Terra de Roses, sembrant igualtat
Un espai obert, que busca donar veu a totes les persones que vulguen participar, amb perspectiva en femení, i proposant informació, oci, tertúlia i idees culturals d'interés...
Subscriu-te
#44 - Terra de roses, especial 25N 2025
Presentació del programa especial de Terra de Roses dedicat a visibilitzar i combatre totes les formes de violència contra les dones, amb la cançó "Ese hombre" de Rocío Jurado com a fil conductor. Es fixen les dades recents de feminicidis (11 dones a l’octubre i 7 en 17 dies de novembre de 2025) i es dona pas a casos concrets d’assassinats per violència masclista a diverses ciutats d’Espanya.
Relació detallada de diversos assassinats de dones per part de parelles, exparelles, familiars o homes de l’entorn, amb noms, edats i llocs. A continuació, repàs d’agressions i delictes sexuals comesos entre el 17 i el 23 de novembre. Les presentadores remarquen que encara que alguns homes també pateixen violència, la major part dels agressors són homes, i denuncien els discursos que neguen l’existència de la violència de gènere.
Reflexió sobre la necessitat que els homes s’impliquen activament en la lluita contra la violència masclista. Es demana que no siguen còmplices amb el silenci i que intervinguen quan veuen agressions o conductes masclistes. S’insisteix en la importància de proporcionar referents masculins positius als joves i en dirigir el missatge als homes de l’entorn proper (amics, pares, germans).
Anàlisi del cas de María Pilar, assassinada pel seu marit a Alpedrete amb 50 ganivetades, i de la defensa pública que han fet del criminal l’alcalde i els seus propis fills, al·legant depressió i fallada del sistema. Les presentadores qüestionen la tendència a explicar els feminicidis com a resultat d’episodis depressius en els homes, recordant que les dones pateixen més depressió però no maten les seues parelles. Es vincula la violència amb el masclisme estructural i el patriarcat.
Explicació de com en 1999 l’ONU va fixar el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, en memòria de Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, assassinades en 1960 sota la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo a República Dominicana. Es descriu el règim repressiu de Trujillo, l’activisme de les germanes a l’Agrupación Política 14 de Junio, el pseudònim "mariposa" de Minerva, l’assassinat simulat com a accident i com aquest crim va contribuir a la caiguda del règim. També es relata com el moviment feminista llatinoamericà va impulsar el 25N des de 1981 fins a la seua oficialització per l’ONU.
Diverses oyentes comparteixen testimonis personals. Mar explica un curs obligatori a la seua universitat a Anglaterra per aprendre a reaccionar davant situacions de violència de gènere. Altres dones relaten experiències d’assetjament sexual laboral, violències al transport públic o mirades inquietants a la infantesa, i expressen que els hauria agradat saber que podien denunciar i que la culpa no era seua. Es critica el pes dels mites de l’amor romàntic, la confusió entre amor i control, i el judici masclista sobre la roba i l’expressió afectiva. Rosa subratlla que els maltractadors poden ser homes aparentment normals de qualsevol professió o ideologia, desmuntant el mite d’un perfil tancat d’agressor.
Intervenció de les advocades especialistes en violència de gènere María José Jansol Climent i Ana Betes Latasa. S’explica on i com denunciar, la importància d’acudir a centres d’atenció a la víctima o als jutjats de València, i el dret a assistència jurídica gratuïta i a un advocat o advocada del torn d’ofici especialitzat. Es detalla la possibilitat de demanar una ordre de protecció i mesures civils per als fills. A continuació, s’explica la violència vicària com la violència exercida per la parella o exparella sobre fills, familiars o persones properes per causar un dany extrem a la dona. Es donen dades d’assassinats de menors des de 2013 i s’informa de l’avantprojecte de llei que tipifica la violència vicària com a delicte autònom al Codi Penal (article 173 bis).
Reflexió sobre la naturalesa de la violència de gènere vicària, que no naix d’una separació o d’una denúncia sinó de la voluntat de l’agressor de controlar i castigar. Es denuncia el paper dels jutjats de família quan actuen sense perspectiva de gènere, signant convenis reguladors amb maltractadors i permetent-los custodiar o visitar les criatures. S’assenyala que el sistema pot convertir-se en cooperador necessari de l’agressor i es fa una crida a protegir les infàncies, creure-les i exigir responsabilitat a les institucions.
