Visió general de l’episodi Aquest episodi combina reflexió política i històrica, una entrevista en profunditat sobre arxius i biblioteques a Aldaia i una extensa presentació musical del grup Solc, vinculat a la música d’arrel mediterrània. L’estructura del programa es pot resumir en tres grans blocs: • Inici polític i satíric: context de l’actualitat política, crítica del centralisme espanyol i de la dreta valenciana a través de cançons de caire reivindicatiu. • Memòria, arxius i biblioteques: conversa amb Pilar Sánchez Julià, responsable de la Biblioteca Pública i de l’Arxiu Municipal d’Aldaia, centrada en la importància dels arxius, els efectes devastadors d’una barrancada (DANA) sobre el patrimoni documental i el paper de la lectura i la cultura davant les derives autoritàries. • Espai musical “A Tornadia”: entrevistes i temes del grup Solc, que treballa la música tradicional valenciana i mediterrània des d’una òptica contemporània, amb un llibre-disc titulat Herència que reivindica arrels, territori i compromís social. 1. Obertura del programa i sàtira política 1.1. Presentació del format • S’identifica el programa com el número 144 de la segona etapa de la proposta setmanal, que vol situar-se “a l’altre costat del finestral” per oferir una visió diferent de la realitat. • Es fa referència a esdeveniments polítics recents, dimissions i declaracions judicials, amb un to clarament irònic i crític. 1.2. Cançons de crítica política i nacional Es projecten diverses peces musicals que funcionen com a comentari polític cantat: • Crítica a la “dretona valenciana”: cançó que narra les magarrufes econòmiques, el dopatge electoral i la corrupció vinculada a governs autonòmics i locals. • “Per damunt de tot viurem”: - Defensa de la llengua pròpia i rebuig als intents de retallar-la o amagar-la. - Referències a botiflers, lleis i muralles que volen limitar drets i identitat. - Invitació a “armar la Muixeranga” com a símbol de resistència col·lectiva. “Si la llengua que parles diuen que és llarga, no deixes que la tallen per escurçar-la… i amb la llengua tallada perds la paraula.” • “I això és Espanya”: - Metàfora de la relació centre-perifèria: com més t’hi oposés, “més se t’arrapa”. - Referències a figures polítiques com Barretxe o Carod Rovira i la reacció espanyola davant les demandes nacionals basques i catalanes. Aquest bloc situa el programa en una línia crítica, sobiranista i de defensa de la llengua i la cultura pròpies. 2. “Dates i fets”: efemèride setmanal 2.1. Calendari cívic i memòria recent Es repassen efemèrides entre el 6 i el 12 de novembre: • 6 de novembre – Dia Internacional per a la Prevenció de l’Explotació del Medi Ambient en Guerres i Conflictes. - Record del títol mundial de Nico Terol (2012) en 125cc al Circuit Ricardo Tormo. • 7 de novembre 2017 – Reprovació al Congrés del ministre d’Exteriors Alfonso Dastis per mentir sobre l’ensenyament a l’escola pública catalana. • 8 de novembre 2017 – Vaga general convocada pels CDR i sindicats en protesta pels empresonaments polítics catalans; es comenta que al País Valencià la repercussió fou limitada però seguida amb atenció política. • 9 de novembre – Dia internacional contra el racisme, feixisme i antisemitisme i també Dia Internacional dels Inventors. - Referència a la vaga indefinida anunciada pels farmacèutics valencians (2012) per impagaments de la Generalitat. • 10 de novembre – Dia de la ciència per la pau i el desenvolupament. - Record: mort de l’escriptora Montserrat Roig (1991) i la seva influència sobre les lletres catalanes i valencianes. • 11 de novembre – Dia Mundial de la Qualitat de Vida. - Es recorda la mort de Miquel Martí i Pol, poeta popular molt musicat per cantautors com Lluís Llach, Paco Muñoz, Ovidi Montllor, entre d’altres. Aquest tram intercala fragments musicats de poemes, reforçant el lligam entre memòria històrica, poesia i música de protesta. 2.2. Dolores Ibárruri “La Pasionària” • Es tanca la secció amb el 12 de novembre 1989, data de la mort de Dolores Ibarruri, “La Pasionària”. • S’emet un discurs de 1936 en castellà on es crida a: - La defensa de les llibertats populars. - La lluita contra el feixisme. - La mobilització de dones i homes en un front únic. “Pueblo de España, en pie… Todos contra el fascismo, un solo frente, una sola unión.” Això reforça el fil conductor de memòria antifranquista i resistència democràtica. 