Aldaia Setmanal: DANA, Pla Sud i festes 2025-26

Altaia Semanal, la informació de proximitat. Són les dos. però en la misma mesa el secretario de Estado de Medio Ambiente y el secretario autonómico de Medio Ambiente. Yo creo que esa línea de trabajo colaborativo me ha impactado y creo que es positiva. I se asumía el barranco de Saleta. Por tanto, este proyecto que es una deuda histórica para Aldalla y para toda la... Hola, què tal? Benvingudes i benvinguts una temporada més al repàs a l'actualitat més propera de la vostra emissora municipal. Así, en Aldalla Ràdio. Arrenquem ja el primer butlletí informatiu de la nova temporada amb notícies de la setmana i seguim efectivament molt pendents de la recuperació d'Aldaia després d'aquella destructiva d'anar del 29 d'octubre passat. Això és Aldaia Setmanal. Dilluns 1 de setembre. Este dilluns serà 1 de setembre, efectivament, i era dia de tornada a la rutina, de represa de nous propòsits i d'arrancament de les festes de barri del nostre poble. Les fadrines, o clavarieses de la victòria d'este 2025, iniciaven el seu repartiment de llibrets per les cases. Escoltem les seues representants, que van estar dilluns passat així, en Aldalla Ràdio. Convidem a tots els que ens esteu escoltant, que acudiu a tots els actes que tenim ara i que esperem que gaudiu de la festa igual que nosaltres hem gaudit preparant-la. I a més, saben que està obert ara mateix el termini per a sol·licitar la beca de material escolar per al nou curs 25-26. Amb tota la informació, al web municipal aldalla.es Dimarts 2 de setembre. Esta setmana hem conegut noves línies d'ajudes a les que podem adherir com a persones afectades per la dana. El diari Levant del Mercantil Valenciano fa un resum i hem llegit com a titular les noves ajudes d'ana del Consell al detalle i es desglosen quatre línies. Es tracta de les ajudes de primera necessitat, ajudes per vehicles, ajudes a autònoms sense empleats i ajudes a treballadors en ERTE. Dimecres 3 de setembre. Dime que es Aldalla manixia una gran columna de fum, recordarán que es veía desde Aldalla, pero era en terme d'un municipi veí. I això vam veure en prensa, en diaris com ara, el meridiano o el periódic, entre altres, han titulars com ara una gran columna de humo negro alerta a l'àrea metropolitana de València per un incendio en un desguace de quart de poble. Dichous, 4 de setembre. Mescoses y titulars. Esta semana en València Extra, en Yechit el Ayuntamiento de Aldalla reivindica que el proyecto del Plan Sur en los años 60 ya contemplaba la cuenca de la Saleta. Y en ABC el titular era el alcalde de Aldalla critica que el Ayuntamiento de València no está escuchando a la ciencia. Y asegura que cuando se diseñó el Plan Sur en los años 60 se asumía el barranco de la Saleta. i ha fet referència a que és una deuda històrica per Aldaya i la Cuenca del Pollo. Escolten Guillermo Luján. ver en la misma mesa al secretario de Estado de Medio Ambiente y el secretario autonómico de Medio Ambiente. Yo creo que esa línea de trabajo colaborativo me ha impactado y creo que es positiva. Evidentemente hay mucho que hacer y eso lo digo también poniendo en énfasis algo que no está pasando desde mi óptica que es el Barranco de la Saleta y es que el Ayuntamiento de Valencia creo que no está escuchando a la ciencia. Recientemente hemos escuchado y hemos podido leer las alegaciones o las respuestas de las alegaciones de la Confederación, donde hace referencia que ya cuando se diseñó el Plan Sur, en los años 60, se digería y se asumía el Barranco de la Saleta. Por tanto, este proyecto, que es una deuda histórica para la Aldalla y para toda la cuenca del Pollo de la Saleta, creo que es importante que esa misma, insisto, filosofía, de que la misma vez al secretario autonómico y al secretario de Estado estén, el entorno de València y la alcaldesa creo que no están escuchando ni leyendo a la ciencia. Y es una deuda histórica que ya toca ejecutar. De fet, seguim