Una mare relata en primera persona com la policia la truca de matinada perquè acudisca a la casa de l’exparella, on són les seues filles. Descriu el trasllat, l’intent que les menudes obrin la porta, la intervenció dels bombers i l’entrada a l’habitatge, fins al moment en què, sostinguda per la policia, entén que cap de les dues xiquetes és viva. Aquest testimoni forma part del documental "No estás loca", que aborda la violència vicària i la resposta institucional.
Anunci de la projecció del documental "No estás loca" al TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia) l’11 de desembre a les 18h, amb la presència de la directora María Vestar i col·loqui posterior. L’entrada és lliure fins completar aforament. S’anuncia també un acte institucional de l’Ajuntament d’Aldaia el 25 de novembre a les 17h a la Plaça de la Constitucíó per recordar totes les víctimes de violència de gènere i reafirmar el compromís d’Aldaia amb la igualtat, la llibertat i la seguretat de les dones, insistint que la violència de gènere és una vulneració de drets humans i que el municipi no tolera ni calla davant aquesta violència.
Presentació de la trobada "Vida en temps difícils. DANA, admirada de dona", celebrada el 18 d’octubre amb la participació de l’Associació Femini Plural i de la regidoria d’Igualtat d’Aldaia. Encarnat, de Femini Plural, explica la trajectòria de l’associació i la seua implicació continuada en actes locals per reivindicar drets i denunciar assassinats i violència masclista, inclosa la violència vicària. Reafirma la disponibilitat de l’associació per col·laborar amb Terra de Roses i amb la comunitat.
Loreto Martínez Otero, agent d’igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia, relata el desenvolupament de la jornada sobre la DANA. Destaca que va ser organitzada i protagonitzada per dones, amb una primera taula formada per associacions de víctimes (mortals i afectades) presidides per dones. Subratlla la força dels testimonis i com recorden el dolor viscut. Remarca que la DANA ha impulsat el ressorgiment de la plataforma Dones de l’Horta Sud i ha enfortit el feminisme comarcal, mostrant que les dones i les associacions no estan soles. També posa en valor la tasca de l’associació Alana, que va atendre dones víctimes de violència abans que arribaren els recursos públics, i de l’associació Portimujer, que es va preocupar per la situació de dones migrants cuidadores atrapades en cases i residències, actuant com a nexe de comunicació amb les seues famílies.
Loreto recull la intervenció de la professora Mónica Gil Junquero, especialista en pressupostos amb perspectiva de gènere, que va analitzar el Pla Reactivem i va concloure que pràcticament no incorpora la igualtat ni dades desagregades per sexe. Es reivindica la necessitat de pressupostos que tinguen en compte les dones. A continuació, Loreto denuncia la invisibilització del treball de les dones durant la DANA: mentre els mitjans mostraven principalment homes rescatadors, les dones sostenien la retaguarda de les cures (alimentació, roba, criatures, majors, medicació). Subratlla que sense aquesta retaguarda, la primera línia no funcionaria. L’entrevista es torna emotiva quan Loreto descriu la força que senten les dones quan es reuneixen, la sensació de no estar soles i la voluntat compartida de lluitar per la igualtat.
Loreto alerta del retrocés en matèria de drets de les dones i del creixent negacionisme de la violència de gènere, especialment entre els joves homes. Cita la idea de Simone de Beauvoir sobre el risc constant de perdre drets quan hi ha crisis. Explica que molta gent té una imatge distorsionada del feminisme, com si busqués la superioritat sobre els homes, i aclareix que el feminisme reclama igualtat de drets, en coherència amb la igualtat de deures. El segment conclou amb una apel·lació a la unitat i a continuar organitzant trobades feministes perquè la unió fa la força.
Les presentadores tanquen el programa agraint la participació de les convidades i les oyentes, desitjant que la informació haja sigut útil i de suport per a totes. S’acomiaden fins al següent episodi de Terra de Roses, sembrant igualtat, mentre sona música de Laufey, mantenint el to d’acompanyament i resistència feminista.
Introducció del programa
Terra de Roses, sembrant igualtat inicia el programa amb la cançó Ese hombre de Rocío Jurado per posar el focus en les violències masclistes i en la necessitat de dir-les pel nom:
"El que no es nomena no existeix"
El programa s’emmarca en el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, i combina dades, context històric, testimonis personals i anàlisi feminista.
