vinculades a la fira.
- Gran campanya de 12.000 € en targetes regal, gràcies a Caixa Popular i la Fundació Horta Sud:
- 120 targetes de 100 € cadascuna. - Es sortejaran durant la fira: cada hora (excepte a les 16:00) es reparteixen targetes entre el públic. - Es plantegen diferents ritmes (més targetes en la inauguració, després 3–4 per hora, etc.).
Aquests incentius busquen dinamitzar les vendes i atraure famílies a la fira.
3.3. Campanya “Pequeñeces” i bosses de Confecomerç
S’explica una iniciativa de Confecomerç (entitat mare d’associacions comercials):
- Campanya “pequeñeces” per posar en valor el “xicotet” comerç com a gran força local.
- Repartiment de bosses de paper molt vistoses, en tres mides i colors (coral, turquesa i groc).
- Es poden aconseguir gratis comprant als comerços d’Aldaia.
També expliquen la campanya anterior “El comer salva el comer”:
- Confecomerç va vendre bosses a 1 € arreu d’Espanya.
- Tota la recaptació es destinà a ajudar comerços afectats per la Dana.
- Destaquen que es va recollir molta quantitat de diners i es van vendre totes les bosses.
Això reforça el missatge de solidaritat entre comerços i de consciència de proximitat.
4. Entrevista amb Anna de Kesto: ofici, estil i marca
4.1. Qui és Anna i què és “Kesto”
Arriba la convidada recurrent, Anna, de l’atelier Kesto:
- Kesto és un atelier de modisteria i sastreria, no una botiga tradicional de venda.
- El nom Kesto ve d’esperanto i significa “caixa”, metàfora de caixa d’idees (o “caixa de trons”, com diu sa mare).
Tipus de feina que fa:
- Indumentària valenciana, sobretot tractes de fallera (pel que més la coneixen a Aldaia).
- Modisteria general: vestits a mida, arranjaments.
- Sastreria: trajes d’home i dona.
- Tratges d’època i cosplay.
"Jo faig de tot. Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot."
Després de la Dana:
- Ha hagut de remodelar la botiga per eliminar humitats.
- Ha aprofitat per fer un canvi d’imatge i reforçar la línia de vestits de núvia i sastreria.
4.2. Per què la sastreria a mida és important
Anna defensa el valor del treball de modista i sastre:
- Les talles de les grans cadenes no s’adapten bé a la diversitat de cossos (patrons “xinesos”, talles menors, etc.).
- Moltes persones joves de talla gran només troben roba amb tallatge “de persona major”.
- Amb la modista, la roba s’adapta al teu cos, no tu a la roba.
Idees clau:
- Encara que siga més car que un centre comercial, obtens:
- Una peça duradora que pots anar modificant. - Comoditat i llibertat de moviment. - Un estil propi, coherent amb la teua personalitat.
"La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu."
4.3. Tracte amb la clientela i “psicologia” del cosir
Anna descriu com treballa amb els clients:
- Necessita tocar, modelar el cos per adaptar patrons (especialment en sastreria d’home).
- Molts homes es queden tensos i rectes, amagant el cul, quan els prova la jaqueta.
- Ella els fa moure’s: asseure’s, alçar-se, provar sabates, alçar els braços, etc., per garantir comoditat real.
"Lo primer que feu és amagar el cul."
També comenta:
- La importància que la roba permeti respirar, moure braços, ballar.
- Que molts homes acaben traent-se l’americana als casaments perquè no està ben adaptada.
- El seu caràcter obert li permet fer que el client se senta a gust i confiat.
Explica que cosir és per a ella un estat de trànsit:
- Quan entra en feina, perd la noció del temps i s’aïlla de l’exterior.
- Ha de posar el mòbil en silenci i organitzar-se amb cita prèvia.
- Les veïnes li avisen l’hora perquè s’adone que ja és de matinada.
"Jo entro en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí... i no veig res més."
4.4. Curiositats sobre corbates i vestimenta formal
Entre anècdotes i humor, parlen de:
- L’origen de la corbata a partir de mocadors de soldats croats (cravata → croata → corbata).
- El fet que, històricament, la corbata servia com a mocador per abrigar el coll.
- El debat de per què ens “traiem” per als esdeveniments (bodes, etc.) i anem “disfressats” en lloc de vestir com sempre però arreglats.
- L’afirmació final:
"Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner."
4.5. Branding personal: el rosa com a identitat
Un bloc central és el branding personal d’Anna:
- Sempre va vestida en tons roses, fúcsia, morats.
- Va decidir-ho per comoditat i coherència: si tot l’armari és de la mateixa gamma, tot combina ràpid.
- Després d’una etapa en què “havia de ser discreta”, en arribar a Aldaia canvia radicalment:
- Es rapa el cabell. - Tira la roba fosca. - Comença a vestir-se de colors fluorescents i, finalment, es queda amb la gamma rosa–morat.
"Vaig començar a comprar-me tota roba fluorescent... i has començat a agarrar la gama de roxos... per vagància, al final tot era rosa i morats."
Això es converteix en imatge corporativa:
- Cartell rosa, decoració rosa, uniformes en tons rojos/roses.
- Els clients, en entrar, li diuen: "eres igual que en l’Instagram".
- Així, el públic busca la persona que coneix de xarxes, no només el negoci.