amb la notícia perquè el titular en Levante, el Mercantil Valenciano, esta semana era el proyecto del Plan Sur. En els anys 60 ja contemplava la cuenca de la Saleta. A mes a mes, València Plaza titula alcaldes de Paiporta, Picaña i Aldalla, avisan que todavía queda mucho por hacer tras la dana. Esto, diuen, va para largo. Asociaciones de víctimas agradecen la puesta al día del Gobierno. Y entre comillen, se nos tiene en cuenta, se nos cita, se nos informa y se nos escucha. Divendres 5 de setembre. Y noticia que conmociona estos días la comarca. Tres tiroteos en ocho días ponen en alerta al Horta Sud. El asesinato a tiros de un hombre este jueves en Chiribella se suman los homicidios el lunes en Alfafar y el cometido hace cinco días en Alacuas. A més, en altre ordre de coses, esta setmana hem tingut a Aldaia Ràdio també la visita de les falleres majors d'Aldaia 2026, Marta i Vega, i podran escoltar-la seguidament d'esta informatiu. Anem ara amb l'agenda per al cap de setmana, divendres 5 de setembre. Les fadrines, com hem dit, Fins a dissabte estan de arreplegar i repartiment de llibrets de la seva festa. I a més, pel que respecta a Aldalla Ràdio, este divendres torna sense filtres a les set i mitja de la vesprada en aldallaradio.com o en la 89.4 de la FM. Dissabte 6 de setembre, proclamació de les falleres majors d'Aldalla 2026 a les 6 i mitja de la vesprada en el Tama. I el diumenge 7 de setembre, 22 campanya de concerts d'intercanvis musicals a les 6 i mitja de la vesprada en el Teatre del Mercat amb la banda sinfònica d'Aldalla i la colla abrials d'Aldalla i l'Horta. Anem amb les farmàcies de guarda. Este divendres tenim Farmàcia de Guàrdia a la plaça d'Europa número 5 d'Aldaia. El dissabte 6 de setembre al carrer Hernán Cortés 27 d'Aldaia. I el diumenge 7 de setembre tenim Farmàcia de Guàrdia al carrer Pintor Sorolla 21 d'Aldaia. Moment per als esports. Esports Aldaia Pel que fa a les notícies dels esports, ara mateix a principis de setembre els nostres clubs es troben immersos en les pretemporades i inicis de lliga, com per exemple també el club de bàsquet al Dalla amb les seues tornades de formació que informen també a través de les xarxes socials. I pel que fa als nostres esportistes, enhorabona a Carlos i Eva Coronado. Els germans s'han collit bona cosa de trofeus aquest estiu, a finals d'agost concretament, El nadador aldayer, Carlos Coronado, a l'europeu celebrat a Polònia, en categoria absoluta, s'ha portat cap a casa un or, dos plates, cinc quartes posicions, dos cinquenes posicions i dos buitenes, i la seua germana, la nadadora d'Aldaia. Eva Coronado al Mundial Absolut celebrat a Tailàndia ha aconseguit estar quarta en relleu, sisena en mariposa i també ha aconseguit ser vuitena, novena i decena en diverses categories de lliure. L'enhorabona als dos al tallers. I pel que fa a la nova temporada del poliesportiu Jaume Ortiz d'Aldaia, el període d'inscripcions acaba esta setmana per a organitzar la tornada a la rutina i a l'esport. De forma presencial a la piscina coberta o al web aldaia.es. Si mirem el cel una vegada més este divendres ja hem sentit baixada de les màximes temperatures. De cara a les últimes hores d'esta vesprada nit tindrem un descens clar de la senyal de precipitació sense descartar sempre alguna gota o ruïssat per València. Dissabte de matí encara tindrem abundant nuvolositat, de vesprada l'horatge es presentarà prou tranquil. Però entre les 8 i les 10 de la vesprada nit s'espera l'arribada d'inestabilitat en forma de tempestes dèbils a l'interior nord de València i Castelló. ja de cara a la nit i matinada, la situació es mostrarà calmada. Diumenge, el dia no presentarà complicacions i l'estabilitat serà general a tot el territori, concretament també a Aldaia. Les temperatures també ho notaran i se'n vindran de nou amunt de manera notable, deixant un dia de nou per a Aldaia caluros. I per anar acabant, recorden que la temporada està a punt d'arrencar al