1. Dades recents de violència masclista i discurs negacionista
1.1. Dades d’assassinats (octubre – novembre 2025)
Les conductores exposen dades oficials per rebatre el negacionisme de la violència de gènere, especialment de l’extrema dreta:
- A l’octubre de 2025: 11 dones assassinades per violència masclista
- A novembre (fins al dia 17): 7 dones assassinades en 17 dies
Es mencionen casos concrets amb nom, edat, lloc i agressor:
- Zara, 48 anys, assassinada per l’exparella a Moguer (Huelva)
- Eugenia, 49 anys, assassinada a ganivetades per la parella a Saragossa
- Dona de 78 anys, assassinada a cops en una residència a Màlaga
- Silvia, 38 anys, mare de quatre filles, assassinada per l’exparella a Barcelona malgrat tenir ordre d’allunyament
- Encarna Polo, 86 anys, estrangulada en una residència a Àvila
- María Pilar, 60 anys, apunyalada pel marit a Alpedrete (Madrid)
- Ineus, 83 anys, llançada pel balcó pel seu fill a l’Hospitalet de Llobregat
1.2. Últimes agressions i violències sexuals
Es fa un repàs d’agressions del 17 al 23 de novembre:
- Educador detingut per tres agressions sexuals en un centre de menors (Màlaga)
- Investigació de 50 alumnes per assetjament a una professora (Plexia)
- Home detingut per presumptament matar la seua mare tirant-la per la finestra (l’Hospitalet)
- Agressió i extorsió econòmica a una nòvia (Palma de Mallorca)
- Home detingut per violacions repetides a la veïna al portal (Madrid)
- Cas de drogues i abús a una dona a casa (Benalmádena)
- Agressió sexual a dues menors (Galícia)
- Assassinat d’una exparella a Rincón de la Victoria
- Violació d’una dona en cadira de rodes per un jove de 19 anys (Saragossa)
Les locutores destaquen:
- Els homes també pateixen violència, però principalment per part d’altres homes
- No tots els homes són agressors, però la immensa majoria d’agressors són homes
2. El paper dels homes i la corresponsabilitat
2.1. Educar els homes i trencar el silenci
Les presentadores insisteixen que sense els homes no es pot avançar:
- Les dones ja han alçat la veu, denunciat i fet pedagogia
- Falta que els homes intervinguen entre homes:
- Dir «això no està bé» davant actituds masclistes
- Ser referents positius per als joves
«Els xics joves necessiten referents masculins que facen bé les coses.»
2.2. El cas de María Pilar i la «coartada» de la depressió
Es fa una menció especial al cas de María Pilar, assassinada amb 50 ganivetades pel seu marit a Alpedrete, i a la defensa pública que n’han fet l’alcalde i els fills:
- La família atribueix el crim a una depressió del pare i a un «fracàs del sistema»
- Les locutores denuncien la banalització de la violència: es parla d’“epidèmia depressiva” que porta els homes a assassinar dones
Es contrasta amb un fet clau:
- Les dones pateixen més depressió, però no assassinen els seus marits per això
- Es vincula el problema amb el masclisme estructural i amb la idea patriarcal que l’home pot decidir sobre la vida i la mort de la dona
3. Origen del 25N i les germanes Mirabal
3.1. Context històric a República Dominicana
Es fa un recorregut històric per explicar per què el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona:
- 1999: la ONU oficialitza el 25N
- Es fa en memòria de Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, assassinades en 1960 sota la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo a República Dominicana
Característiques de la dictadura de Trujillo (1930–1961):
- Un dels règims més sanguinaris d’Amèrica Llatina
- Milers de desaparicions forçades, tortures, censura i persecució política
- Control absolut de l’Estat
3.2. Les mariposas i l’herència feminista
Les germanes Mirabal:
- Militància a l’Agrupación Política 14 de Junio
- Minerva adopta el nom clandestí de «mariposa», que s’estén a les germanes
- Es converteixen en símbol de resistència política i contra l’opressió patriarcal
Fets clau:
- 1949: Minerva rebutja públicament els intents de seducció de Trujillo; comença la persecució a la família
- 1960: les tres germanes i els seus marits són detinguts diverses vegades
- 25 de novembre de 1960:
- Són interceptades tornant de visitar els marits empresonats
- Colpejades brutalment i estrangulades pels serveis d’intel·ligència
- Els seus cossos són llançats per un barranc amb el cotxe per simular un accident
Conseqüències:
- L’assassinat commociona el país i accelerà la caiguda del règim
- 1961: Trujillo és abatut i el règim cau
- 1981: al Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (Bogotà), es declara el 25N com a dia de denúncia de la violència contra les dones
- 1999: l’ONU dóna dimensió universal a aquesta data
4. Testimonis de dones: què ens hauria agradat saber
El programa recull veus diverses d’oyentes que expliquen què els hauria agradat que els digueren sobre violència masclista en la seua joventut.
