#134 - Fira de Nadal, comerç local i marca personal

Resum general

L’episodi de Compraldaia gira al voltant de tres grans eixos:

• El record i les conseqüències de la Dana a Aldaia i a Aldaia Ràdio.

• La preparació de la Fira de Nadal d’ACODA a la plaça de la Constituciú, amb totes les activitats, sorteigs i oportunitats per al comerç local.

• L’entrevista amb Anna de Kesto, modista i indumentarista, que explica la seua feina d’atelier, la importància de la sastreria a mida, el seu branding personal en rosa i com aprofita les fires per fer promoció i màrqueting del negoci.

1. Introducció i context del programa

1.1. Benvinguda i to distès

Els presentadors obrin el programa Compraldaia, la veu del comerç, a Aldaia Ràdio (89.4FM), saludant oients i comerciants:

• Ambient molt col·loquial, barreja de castellà i valencià.
• S’al·ludix a la “pecera” de l’estudi i a l’estat encara provisional de la ràdio després de la Dana.

"Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso, ver que la radio funciona aún."

1.2. Record de la Dana i impacte emocional

Parlen del que va suposar la Dana per Aldaia i l’emissora:

• Diversos testimonis comenten que han oblidat records d’aquells dies, com una mena de “reset” mental.
• Es recorden els voluntaris i pobles afectats i els reconeixements que s’estan fent un any després.
• Apareixen anècdotes com la dels bombers de Ceuta i policies vinguts d’altres llocs durant l’emergència.

Aquest bloc serveix per tancar ferides però també per mantindre viu el record de l’ajuda rebuda.

2. Aldaia Ràdio i altres programes

2.1. Diversitat de la graella

Es fa una breu menció a la varietat de programes d’Aldaia Ràdio:

• Destaquen que la parrilla és molt diversa.
• S’esmenta el programa de reggae Black Maria Reggae, que també s’emet per altres emissores i plataformes internacionals.

"Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla."

Aquest passatge reforça la idea d’emissora municipal viva i plural.

3. Actualitat comercial: Fira de Nadal i campanyes

3.1. Fira de Nadal a la plaça de la Constituciú

Es presenta la Fira de Nadal organitzada per ACODA:

• Dates: 29 i 30 de novembre, a la plaça de la Constituciú.
• Objectiu: ser la inauguració oficial del Nadal al municipi.
• ACODA “negocia” simbòlicament amb Papa Noel i els emissaris dels Reis perquè arriben en primícia.

Activitats previstes:

• Estants comercials de comerç local.
• Gastronomia: xarcuteria, vins, licors, etc.
• Animació infantil i tallers.
• Presència de Papa Noel, emissari reial i bústia reial.
• Inflables d’atraccions per als més menuts.
• Nadales en directe amb cor.
• Encesa de l’arbre de Nadal, compartida amb el públic com a gest simbòlic d’inici de festes.

3.2. Sorteigs i incentius econòmics

Es destaquen dos grans atractius promocionals:

• Viatge per a 4 persones a un parc temàtic a París (clarament referit al parc del “ratolinet” famós):

- Inclou avió, allotjament i entrades. - Es sorteja entre les compres de Nadal vinculades a la fira.

• Gran campanya de 12.000 € en targetes regal, gràcies a Caixa Popular i la Fundació Horta Sud:

- 120 targetes de 100 € cadascuna. - Es sortejaran durant la fira: cada hora (excepte a les 16:00) es reparteixen targetes entre el públic. - Es plantegen diferents ritmes (més targetes en la inauguració, després 3–4 per hora, etc.).

Aquests incentius busquen dinamitzar les vendes i atraure famílies a la fira.

3.3. Campanya “Pequeñeces” i bosses de Confecomerç

S’explica una iniciativa de Confecomerç (entitat mare d’associacions comercials):

• Campanya “pequeñeces” per posar en valor el “xicotet” comerç com a gran força local.
• Repartiment de bosses de paper molt vistoses, en tres mides i colors (coral, turquesa i groc).
• Es poden aconseguir gratis comprant als comerços d’Aldaia.

També expliquen la campanya anterior “El comer salva el comer”:

• Confecomerç va vendre bosses a 1 € arreu d’Espanya.
• Tota la recaptació es destinà a ajudar comerços afectats per la Dana.
• Destaquen que es va recollir molta quantitat de diners i es van vendre totes les bosses.

Això reforça el missatge de solidaritat entre comerços i de consciència de proximitat.