Dalla Ràdio i en les pròximes setmanes quedarà inaugurada amb moltes ganes de reprendre, com diguem, aquesta temporada 2025-2026. A continuació podem escoltar una entrevista, com hem dit, amb les falleres majors del Dalla 2026, que van estar als estudis del Dalla Ràdio per a encarar la seva proclamació este cap de setmana, i també escoltarem a les fadrines d'este 2025, que enceten la seva setmana gran. De moment és tot, però ja sabem que seguirem molt de prop tot el que passa al nostre entorn per a comptar així, en el Dalla Semanal. Molt bon cap de setmana i adeu. Música Molt bona vesprada, oients d'Aldaia Ràdio, avui tenim unes convidades com sempre molt especials perquè són les falleres majors d'Aldaia, 2026, i estan en les instal·lacions d'Aldaia Ràdio, com diem sempre, a mig reconstruït, però amb la veu forta i clara, com sempre, d'Aldaia Ràdio. I els agraïm que estiguin així a Vega Navío López, fallera major infantil, i a Marta García Pelufo, fallera major, Aldaia 2026. Com esteu? Benvingudes. Hola, moltes gràcies, estem molt bé. Com estàs? Molt bé. Nerviosa un poquet, m'estaves dient, no passa res. A veure, jo us vaig a preguntar i vosaltres contesteu com vulgueu perquè això és una conversa per a conèixer-vos un poquet perquè la gent sàpiga com sou, no? I al final sou les representants de molta gent. Llavors, conteu-nos com va començar tota aquesta aventura, com és la vostra relació, com esteu ara mateix vosaltres dos, no? Com va començar tot això? Vareu decidir que volíeu presentar-se, no? Supose. En quin moment teníeu clar que volíeu optar a ser falleres maçurs? En el moment... En el teu any. Quan tu vas tindre clar que volies anar per totes, si hi ha bé i si no, suposo que també. Sí, a veure, jo ho tenia molt clar des del principi que volia presentar-me a la feira major d'Aldaia. Fa deu anys em presentí, però no vaig iixir, vaig iixir de l'acord. I quan va ser fallera major de la meva falla, fa dos anys, jo tenia claríssim que volia ser fallera major d'Aldaia, però al tindre un xiquet xicotet necessitava que algú es fera càrrec d'ell. I entre ma mare i mon pare decidirem fer-se càrrec d'ell per jo poder presentar-me a fallera major d'Aldaia. Des d'ací, una salutació als abuelos i a les abuel·les, els llaios. Sí, la veritat. I bé, em vas presentar i vas tindre la gran sort d'eixir. Aleshores, has sigut dues vegades fallera major en la teua falla, no? No. O com va ser allò? Fa 12 anys va ser d'una altra falla, de la falla Plaça Europa, del Dalla. Va ser fallera major d'una falla dues vegades. I fa dos anys de Corts Valencianes. Bé, bé, bé. Bé, doncs és una història bonica, no? A la segona ha sigut l'oportunitat. Sí, sí, la veritat que sí. I bé, i vas conèixer a Vega, bé, a totes les xiquetes, que unes formen part de la corte infantil i bé, i també formen part algunes de la corte major. I la veritat és com una segona família. Sempre se diu que al final se fa tanta pinya i se duu tan bé perquè és tan intens que és xulo. Sí, la veritat que sí. I bé, els pares de Vega es conec de fa molts anys. I bé, li agarres molt de cariño. I la veritat és que estic molt contenta. Molt bé, bé, anava a anar ara per ahir un poquet, però anem a deixar-li a Vega que ens conte com va decidir ella que volia ser fallera major d'Aldaia també. Sí, sí, és clar. En el seu any com va ser? A veure, l'any de fallera major infantil de la teua falla, com el vas viure? Súper bien, me lo pasé súper bien y yo estaba decidida, después de ser fallera macho infantil de la falla, ser fallera macho infantil. Porque a ti te preguntaron, tú estás segura, tú quieres, ¿no? Y tú dijiste, ¿cómo lo dijiste? ¿Clarísima y segura o adoptar es un poquito? Más o menos. ¿No lo tenías claro? Sí. Sí. Sí. I què penseu entre les dues què és este carrer? Com descriuríeu el que per a vosaltres és ser fallera major d'Aldaia el que suposa o com ha de ser una fallera major d'Aldaia? Això és difícil, eh? Però bueno, segur que ja ho heu