4.1. Formació obligatòria i resposta davant la violència
Mar, estudiant en una universitat d’Anglaterra, explica:
- A la seua universitat tot l’estudiantat ha de fer un curs obligatori sobre violència de gènere
- El curs planteja situacions reals i obliga a pensar:
- Com reaccionar
- Com ajudar la víctima
- Com reflexionar sobre el propi paper
Altres fragments d’entrevistes breus amb joves evidencien que:
- Hi ha una certa consciència bàsica (control del mòbil, de la roba…)
- Però encara falten eines clares per identificar totes les formes de violència
4.2. Assetjament laboral i culpa
Una dona relata una experiència d’assetjament sexual al treball:
- El cap li agafa el coll i la besa agressivament
- Ella marxa de la feina per vergonya i es culpabilitza
- Amb els anys descobreix que no va ser l’única víctima d’aquest home
Allò que li hauria agradat sentir:
- «No ha sigut culpa teua, ell és un maltractador i pots denunciar»
- Saber que denunciar hauria pogut protegir altres dones que van venir després
4.3. Amor romàntic, control i llibertat
Diverses veus insisteixen en la necessitat de desmuntar els mites de l’amor romàntic:
- El veritable amor és llibertat i independència, no control
- No és amor:
- Controlar el mòbil
- Decidir la roba
- Vigilar amb qui parles o on vas
Sonia assenyala que en la seua adolescència:
- Mostrar afecte o vestir-se com es volia es considerava “brut” o vergonyós
- El judici masclista generava culpes que no corresponien a les xiques
- Li hauria agradat saber que tenia dret a expressar-se i vestir-se com vulguera
4.4. Violència invisibilitzada i silenci
Una altra oyenta (78) explica:
- De xiqueta només li deien: «no te’n vages amb desconeguts»
- Ja amb 8 anys percebia la mirada inquietant d’un home en un parc i li feia por
- Quan ho conta, els adults minimitzen la situació
En la seua adolescència hauria necessitat:
- Saber que la violència masclista existeix
- Entendre que el que vivia no era normal ni romàntic, sinó violència amagada
- Disposar d’informació sobre què podia fer i a qui recórrer
4.5. Els agressors no tenen un únic perfil
Rosa apunta un missatge crucial:
- Els maltractadors poden ser amables, divertits, compromesos, professionals respectats
- Poden ser jutges, metges, periodistes, paletes, repartidors…
- No hi ha un únic «perfil» d’home maltractador
Es combat així la idea que la violència masclista és cosa de “monstres excepcionals” o de malalties mentals, i es reivindica que es tracta d’un problema estructural.
5. Consells jurídics davant la violència de gènere
Intervenen dues advocades especialistes en violència de gènere, que aporten informació pràctica.
5.1. Denunciar i accedir a recursos
María José Jansol Climent recomana:
- Si pateixes violència de gènere:
- Acudeix a denunciar als centres especialitzats d’atenció a la víctima
- Si no n’hi ha al teu poble, pots acudir a València capital, al mateix edifici dels jutjats
Drets de les víctimes:
- Assistència jurídica gratuïta reconeguda per llei
- Possibilitat de sol·licitar un advocat/advocada del torn d’ofici especialitzat en violència de gènere
Recomanacions per a la denúncia:
- Explicar bé els fets amb dates, llocs i dades rellevants
- Des del mateix moment de denunciar es pot demanar una ordre de protecció, que inclou:
- Ordre d’allunyament
- Prohibició de comunicació
- En cas de tindre fills/es menors, mesures civils (custòdia, visites, etc.)