4. Entrevista amb Anna de Kesto: ofici, estil i marca

4.1. Qui és Anna i què és “Kesto”

Arriba la convidada recurrent, Anna, de l’atelier Kesto:

• Kesto és un atelier de modisteria i sastreria, no una botiga tradicional de venda.
• El nom Kesto ve d’esperanto i significa “caixa”, metàfora de caixa d’idees (o “caixa de trons”, com diu sa mare).

Tipus de feina que fa:

• Indumentària valenciana, sobretot tractes de fallera (pel que més la coneixen a Aldaia).
• Modisteria general: vestits a mida, arranjaments.
• Sastreria: trajes d’home i dona.
• Tratges d’època i cosplay.

"Jo faig de tot. Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot."

Després de la Dana:

• Ha hagut de remodelar la botiga per eliminar humitats.
• Ha aprofitat per fer un canvi d’imatge i reforçar la línia de vestits de núvia i sastreria.

4.2. Per què la sastreria a mida és important

Anna defensa el valor del treball de modista i sastre:

• Les talles de les grans cadenes no s’adapten bé a la diversitat de cossos (patrons “xinesos”, talles menors, etc.).
• Moltes persones joves de talla gran només troben roba amb tallatge “de persona major”.
• Amb la modista, la roba s’adapta al teu cos, no tu a la roba.

Idees clau:

• Encara que siga més car que un centre comercial, obtens:

- Una peça duradora que pots anar modificant. - Comoditat i llibertat de moviment. - Un estil propi, coherent amb la teua personalitat.

"La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu."

4.3. Tracte amb la clientela i “psicologia” del cosir

Anna descriu com treballa amb els clients:

• Necessita tocar, modelar el cos per adaptar patrons (especialment en sastreria d’home).
• Molts homes es queden tensos i rectes, amagant el cul, quan els prova la jaqueta.
• Ella els fa moure’s: asseure’s, alçar-se, provar sabates, alçar els braços, etc., per garantir comoditat real.

"Lo primer que feu és amagar el cul."

També comenta:

• La importància que la roba permeti respirar, moure braços, ballar.
• Que molts homes acaben traent-se l’americana als casaments perquè no està ben adaptada.
• El seu caràcter obert li permet fer que el client se senta a gust i confiat.

Explica que cosir és per a ella un estat de trànsit:

• Quan entra en feina, perd la noció del temps i s’aïlla de l’exterior.
• Ha de posar el mòbil en silenci i organitzar-se amb cita prèvia.
• Les veïnes li avisen l’hora perquè s’adone que ja és de matinada.

"Jo entro en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí... i no veig res més."

4.4. Curiositats sobre corbates i vestimenta formal

Entre anècdotes i humor, parlen de:

• L’origen de la corbata a partir de mocadors de soldats croats (cravata → croata → corbata).
• El fet que, històricament, la corbata servia com a mocador per abrigar el coll.
• El debat de per què ens “traiem” per als esdeveniments (bodes, etc.) i anem “disfressats” en lloc de vestir com sempre però arreglats.
• L’afirmació final:

"Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner."

4.5. Branding personal: el rosa com a identitat

Un bloc central és el branding personal d’Anna:

• Sempre va vestida en tons roses, fúcsia, morats.
• Va decidir-ho per comoditat i coherència: si tot l’armari és de la mateixa gamma, tot combina ràpid.
• Després d’una etapa en què “havia de ser discreta”, en arribar a Aldaia canvia radicalment:

- Es rapa el cabell. - Tira la roba fosca. - Comença a vestir-se de colors fluorescents i, finalment, es queda amb la gamma rosa–morat.

"Vaig començar a comprar-me tota roba fluorescent... i has començat a agarrar la gama de roxos... per vagància, al final tot era rosa i morats."

Això es converteix en imatge corporativa:

• Cartell rosa, decoració rosa, uniformes en tons rojos/roses.
• Els clients, en entrar, li diuen: "eres igual que en l’Instagram".
• Així, el públic busca la persona que coneix de xarxes, no només el negoci.

4.6. Treball amb una professional d’imatge

Anna explica que treballa amb Susana, consultora d’imatge i branding:

• Es van conéixer en un grup de networking.
• Susana va veure el potencial de la seua imatge diferent (rosa, orelles al cap, etc.).
• Li prepara un calendari de continguts per xarxes (especialment de cara a esdeveniments com la Fira de Nadal).
• Manté coherència de:

- Color (rosa com a fil conductor). - Idioma (Instagram principalment en valencià).

4.6.1. Xarxes socials i idioma

Sobre Instagram i TikTok:

• A Instagram:

- Tot el contingut (vídeos i textos) està en valencià. - Busca proximitat local i coherència amb la seua manera de parlar.