3. “Tercera persona”: arxius, biblioteques i barrancades 3.1. Presentació de la convidada Es presenta la secció “Tercera persona” com un programa que recorre la geografia per donar veu a persones i entitats de prestigi. La convidada és Pilar Sánchez Julià: • Llicenciada en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació. • Directora de la Biblioteca Pública i Arxiu Municipal d’Aldaia. • Membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes Valencians. • Investigadora sobre inundacions històriques a Aldaia i altres poblacions de l’Horta. 3.2. Necessitat dels arxius municipals Pilar Sánchez subratlla que els arxius són fonamentals: • En una primera fase, serveixen a la ciutadania per a gestions administratives (títols, edificis, expedients, etc.). • Amb el temps esdevenen clau per conèixer la història local i el seu desenvolupament social, cultural i urbanístic. També apunta que: • Anys enrere hi havia més interès investigador, probablement perquè les noves tecnologies han desplaçat part de la recerca fora de l’espai físic de l’arxiu. • Molts arxius contenen “tresors amagats”, però no sempre són fàcilment accessibles per falta de recursos i condicions adequades. 3.3. Destrucció i fragilitat del patrimoni documental Es detalla la fragilitat dels fons d’Aldaia: • L’arxiu ha patit inundacions i cremes en diversos moments històrics. • Es recorda especialment la crema de la documentació l’octubre de 1936, quan homes armats obligaren a cremar papers a la plaça: - La documentació municipal contínua només des de 1936. - Del segle XVII hi ha pocs documents, no en sèries completes. Això evidencia com guerres, catàstrofes naturals i conflictes són els grans enemics dels arxius. 3.4. Biblioteques com a espais culturals dinàmics Sobre les biblioteques, Pilar defensa que actualment són llocs molt dinàmics: • Programen activitats per a tots els públics i interessos. • Han ampliat i actualitzat molt els fons. • Hi ha hagut un canvi social important: - Abans hi anaven sobretot xiquets a fer deures. - Ara hi ha molta població adulta i jubilada amb bona formació i un gran interès per la lectura i la cultura. “Les biblioteques són, segurament, el servei cultural amb més hores d’atenció al públic d’un poble.” Això les converteix en una mena de far cultural local. 3.5. Impacte de la DANA/barrancada sobre Aldaia Una part central de l’entrevista és la barrancada devastadora d’ara fa un any que va afectar especialment Aldaia: • Biblioteca: - Situada al costat del barranc, va rebre aproximadament 1,70 m d’aigua i fang. - Es van perdre més de 50.000 llibres; només es van salvar els que eren a la prestatgeria més alta. - La sala infantil, amb prestatgeries baixes, va quedar pràcticament arrasada. - També es van perdre ordinadors, mobiliari, cadires i prestatgeries. • Arxiu Municipal: - La documentació estava en locals a nivell de carrer; es calcula que el 40% del fons es va banyar. - Part de la documentació s’ha enviat a València i a l’Arxiu del Regne per a restauració i estabilització contra fongs. - Hi ha un problema de dispersió actual: fons repartits per locals distints per evitar humitats. Malgrat la magnitud del desastre, la biblioteca ha pogut reobrir en vuit mesos gràcies a: • Reformes integrals: terra, portes, parets, tractaments anti-fongs. • Donacions de mobiliari de la Universitat de València, la Complutense de Madrid, biblioteques de Barcelona, etc. • Donacions massives de llibres per part de particulars, institucions i empreses, i compra de fons nous amb ajudes ministerials. Actualment: • Hi ha 22.000 exemplars i s’han recuperat més de 15.000 llibres en vuit mesos. • Encara falten molts registres per catalogar, però es preveu una col·lecció “magnífica” amb nous lots de llibres. “A cada barrancada, a Aldaia, perdem patrimoni.” 3.6. Suport polític i pressupostari a la cultura Pilar reflexiona sobre la relació entre governs municipals i cultura: • L’orientació política pot influir, però sovint pesa més la sensibilitat personal dels càrrecs responsables. • Problemes estructurals: - Biblioteques amb poc pressupost. - Arxius que sovint no tenen partida pròpia ni per mobiliari, digitalització o activitats. Això contrasta amb la importància dels arxius per a la memòria i identitat local. 