5.2. Què és la violència vicària i com es tipifica
Ana Betes Latasa explica el concepte de violència vicària:
- Violència exercida per la parella o exparella de la dona contra:
- Els seus fills i filles
- Familiars
- Persones properes
- Objectiu: causar un dany extrem a la dona
Dades a l’Estat espanyol (des de 2013):
- 65 menors assassinats en context de violència vicària
- 3 menors assassinats només en l’últim any (fins al moment del programa)
Canvis legislatius recents:
- El Consell de Ministres ha aprovat un avantprojecte de llei per tipificar la violència vicària com a delicte autònom al Codi Penal (article 173 bis)
- Preveu també prohibicions de publicar continguts relacionats amb aquests fets, per protegir la intimitat i la dignitat de les víctimes
6. Violència vicària i responsabilitat institucional
Les presentadores aprofundeixen en l’àmbit de la violència vicària des d’una perspectiva política i institucional.
6.1. Quan comença la violència vicària
Es subratlla que:
- La violència vicària no naix d’una separació, d’una denúncia o de la llibertat de les dones
- Naix de:
- L’agressor i la seua necessitat de controlar i destruir el que ja no pot posseir
- Un sistema que falla en la protecció
6.2. El paper dels jutjats de família i les institucions
Crítica als jutjats de família sense perspectiva de gènere:
- Sovint no s’investiguen adequadament els indicis de maltractament
- Es firmen convenis reguladors amb maltractadors, atorgant-los:
- Custòdies
- Règims de visites
- Vacances amb els fills
- Poder sobre les infàncies
Conseqüència:
- El sistema es converteix en “cooperador necessari” quan entrega les criatures a l’agressor
- La violència de gènere es transforma en violència vicària per manca de protecció efectiva
Missatge final d’aquesta secció:
«La causa de la violència vicària és l’agressor, però es perpetua quan les institucions no compleixen el seu deure.»
Es fa una crida a:
- Protegir les infàncies
- Creure les criatures
- Exigir responsabilitat institucional
7. Testimoni devastador de violència vicària
S’escolta un testimoni en primera persona d’una mare que relata el moment en què descobreix l’assassinat de les seues filles per part de l’exparella:
- La policia la truca de matinada demanant que acudisca a la casa
- Ella hi va amb la seua mare; intenten que les xiquetes obrisquen la porta
- Finalment han d’intervindre els bombers per obrir
La mare narra:
- L’entrada al pis, el passadís, l’advertència d’una sanitària («que no entre»)
- El trencament emocional i el moment en què entén que les dues filles estan mortes
Aquest fragment forma part del documental «No estás loca», dirigit per María Vestar.
8. Agenda feminista a Aldaia: documental i acte institucional
8.1. Documental «No estás loca» al TAMA
S’anuncia la projecció del documental No estás loca al TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia):
- Data: 11 de desembre
- Hora: 18:00 h
- Format: projecció + col·loqui amb la directora María Vestar
- Entrada lliure fins completar aforament
Es destaca el gran valor del documental per entendre la violència vicària i la violència institucional.
8.2. Acte institucional del 25N a Aldaia
L’Ajuntament d’Aldaia organitza un acte per recordar totes les dones, xiquetes i xiquets assassinats per violència de gènere i reafirmar el compromís amb:
- La igualtat
- La llibertat
- La seguretat de totes
Detalls de l’acte:
- Data: 25 de novembre
- Hora: 17:00 h
- Lloc: Plaça de la Constitucíó, davant de l’Ajuntament
Missatge central:
«La violència de gènere no és un problema privat, és una vulneració de drets humans.»
I es remarca que Aldaia ni tolera ni calla davant la violència masclista.
9. DANA, feminisme i associacionisme a l’Horta Sud
La part final del programa connecta la DANA amb una mirada feminista sobre catàstrofes i cures.
9.1. Trobada «Vida en temps difícils. DANA, mirada de dona»
Es parla de la trobada del 18 d’octubre de les Associacions Feministes de l’Horta Sud, sota el títol Vida en Temps Difícils, DANA, admirada de dona.
Hi participen:
- Associació Femini Plural
- La gent d’Igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia
- Diverses associacions de víctimes de la DANA, totes presidides per dones
9.2. Entrevista amb Encarnat (Femini Plural)
Encarnat explica que:
- Porten molts anys d’associacionisme i participació al poble
- Estan presents tant en actes de reivindicació de drets com en moments de dol i denúncia per assassinats i violència
- L’associació Femini Plural es posa a disposició del programa i de la comunitat per continuar col·laborant
9.3. Entrevista amb Loreto Martínez Otero, agent d’igualtat d’Aldaia
Loreto, agent d’igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia, comparteix les seues conclusions de la trobada.