• A TikTok:

- Ha rebut crítiques de gent que no entenia el valencià. - Ha optat per posar subtítols i descripcions en castellà per arribar a més públic. - No vol convertir l’idioma en una polèmica; l’objectiu és que “s’entenga el que fa”.

Debaten sobre:

• El valencià com a part de la marca (tal com defensava Rubén, de lingüística).
• La tensió entre respectar el públic que no entén la llengua i normalitzar el valencià.

"Jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull que és que sàpiga el que faig."

4.7. Presència a la Fira de Nadal: estratègia de màrqueting

Anna explica com afronta la Fira de Nadal com a oportunitat de màrqueting:

• No hi va amb mentalitat de “vindre a vendre”, sinó a promocionar-se.
• No té una parada de mercat clàssica, perquè no ven producte massiu.
• Fa espectacle, soroll, interactua amb la gent, reparteix flyers nous i presenta canvis de la botiga.

"Jo a les fires no vaig a vendre. Per a mi la fira és promocionar-me."

4.7.1. Novetats que portarà a la Fira

A la fira presentarà:

• Nou disseny de flyers i lleugers canvis d’imatge (tons de rosa de Kesto).
• Una selecció de productes d’artesania valenciana relacionats amb la indumentària:

- Fets a mà per una artesana, amb pedres naturals. - Ella fa de selectora/distribuïdora: tria quines peces vol i les ven sota la marca Kesto.

Criteris de selecció de producte:

• Poques peces, molt triades.
• Prioritat a producte local i artesanal, fet a fàbriques o tallers que ella mateixa visita (manteletes, espardenyes, etc.).
• Vol evitar convertir-se en una botiga granista (no vol “carregar per internet”).

4.7.2. La fira com a aparador gratuït

Es reforça la idea que la fira és una gran oportunitat de visibilitat:

• Comparen amb la Fira de Mostres de València, on un stand pot costar 3.000 € o més.
• A la Fira d’ACODA, l’espai és gratuït per als associats.
• Participar suposa inversió en màrqueting, no una despesa perduda:

- Disseny de stand, flyers, merchandising... - Contacte directe amb potencials clients.

"Tens un escaparate gratis en el carrer, que és per a promocionarte."

També posen exemples d’altres negocis que a priori semblava que no encaixarien en una fira i que han tingut èxit (massatgista amb camilla, immobiliària a Halloween, etc.).

5. Reflexió sobre el comerç local i la participació en fires

5.1. Per què alguns comerços no surten a la fira

Comentaris recurrents que senten d’altres comerciants:

• "És molt de treball desmuntar la botiga i portar-la dos dies."
• "Per a dos dies, no em compensa."
• Alguns preferixen anar a la fira com a públic i no com a expositors.

5.2. Proposta: formació i assessorament per aprofitar les fires

Anna planteja que l’associació podria:

• Fer una mena de “tutorial” o sessió d’assessorament abans de la fira.
• Donar idees per sectors sobre què es pot fer a un stand sense desmuntar tot el negoci.
• Mostrar que no cal portar tot l’estoc; es pot anar a:

- Fer promocions puntuals. - Repartir descomptes per visitar la botiga. - Mostrar mostres simbòliques del que fan.

"És anar a promocionar-se. O sigui, no ho veuen com un mercat."

5.3. Associacionisme i serveis que ofereix ACODA

Es recorda que ser membre d’ACODA aporta:

• Publicitat gratuïta a la ràdio, a la fira, a xarxes.
• Participació en campanyes conjuntes (bosses, sorteigs, etc.).
• Un altaveu col·lectiu que és difícil d’aconseguir individualment.

Frase clau:

• "Si no te veuen, no venen a casa a buscar-te."

Es compara amb grans empreses que inverteixen en naming i infraestructures com el Roig Arena, on el component de màrqueting de marca és clar.

6. Tancament: resum, convidada i dades pràctiques

6.1. Dades de contacte de Kesto

Cap al final, Anna dona la seua ubicació i recorda que treballa amb cita prèvia:

• Adreça: carrer de les Heres, número 9, Aldaia.
• Senyalització: cartell rosa amb fallereta i fletxa.
• Xarxes:

- Instagram: kesto.modista - TikTok: kesto.modista

6.2. Missatge final i comiat

Abans del comiat, Raúl deixa una reflexió:

"Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner."

I tanquen convidant la gent a:

• Visitar la Fira de Nadal d’ACODA.
• Acostar-se a l’stand de Kesto per veure les novetats i l’espectacle preparat.
• Seguir Compraldaia i recolzar el comerç local d’Aldaia.

El programa es tanca amb música i el to distès típic de l’espai.