3.7. Conservació, digitalització i bones pràctiques Sobre la conservació de documents: • El paper i les tintes són molt sensibles a: - Canvis de temperatura i humitat. - Plagues (insectes, rosegadors). - Manipulació inadequada. • Calen instal·lacions adequades amb control climàtic i de plagues, i polítiques públiques sensibles. Sobre la digitalització: • La documentació nova ja es genera en gran part com a expedient electrònic (administració electrònica). • El repte és digitalitzar els fons antics, però això està limitat pels pressupostos. • Avantatges de la digitalització: - Permet consultar còpies digitals i no els originals, allargant la vida dels documents. - Facilita l’accés telemàtic per a investigadors d’arreu. 3.8. Arxius, associacions i memòria col·lectiva Pilar subratlla que els arxius municipals poden ser una gran font sobre costums i cultura oblidada: • Conserven la documentació administrativa, però també poden incorporar fons de falles, associacions, entitats culturals i col·lectius locals. • Es perd molta documentació privada perquè: - La gent no té la cultura de donar els seus papers a l’arxiu. - Quan mor algú, sovint els hereus llancen fotografies, cartes, documents que podrien tenir un gran valor històric. Referència a “qui perd els orígens perd identitat” de Raimon: perdre un arxiu és perdre una part de la memòria col·lectiva. També es mencionen: • Antics grups de teatre locals molt dinàmics, dels quals s’ha perdut pràcticament tota la documentació. • Campanyes per recollir fotografies del poble, amb dificultats perquè molts ja havien perdut materials en riuades anteriors. 3.9. Cultura, lectura i deriva autoritària S’aborda la preocupació per una possible deriva autoritària o ultra a nivell global. Pilar defensa el paper de la lectura: • Llegir obre la ment i afavoreix el pensament crític. • Ajuda a detectar informacions falses (fake news), molt presents en l’ecosistema digital actual. “Com més formació tens, més fàcil és comparar i saber si allò que t’estan dient és real o no.” En aquest sentit, les biblioteques són també espais de democràcia i defensa de drets. 3.10. Mirada oberta als arxius Es comenta que els arxius sovint generen la imatge de: • Llocs tancats, plens de papers vells i pols, on tot és “d’abans”. Pilar reivindica que: • Són recursos oberts a totes les persones amb interès investigador. • Molts arxius conserven també fotografies i materials no estrictament administratius. • Amb el futur nou arxiu d’Aldaia, en un edifici adequat, es podrà rebre més documentació no municipal. 3.11. Nou edifici i futur dels serveis documentals Cap al final de l’entrevista es parla del futur equipament: • La nova biblioteca i l’arxiu se situaran al carrer Major, en l’antic edifici escolar Mariano Benlliure (les antigues “escoles noves” dels anys 50). • L’arxiu estarà a la primera planta, cosa que hauria evitat la inundació si hagués estat operatiu abans. La nova infraestructura es presenta com una finestra de futur perquè: • Millorarà les condicions de preservació i consulta. • Pot convertir-se en un referent cultural per al municipi. 3.12. Censura, destrucció i dret a la informació En el tram final apareixen tres verbs inquietants: censurar, destruir, amagar. Pilar reflexiona que: • Són paraules que tornen cíclicament al llarg de la història. • Amagar informació a la ciutadania és una forma d’engany. Reivindica: • Una ciutadania que no accepte la censura. • La necessitat de reclamar drets d’accés a la informació i la cultura. 4. Espai musical: “A Tornadia” i el grup Solc 4.1. Presentació d’“A Tornadia” Després de “Tercera persona” s’introdueix “A Tornadia”, programa dedicat a: • La difusió de música valenciana i de proximitat. • Les darreres novetats discogràfiques. • Amb suport de l’editora valenciana Més de Mil i producció de Ràdio Pego per a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. L’episodi se centra en el grup Solc, originari de Vinaròs. 4.2. Identitat i trajectòria de Solc El grup Solc està format per cinc músics: • Joan Cid – guitarra espanyola, guitarra acústica, lleut, guitarró i cors. • Sebastià Redó – veu principal i sintetitzadors. • Jordi Sanz – tabal, bateria, percussions (pandero quadrat, paella, derbuka, gerra, carabasses, etc.). • Rafael Iniesta – contrabaix i baix elèctric. • Pau Puig – saxo soprano, dolçaina i bansuri. Treballen sobretot la música tradicional valenciana i les músiques mediterrànies amb elements moderns. 