Coxsone Dodd: orígens del ska, rocksteady i reggae
Sinopsi general Monogràfic dedicat a la figura de Clement “Coxsone” Dodd, padrí del reggae i fundador de Studio One. El programa recorre els seus inicis a Kingston, l’ecosistema dels sound systems, la creació del catàleg fundacional del ska, rocksteady i reggae, i el seu llegat fins als anys 70-80 (transició cap al dancehall) i el seu pas per Nova York. "Sir Coxon és immortal." El fil conductor • De Jamaica colonial al naixement del mento i la indústria discogràfica local. • L’ascens de Dodd com a selector i impulsor de Sir Coxsone Downbeat, la cultura soundclash i els dub plates. • Fundació de Studio One (13 Brentford Road): audicions dominicals, banda resident i explosió creativa. • Artistes clau: The Skatalites, The Wailers, The Maytals, Delroy Wilson, Alton Ellis, The Gay Lads, Jackie Mittoo, Jennifer Lara, Sugar Minott, entre d’altres. • Transicions estilístiques: de l’R&B i el boogie al ska, d’aquí al rocksteady i finalment al reggae; context social i polític que modula els ritmes i les lletres. • Darrera etapa: auge del dancehall, trasllat a Nova York i pervivència del segell i el mite. Format i emissió • Programa quincenal: dijous 22.00 h des d’Aldaia Ràdio i Radio Rototom; disponible divendres a iVoox i Spotify. • Novetat: especial “Black María Audiència” cada tres mesos amb seleccions de l’audiència. Orígens i indústria (Jamaica, anys 30–50) • Jamaica colonial, herència africana (yoruba) i la fusió amb l’R&B europeu que cristal·litza en el mento. • Primers estudis i segells: MRS (discs blancs d’acetat), West Indies Records, Chin’s Records, i sobretot Times Record Limited / Federal Records (Ken Khouri). De selector a productor: Sir Coxsone Downbeat • Infància i malnom “Coxsone” (talent al criquet) i primers sets al bar de la mare. • Emigració al sud dels EUA, descoberta massiva de vinils i retorn (1954) amb maletes plenes de música. • Naixement de Sir Coxsone Downbeat: so afroamericà (R&B, boogie, jazz), escenografia i espectacle itinerant. • Competència amb Duke Reid, soundclash, dub plates pro i anti rivals; expansió a 5 equips simultanis i DJs estel·lars (Count Machuki, Lee “Scratch” Perry, Prince Buster...). Primeres produccions i el camí cap a l’ska • Impuls del single de 45 rpm: més econòmic i àgil per provar artistes. • Sello inicial: World Disc; gravacions a Federal Records. • Tema clau: “Easy Snapping” (Theophilus Beckford), sovint considerat pont entre R&B i ska. Studio One: 13 Brentford Road (1962 →) • Naixement de l’entitat central del reggae: Jamaican Recording and Publishing Studio (Studio One). • Audicions dominicals amb jurat (Dodd i Lee Perry). El “Number One” on tothom vol gravar. • Estructura de segells múltiples (més de 40) per estil i mercat: estratègia d’experimentació i abast. Artistes i peces emblemàtiques • The Blue Blasters (amb Don Drummond, Lester Sterling, Rico Rodriguez, Roland Alphonso): músculs inicials de l’ska. • Owen Gray: primer “cantant estrella” jamaicà i lloança als sound systems. • 1961–64: acceleració R&B + doo-wop → ska. • 1964: The Skatalites (superbanda resident) i paper logístic de Dodd (equip, furgoneta, espai). • 1963: The Wailers (“Simmer Down”): irrupció a Studio One amb The Skatalites de banda. • 1964: The Maytals (“Never Grow Old”), pioners i origen del terme “reggae” (posteriorment, 1968). • 1966–68: context tens i crisi d’expectatives → rocksteady (més lent, introspectiu): - Delroy Wilson (“Dancing Mood”) i la transició estilística. - Alton Ellis (“Rocksteady”/“Get Ready”): nom i totem del subgènere. - The Gay Lads (“Morning Sun”): excels vocal group de l’etapa primerenca de Studio One. • 1968: The Invaders (“Soulful Music”) i la importància de Jackie Mittoo (director musical; Soul Vendors → Sound Dimension). • 1970s: Jennifer Lara (Studio One Presents Jennifer Lara): una de les poques veus femenines destacades al catàleg. • Finals 70: Sugar Minott (“Oh Mr. DC”, “Vanity”, “Hang On Natty”): pas cap al dancehall i llavor del raggamuffin. Context social i transicions musicals • De l’optimisme pre-independència (ritmes alegres del ska) a la desacceleració del rocksteady per crisis polítiques, violència de barri i xoc geopolític. • Dancehall: reflex d’un clima més dur; Dodd aposta per veus menys bel·ligerants dins d’un escenari convuls. Última etapa i llegat • Tancament temporal i trasllat a Brooklyn (Nova York): botiga i estudi; producció intermitent i viatges constants a Jamaica. • Retorn a Jamaica (inici 2000), reactivació de Brentford Road; Dodd mor el 5 de maig de 2004 a Kingston. • Llegat: catàleg i mètode Studio One com a pedra angular del reggae; escola d’artistes i so que perdura.