4.6. Treball amb una professional d’imatge
Anna explica que treballa amb Susana, consultora d’imatge i branding:
- Es van conéixer en un grup de networking.
- Susana va veure el potencial de la seua imatge diferent (rosa, orelles al cap, etc.).
- Li prepara un calendari de continguts per xarxes (especialment de cara a esdeveniments com la Fira de Nadal).
- Manté coherència de:
- Color (rosa com a fil conductor). - Idioma (Instagram principalment en valencià).
4.6.1. Xarxes socials i idioma
Sobre Instagram i TikTok:
- A Instagram:
- Tot el contingut (vídeos i textos) està en valencià. - Busca proximitat local i coherència amb la seua manera de parlar.
- A TikTok:
- Ha rebut crítiques de gent que no entenia el valencià. - Ha optat per posar subtítols i descripcions en castellà per arribar a més públic. - No vol convertir l’idioma en una polèmica; l’objectiu és que “s’entenga el que fa”.
Debaten sobre:
- El valencià com a part de la marca (tal com defensava Rubén, de lingüística).
- La tensió entre respectar el públic que no entén la llengua i normalitzar el valencià.
"Jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull que és que sàpiga el que faig."
4.7. Presència a la Fira de Nadal: estratègia de màrqueting
Anna explica com afronta la Fira de Nadal com a oportunitat de màrqueting:
- No hi va amb mentalitat de “vindre a vendre”, sinó a promocionar-se.
- No té una parada de mercat clàssica, perquè no ven producte massiu.
- Fa espectacle, soroll, interactua amb la gent, reparteix flyers nous i presenta canvis de la botiga.
"Jo a les fires no vaig a vendre. Per a mi la fira és promocionar-me."
4.7.1. Novetats que portarà a la Fira
A la fira presentarà:
- Nou disseny de flyers i lleugers canvis d’imatge (tons de rosa de Kesto).
- Una selecció de productes d’artesania valenciana relacionats amb la indumentària:
- Fets a mà per una artesana, amb pedres naturals. - Ella fa de selectora/distribuïdora: tria quines peces vol i les ven sota la marca Kesto.
Criteris de selecció de producte:
- Poques peces, molt triades.
- Prioritat a producte local i artesanal, fet a fàbriques o tallers que ella mateixa visita (manteletes, espardenyes, etc.).
- Vol evitar convertir-se en una botiga granista (no vol “carregar per internet”).
4.7.2. La fira com a aparador gratuït
Es reforça la idea que la fira és una gran oportunitat de visibilitat:
- Comparen amb la Fira de Mostres de València, on un stand pot costar 3.000 € o més.
- A la Fira d’ACODA, l’espai és gratuït per als associats.
- Participar suposa inversió en màrqueting, no una despesa perduda:
- Disseny de stand, flyers, merchandising... - Contacte directe amb potencials clients.
"Tens un escaparate gratis en el carrer, que és per a promocionarte."
També posen exemples d’altres negocis que a priori semblava que no encaixarien en una fira i que han tingut èxit (massatgista amb camilla, immobiliària a Halloween, etc.).
5. Reflexió sobre el comerç local i la participació en fires
5.1. Per què alguns comerços no surten a la fira
Comentaris recurrents que senten d’altres comerciants:
- "És molt de treball desmuntar la botiga i portar-la dos dies."
- "Per a dos dies, no em compensa."
- Alguns preferixen anar a la fira com a públic i no com a expositors.
5.2. Proposta: formació i assessorament per aprofitar les fires
Anna planteja que l’associació podria:
- Fer una mena de “tutorial” o sessió d’assessorament abans de la fira.
- Donar idees per sectors sobre què es pot fer a un stand sense desmuntar tot el negoci.
- Mostrar que no cal portar tot l’estoc; es pot anar a:
- Fer promocions puntuals. - Repartir descomptes per visitar la botiga. - Mostrar mostres simbòliques del que fan.
"És anar a promocionar-se. O sigui, no ho veuen com un mercat."
5.3. Associacionisme i serveis que ofereix ACODA
Es recorda que ser membre d’ACODA aporta:
- Publicitat gratuïta a la ràdio, a la fira, a xarxes.
- Participació en campanyes conjuntes (bosses, sorteigs, etc.).
- Un altaveu col·lectiu que és difícil d’aconseguir individualment.
Frase clau:
- "Si no te veuen, no venen a casa a buscar-te."
Es compara amb grans empreses que inverteixen en naming i infraestructures com el Roig Arena, on el component de màrqueting de marca és clar.
6. Tancament: resum, convidada i dades pràctiques
6.1. Dades de contacte de Kesto
Cap al final, Anna dona la seua ubicació i recorda que treballa amb cita prèvia:
- Adreça: carrer de les Heres, número 9, Aldaia.
- Senyalització: cartell rosa amb fallereta i fletxa.
- Xarxes:
- Instagram: kesto.modista - TikTok: kesto.modista
6.2. Missatge final i comiat
Abans del comiat, Raúl deixa una reflexió:
"Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner."
I tanquen convidant la gent a:
- Visitar la Fira de Nadal d’ACODA.
- Acostar-se a l’stand de Kesto per veure les novetats i l’espectacle preparat.
- Seguir Compraldaia i recolzar el comerç local d’Aldaia.
El programa es tanca amb música i el to distès típic de l’espai.

