Nadal, memòria col·lectiva i homenatge a Mandela

Reflexió crítica sobre la responsabilitat d’un expresident valencià durant una gran gota freda amb més de 230 morts. Es reclama transparència sobre què feia en aquell moment, connectant-ho amb la idea que la veritat acaba eixint a la llum. Introducció del programa de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i primera peça musical (Miquel Gil).

Repàs de dates significatives: aniversari de la Declaració dels Drets Humans, victòria de Joan Carles Ferrero a la Copa Davis, inici de les emissions d’À Punt, Dia de la Neutralitat i COP21, mort de l’escultor Andreu Alfaro, vaga general del 1988 contra el govern de Felipe González, Dia de l’Esperanto i posada en marxa del sistema Galileu, primer nadó de l’Estat nascut d’un òvul congelat i creació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Des del taller de ràdio de l’Escola d’Adults de Torrent, diverses persones relaten com vivien el Nadal fa dècades: grans reunions familiars, precarietat econòmica, pocs regals (bàsicament Reis), sortides al circ i betlems vivents. Es contrasta amb vivències més recents amb més regals i il·lusió infantil. Algunes famílies no celebraven el Nadal per motius religiosos, però igualment trobaven moments per compartir. Es destaca el paper aglutinador dels avis i les grans famílies.

Els tertulians opinen sobre el Nadal actual: es percep una obligació social de ser feliç i mostrar-ho a xarxes, amb molta aparença i consum. Es critica la sobreexplotació comercial (mercadets, llums, compres massives) però també es reconeix que els nets i fills generen nova il·lusió. Alguns participants es declaren poc nadalencs o directament ‘grinch’, preferint plans tranquils, mentre d’altres valoren el Nadal com un temps de descans i retrobament familiar.

Debat imaginatiu sobre el Nadal d’aquí a 20, 30 o 150 anys. Es planteja la possible pèrdua d’algunes tradicions, encara que la il·lusió i l’alegria persistiran d’una altra manera. Es parla de viatges a la Lluna, intel·ligència artificial dominant la vida, sopars amb hologrames de familiars repartits pel planeta i menjar liofilitzat repartit per plataformes. Es conclou que mentre hi haja grans superfícies i plataformes de venda, el Nadal continuarà lligat al consum.

Presentació d’Esop, fabulista grec de biografia incerta i obra transmesa sobretot per tradició oral. Es narra la fàbula del pastor que enganya dues vegades cridant que ve el llop; quan el llop arriba de veritat, ningú el creu i perd el ramat. Es remarca la moraleja: qui menteix perd la confiança, encara que després diga la veritat, reforçada amb el refrany valencià sobre el mentider i el coix.

Secció de xiulits (reprovació simbòlica): al diputat del Partit Popular valencià per no aclarir què feia durant la gran gota freda; a un personatge que aprofita la marató per enriquir-se i figurar entre les grans fortunes; i a l’estat de degradació del llac de l’Albufera un any després d’una riuada, criticant la incapacitat de restablir l’ecosistema per a aus, pescadors i visitants.

Secció d’aplaudiments a diversos motius positius: la gran quantitat de concerts de Cap d’Any i solidaris amb pobles afectats per la gota freda; la pel·lícula "Sira"/"Sirat", nominada com a millor pel·lícula internacional i millor banda sonora als Globus d’Or i candidata als Oscars; i el programa d’À Punt "Vení llegim", que dedica un episodi a la vila de Castalla i a les Rondalles d’Enric Valor.

Missatge en clau institucional i ciutadana que reivindica que la política és tot el que fem i deixem de fer. Es planteja un horitzó compartit 2030: pacte entre ciutadania, empreses i institucions per actuar davant el canvi climàtic, amb projectes que superen els cicles electorals. Es proposa una nova manera de fer basada en dades mesurables, reorientació de fons europeus, i educació en formes de vida més ecològiques, sostenibles i justes, des de l’Horta Sud però amb visió planetària.

El programa "el Baixell" obri un especial musical dedicat a Nelson Mandela (Madiba). Es recorda la seua biografia inicial: naixement el 1918 a Sud-àfrica sota l’apartheid, estudis de dret per defensar els compatriotes negres, lideratge del braç armat del Congrés Nacional Africà i condemna a cadena perpètua, gran part d’ella a la presó de Robben Island. Es contextualitza la importància del suport internacional i s’introdueixen peces musicals de Sud-àfrica i Mali com a homenatge.

Es relata l’alliberament de Mandela l’11 de febrer del 1990 després de 27 anys de presó, i la seua tasca per instaurar una democràcia multiracial a Sud-àfrica, culminant en les primeres eleccions democràtiques del 1994. Paral·lelament, el programa presenta artistes africans (Ismaël Lô, Cesária Évora, Prince Ejango) que, amb les seues cançons, simbolitzen la unitat dels pobles africans i el somni d’un continent lliure i digne.

S’explica la trajectòria de Salif Keita, cantant malià albí perseguit per la seua condició en l’ètnia mandinga, que emigra a París i esdevé figura mundial. El programa inclou la seua cançó “Mandela” com a homenatge. Es recorda també que, en rebre el Premi Nobel de la Pau, Mandela va demanar música zulú a la cerimònia i va convidar el cor sud-africà Ladysmith Black Mambazo, que també s’escolta en el programa.

Es destaca la importància de les dones en la vida de Mandela i es dona pas a Rokia Traoré. Es presenta després Busi Mhlongo (anomenada Busi Magtasela al tall), nascuda al gueto de Mamelodi i testimoni de la massacre de Soweto de 1976; la seua música combina denúncia, memòria i esperança per al continent africà. Aquest segment subratlla la duresa de la vida als guetos i el paper de la música com a resistència.

Es relata la gran mobilització internacional durant els anys de presó de Mandela: manifestacions, concerts i campanyes de pressió. S’introdueix el tema "Mandela Free" del jamaicà Barrington Levy, que esdevé banda sonora d’aquesta demanda global per a l’alliberament del pres 466 de Robben Island. Es reforça la idea del suport transnacional a la lluita contra l’apartheid.

Es resumeix el retir de Mandela de la vida pública el 2004 i els seus problemes de salut, agreujats per tortures patides a la presó. Entre 2011 i 2012 pateix diverses hospitalitzacions mentre al seu voltant s’acumulen intrigues familiars i polítiques per aprofitar la seua imatge. Musicalment, s’escolta Lokua Kanza (“Bife”), que exemplifica la projecció internacional de la música africana en diverses llengües.

Es presenta Ayub Ogada, músic kenyà del poble luo, descobert internacionalment gràcies al cinema (per exemple, "El jardiner fidel"). Amb la seua arpa nyatiti, gembe i cascavells als turmells, crea una música de gran senzillesa i espiritualitat. El programa estableix un paral·lelisme entre aquesta música que reconforta l’ànima i l’exemple ètic i vital de Mandela.

El viatge musical es tanca amb la mort de Mandela el 5 de desembre en un hospital de Johannesburg. Com a comiat, s’escolta Miriam Makeba interpretant l’himne sud-africà, símbol del país lliure i democràtic que ambdós van somiar. El locutor recorda que Mandela va aconseguir el seu somni i desitja que els oients facen realitat els seus, agraint-los el viatge musical i citant-los per al proper programa del Baixell. Finalment, Quatre en un taxi acomiada l’edició anunciant la “parada a cotxeres” fins al proper trajecte.