Blackmaria Reggae Sound
Blackmaria és un punt de trobada amb la música reggae i la cultura entorn a ella. Setmanalment punxarem una cuidada selecció de temes reggae i coneixerem artistes, concerts i festivals sobre este gènere musical declarat per la UNESCO Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat
Subscriu-te
Coxsone Dodd: orígens del ska, rocksteady i reggae
Benvinguda i esquema de publicació: dijous a les 22.00 des d’Aldaia Ràdio i Radio Rototom; divendres a iVoox i Spotify.
Tipus d’episodis (ràdio-fórmula, monogràfics i especial Audiència) i instruccions per enviar propostes via Instagram.
Presentació del tema central del programa: padrí del reggae, fundador de Studio One. Crèdits: guió/veu de David Fernández Cervera; tècnica/edició de Don Gaspar.
Context històric (colònia britànica, esclavitud), influència *yoruba* i fusió amb R&B europeu que origina el *mento*.
MRS i els primers registres comercials; evolució tècnica dels suports (acetat blanc → vinil negre més resistent).
West Indies Records (Edward Seaga), Chin’s Records (Ivan Chin) i Times Record/Federal Records (Ken Khouri) com a motor inicial.
Escola a Kingston, malnom “Coxsone” pel criquet, sessions al bar de la mare punxant R&B i soul en fonògraf.
Treballs durs a plantacions; ràdios i botigues de discos com a refugi; acumulació d’un gran catàleg personal.
Tenda entre Beeston St. i Love Lane; *sound system* especialitzat en música afroamericana; shows itinerants i escenografia.
Viatges a Nova Orleans, Filadèlfia, Miami i NYC (Rainbow Records); competicions entre *sound systems* i encàrrec de *dub plates* exclusius.
Downbeat opera fins a 5 equips a la vegada; DJs com Count Machuki, Lee Perry i Prince Buster al micròfon.
Aprofitament del format 7” per provar artistes; segell World Disc; gravacions a Federal; “Easy Snapping” (pont cap a l’ska).
Coxsone obre més de 40 segells (Music City, Downbeat, Bongo Man, Ironside, Money Disc, Phase 4...) per segmentar estils i mercats.
Cholly G & The Blue Blasters (amb Drummond, Sterling, Rico, Alphonso) i **Owen Gray** com a primer crooner destacat.
Acceleració del doo-wop i R&B fins a l’ska; exemple: “Do Do Wap” (Aubrey Adams & The Doodroppers).
Constitució de l’estudi; audicions dominicals amb Lee Perry; Studio One esdevé la meca de l’escena.
Formació, funció com a banda base i suport logístic de Dodd; presència ubiqua en gravacions del segell.
Audició llegendària i primer èxit amb The Skatalites; aparició de The Soul Vendors (després Sound Dimension).
“Never Grow Old” i, posteriorment, la fixació del terme “reggae” (1968) atribuïda a The Maytals.
Crisis política i social desaccelera l’ska cap al rocksteady; **Delroy Wilson** (“Dancing Mood”) com a cas paradigmàtic.
Trajecte d’Ellis a Studio One; “Rocksteady”/“Get Ready” dona nom i identitat al subgènere.
Grup vocal icònic de l’etapa primerenca de Studio One; harmonies i refinament melòdic.
“Soulful Music”; pes creatiu de Jackie Mittoo i la mutació de Soul Vendors a Sound Dimension.
“Consider Me” i l’àlbum de debut; comentari sobre les barreres de gènere a la Jamaica de l’època.
Dodd s’allunya del lirisme violent; èxits de **Sugar Minott**; crisi discogràfica porta Dodd a Brooklyn (botiga i estudi).
Tancament amb The Heptones (1977), reactivació de Brentford Road i mort de Dodd el 2004; pervivència del seu llegat.
Sinopsi general
Monogràfic dedicat a la figura de Clement “Coxsone” Dodd, padrí del reggae i fundador de Studio One. El programa recorre els seus inicis a Kingston, l’ecosistema dels sound systems, la creació del catàleg fundacional del ska, rocksteady i reggae, i el seu llegat fins als anys 70-80 (transició cap al dancehall) i el seu pas per Nova York.
"Sir Coxon és immortal."
El fil conductor
- De Jamaica colonial al naixement del mento i la indústria discogràfica local.
- L’ascens de Dodd com a selector i impulsor de Sir Coxsone Downbeat, la cultura soundclash i els dub plates.
- Fundació de Studio One (13 Brentford Road): audicions dominicals, banda resident i explosió creativa.