4.3. Arrels i formació en música tradicional Jordi Sanz explica les trajectòries del grup: • Pau Puig – dolçainer de Vinaròs, amb formació superior (incloent estudis a Barcelona), vinculat a dolçaina tant de carrer com de concert. • Joan Cid – ve de la música moderna però ha participat en grups de música tradicional com Saragatona, centrats en repertori del sud de Catalunya i nord del País Valencià, amb voluntat de modernitzar les danses tradicionals. • Jordi Sanz – format amb dolçainers i percussionistes com Alejandro Blay, Diego López, Joan Saura, etc.; ha estudiat també a l’aula de música tradicional de Catalunya (Tortosa) i participa en altres formacions (com Tresmai). El grup neix d’aquest bagatge compartit i de la voluntat de fer música d’arrel “a la seua manera”. 4.4. El disc “Herència”: concepte i continguts Solc presenta el seu primer treball, “Herència”, que no es planteja només com un CD, sinó com un llibre-disc: • Llibre de 64 pàgines amb: - Fotografies de Manel Veiver i Carlos Lino Vital. - Lletres de Sebastià Redó. - Textos de diversos autors: Sebastià Redó, Alicia Coscollado, Àngel Gil Cheza, Carles Santos, Mònica Espel, Susana Alvella, Josep Bordés (“Pepet”), Feliu Ventura, entre d’altres. • CD amb 11 temes (no 12): - Barreja de formes i cants tradicionals amb arranjaments contemporanis. - El primer tema, “Vall Pla del Tiritx”, es grava en format més “de carrer” (dolçaina, tabal, guitarró) per donar una obertura molt arrelada. Jordi remarca que el número 11 no té una simbologia especial, encara que comente l’anècdota d’instruments de percussió amb tensors en nombre imparell. 4.5. Influències mediterrànies i ètniques Solc s’alimenta de diverses fonts: • Música tradicional del nord de Castelló, Terres de l’Ebre, Ports, Maestrat. • Escolta de músiques d’Egipte, Turquia, Bulgària i altres zones dels Balcans. Això es tradueix en: • Rítmiques trencades i amalgames que recorden patrons balcànics. • Adaptacions d’elements de danses com les dances guerreres de la Todolella (per exemple, el “tíntaro”). “Volem que les nostres arrels siguen allò que tenim més prop de casa: Ports, Terres de l’Ebre, Maestrat.” 4.6. Objectius culturals i socials del projecte El treball de Solc té una voluntat clara de fer “solc” al mapa sonor de l’àmbit lingüístic: • Pretenen aportar una veu pròpia des d’una zona sovint ignorada pels circuits culturals centrals. • Volen que la seua música servisca per apropiar la gent a les seues arrels: - Molts espectadors arriben pensant que la música tradicional no els agradarà i surten sorpresos positivament. • Algunes lletres tenen contingut de crítica social i política: - El tema “Herència” critica el model urbanístic i projectes com el Castor a Vinaròs. - Altres peces parlen de futur, ecologia i resistència. 4.7. Procés creatiu i micromecenatge Sobre la manera de treballar: • Cada peça té origen diferent: - Algunes provenen de melodies tradicionals adaptades. - Altres sorgeixen d’idees de Sebastià Redó (lletres i melodies, sovint “cans de dutxa”) o aportacions de la resta de membres. • No es va compondre pensant primer en el disc, sinó que: - Es van anar creant temes. - Després es va fer una selecció de 11 per al CD i se’ls va ordenar per coherència. • Micromecenatge “casolà”: - No utilitzen grans plataformes; prefereixen una producció artesanal i pròxima. - El disseny del llibre el fa el propi Sebastià. L’objectiu és fer un producte cuidat, manual, coherent amb la filosofia del grup. 4.8. Recepció, projecció i futur de Solc Sobre la recepció i les perspectives: • El grup vol fer-se un lloc en l’escena de música en català/valencià i d’arrel. • Consideren que cal més presència de grups de música tradicional en el mapa musical general. • Veuen el directe com la “gasolina” del projecte: - Els concerts alimenten la motivació per assajar, compondre i mantenir la cohesió del grup. • Funcionen de manera assembleària, sense lideratges forts: - Totes les decisions creatives i organitzatives es prenen col·lectivament. Expressen el desig de continuar traient més treballs i ampliar el ventall instrumental i estilístic. 5. Cloenda del programa L’episodi es tanca amb: • Recordatori que el programa vol situar-se “a l’altre costat de la notícia” i oferir relats alternatius als grans mitjans. • Crèdits tècnics: conducció del “taxi radiofònic”, locució i part tècnica. • Agradiments per la paciència i estima de l’audiència i citació per a la setmana següent. Al llarg del programa, la música (de cantautors, cançó popular, poemes musicats i el disc de Solc) reforça tres idees clau: • Defensa de la llengua i la cultura pròpies. • Memòria històrica i arxius com a base de la identitat col·lectiva. • Música d’arrel com a vehicle de compromís social, reflexió i continuïtat cultural.