Punts destacats:
- Jornada organitzada i protagonitzada per dones
- Primera taula amb associacions de víctimes de la DANA (morts i afectades), totes presidides per dones
- Els testimonis remouen i ajuden a posar-se en la pell del dolor i de les seqüeles
9.3.1. Lideratge de dones i reactivació del feminisme comarcal
Loreto destaca:
- Quan l’associacionisme va més enllà de l’esport o altres àmbits tradicionals, apareixen les dones al capdavant
- La DANA ha servit com a punt d’inflexió per reactivar la plataforma Dones de l’Horta Sud
- Això suposa un rearmament del feminisme a la comarca i més enllà
Impacte:
- Les dones no estan soles ni a nivell individual ni associatiu
- Unint-se a altres col·lectius, el seu abast i capacitat d’incidència augmenten
9.3.2. Suport a víctimes de violència durant la DANA
Es destaca el paper d’entitats especialitzades:
- Alana:
- Associació especialitzada en atenció a víctimes de violència de gènere
- Va arribar a atendre dones abans que els serveis públics, en ple caos de la DANA
- Portimujer:
- Es centra en dones migrants i cuidadores (en residències i domicilis privats)
- Va vetlar per la situació de dones atrapades en cases o centres on treballaven
- Va actuar com a via de comunicació entre famílies (incloses famílies a Llatinoamèrica) i les treballadores
Això mostra la importància de la interseccionalitat:
- Les dones migrades, racialitzades o en situació de precarietat pateixen opressions afegides
- Les catàstrofes com la DANA amplifiquen aquestes desigualtats
9.3.3. Pressupostos sense perspectiva de gènere
S’explica la intervenció de Mónica Gil Junquero, professora de la Universitat de València, experta en pressupostos amb perspectiva de gènere:
- Analitza el Pla Reactivem de la Generalitat
- Conclusió:
- El pla no té perspectiva de gènere
- No hi ha dades desagregades per sexe
- La paraula «igualtat» quasi no apareix
Missatge clau:
- Es pot i s’ha de aplicar la perspectiva de gènere als pressupostos
- Si no es fa, les polítiques públiques ignoren les necessitats específiques de les dones
9.4. Tasques de cures invisibles durant la DANA
Loreto denuncia com el paper de les dones en catàstrofes com la DANA queda invisibilitzat als mitjans:
- Els mitjans mostren sobretot homes rescatadors i a primera línia
- Les dones apareixen com a víctimes o com a «complement» d’ells
Però en realitat:
- Les dones també han estat a primera línia
- I sobretot han sostingut la retaguarda de les cures:
- Alimentar famílies cada dia
- Rentar roba quan era possible
- Cuidar criatures, persones majors i dependents
- Fer arribar medicació i atencions bàsiques
Sense aquesta retaguarda, la primera línia no funciona.
Loreto s’emociona en explicar-ho i destaca la sensació de força col·lectiva quan les dones es reuneixen:
«Som moltes, no estem soles i totes volem remar cap al mateix lloc.»
9.5. Retrocessos i necessitat de reafirmar el feminisme
Es posa èmfasi en el context actual:
- Hi ha un retrocès i un negacionisme creixent de la violència de gènere, especialment entre:
- Jovent en general
- Homes joves en particular
Es recupera la idea de Simone de Beauvoir:
- Els drets de les dones no es poden donar per garantits
- Davant qualsevol crisi, hi ha el risc de tornar enrere
Per això, cal:
- Reafirmar la lluita feminista
- Explicar que el feminisme no vol ser superior a ningú, sinó:
- Igualtat de drets
- Igualtat d’oportunitats
- Correspondència amb uns deures ja compartits
10. Tancament del programa
El programa es tanca amb:
- Agraïment a Loreto Martínez Otero i a totes les associacions participants
- Recordatori que “la unió fa la força” i que cal continuar organitzant trobades
- Desig que la informació compartida haja sigut útil i empoderadora per a les oyentes
Les presentadores s’acomiaden fins al pròxim espai amb música de Laufey i la promesa de continuar sembrant igualtat des de Terra de Roses, sembrant igualtat.