- Artistes clau: The Skatalites, The Wailers, The Maytals, Delroy Wilson, Alton Ellis, The Gay Lads, Jackie Mittoo, Jennifer Lara, Sugar Minott, entre d’altres.
- Transicions estilístiques: de l’R&B i el boogie al ska, d’aquí al rocksteady i finalment al reggae; context social i polític que modula els ritmes i les lletres.
- Darrera etapa: auge del dancehall, trasllat a Nova York i pervivència del segell i el mite.
Format i emissió
- Programa quincenal: dijous 22.00 h des d’Aldaia Ràdio i Radio Rototom; disponible divendres a iVoox i Spotify.
- Novetat: especial “Black María Audiència” cada tres mesos amb seleccions de l’audiència.
Orígens i indústria (Jamaica, anys 30–50)
- Jamaica colonial, herència africana (yoruba) i la fusió amb l’R&B europeu que cristal·litza en el mento.
- Primers estudis i segells: MRS (discs blancs d’acetat), West Indies Records, Chin’s Records, i sobretot Times Record Limited / Federal Records (Ken Khouri).
De selector a productor: Sir Coxsone Downbeat
- Infància i malnom “Coxsone” (talent al criquet) i primers sets al bar de la mare.
- Emigració al sud dels EUA, descoberta massiva de vinils i retorn (1954) amb maletes plenes de música.
- Naixement de Sir Coxsone Downbeat: so afroamericà (R&B, boogie, jazz), escenografia i espectacle itinerant.
- Competència amb Duke Reid, soundclash, dub plates pro i anti rivals; expansió a 5 equips simultanis i DJs estel·lars (Count Machuki, Lee “Scratch” Perry, Prince Buster...).
Primeres produccions i el camí cap a l’ska
- Impuls del single de 45 rpm: més econòmic i àgil per provar artistes.
- Sello inicial: World Disc; gravacions a Federal Records.
- Tema clau: “Easy Snapping” (Theophilus Beckford), sovint considerat pont entre R&B i ska.
Studio One: 13 Brentford Road (1962 →)
- Naixement de l’entitat central del reggae: Jamaican Recording and Publishing Studio (Studio One).
- Audicions dominicals amb jurat (Dodd i Lee Perry). El “Number One” on tothom vol gravar.
- Estructura de segells múltiples (més de 40) per estil i mercat: estratègia d’experimentació i abast.
Artistes i peces emblemàtiques
- The Blue Blasters (amb Don Drummond, Lester Sterling, Rico Rodriguez, Roland Alphonso): músculs inicials de l’ska.
- Owen Gray: primer “cantant estrella” jamaicà i lloança als sound systems.
- 1961–64: acceleració R&B + doo-wop → ska.
- 1964: The Skatalites (superbanda resident) i paper logístic de Dodd (equip, furgoneta, espai).
- 1963: The Wailers (“Simmer Down”): irrupció a Studio One amb The Skatalites de banda.
- 1964: The Maytals (“Never Grow Old”), pioners i origen del terme “reggae” (posteriorment, 1968).
- 1966–68: context tens i crisi d’expectatives → rocksteady (més lent, introspectiu):
- Delroy Wilson (“Dancing Mood”) i la transició estilística. - Alton Ellis (“Rocksteady”/“Get Ready”): nom i totem del subgènere. - The Gay Lads (“Morning Sun”): excels vocal group de l’etapa primerenca de Studio One.
- 1968: The Invaders (“Soulful Music”) i la importància de Jackie Mittoo (director musical; Soul Vendors → Sound Dimension).
- 1970s: Jennifer Lara (Studio One Presents Jennifer Lara): una de les poques veus femenines destacades al catàleg.
- Finals 70: Sugar Minott (“Oh Mr. DC”, “Vanity”, “Hang On Natty”): pas cap al dancehall i llavor del raggamuffin.
Context social i transicions musicals
- De l’optimisme pre-independència (ritmes alegres del ska) a la desacceleració del rocksteady per crisis polítiques, violència de barri i xoc geopolític.
- Dancehall: reflex d’un clima més dur; Dodd aposta per veus menys bel·ligerants dins d’un escenari convuls.
Última etapa i llegat
- Tancament temporal i trasllat a Brooklyn (Nova York): botiga i estudi; producció intermitent i viatges constants a Jamaica.
- Retorn a Jamaica (inici 2000), reactivació de Brentford Road; Dodd mor el 5 de maig de 2004 a Kingston.
- Llegat: catàleg i mètode Studio One com a pedra angular del reggae; escola d’artistes i so que perdura.