parlat un poquet. Un orgull i... I representar a tots els xiquetes i xiquets del poble. Molt bé. I com ha de ser una fallera major infantil? Què ha de tindre? Alegria, orgullosa i... Per exemple, tu has de saber portar-te molt bé, aguantar de peu, aguantar en els molls. Has de tindre molt de... Has de... Has de tindre... Saber estar, saber estar amb els molls, saber estar de pie i saber estar... contenta. Sonreir, no? I passar-se-ho molt bé. I passar-se-ho molt bé. Molt bé. I això és el que n'ha que transmetir als xiquetes i xiquetes. I què és el que pichor dus? La part que menys t'agrada. Eh... Levantarse pronto per anar a la peluqueria. Però després no te xitaries mai, segur. Com si te vera. De lo de que te pases. Contanos, Marta, en el teu cas. Son moltes preguntes en una, però, bàsicament, què esperes tu ser fallera machoc de Aldaya i com ha de ser una bona fallera machoc? És un orgull, com Guadipega, i una responsabilitat molt gran. I, bé, que ni ha que saber estar en cada acte. I bé, una fallera major ha de ser propera, molt propera. I bé, doncs això, passar-se-ho molt bé. I disfrutar de l'any perquè l'any passa volant. Així és. Típica pregunta, quin és l'acte que més vos agrada de l'any faller? Doncs la cridar. La cridar, molt bé. La cridar, la cridar. És molt emotiva, eh? Sí. Emocionant. I en guany, més emotiva encara. I amb moltíssimes ganes. Bueno, també una altra classe que és l'ofrena. L'ofrena, sí. Emocionant com... Molt emotiva. En guany, a més, anireu, suposa, a València també. Sí. No? Vull dir, hi ha moltes classes que estareu esperant. Sou de Llagrimeta o sou de... viureu... no sé, en xoc, un poc. No, jo soc de Llagrimeta. Soc de Llagrimeta. Què és, per a una valenciana, la Mare de Déu dels desamparats? Sí, per a una fallera, la Mare de Déu és tot. És tot. És el dia més emocionant, no? Sí, sí, sí. Junta la crida, eh? Sí, exacte, exacte. Ahí n'hi ha molta responsabilitat. Ja esteu treballant en el discurs, per cert? Sí, sí, sí. El feu juntes o cada una i després ho junteu? Juntes, juntes. Molt bé. Molt bé, bueno. No anem a desvelar més secrets, que tots estarem allí. Bueno, quants traches aneu a estrenar o a lluir? No sé, quants traches teniu? Per exemple, Vega. De totes que tens, quin és el teu favorit? Quin és el color per a trache de fallera que més t'agrada? Els que tinguis ja. Els que tinguis, eh? Clar. Els que ja tens. Quin és el que més t'agrada? El morado. El morado? T'agrada, és el teu color favorit. Molt bé. O igual m'has donat una pista, no ho sé. I en el cas de Marta, color favorit? Doncs el verd. El verd Esperança, podríem dir. No, no arriba a ser el verd. Jo, per mi, és un verd. És un verd. Sí, que fa dos anys el porti per la meva presentació de fallera major de la meva falla. I em té enamora. I li tens un carinyo especial. Un carinyo especial, sí. I totes les falleres majors, com se dugueu? Ara parlarem de l'acord, que ja van més de... Però no sé si has tingut contacte ja amb les falleres majors que us toquen guany, que al final també les representes en un any seu molt especial. Quina és un poc la relació entre les falleres majors i entre les falles en Aldaia en general? Com se duen les falles en Aldaia? Com és el món faller? El món faller és molt proper, hi ha molta germà i la veritat és que ens uneix aquesta gran festa i les falleres majors estem coneguant i la veritat és que és un grup molt divertit. Un consell per a ells. Un consell que disfruten de cada moment al màxim perquè passen un obrir i tancar d'ulls. Això que són molts actes, moltes matinetes. Sí, sí, molt. Però té una part, suposo que compensa molt. Sí, sí, la veritat. Bueno, i ara l'acord. Després li preguntarem també a Vega, però com és la teua corda? Oi, la meva corda. A veure, no me n'homeles a totes. Pues mira... Bea, Lorena, Vane i Laura. La veritat que són súper divertides, saben estar en cada moment, amigables, bé, és que hem fet una amistat molt gran i estic molt contenta de tindre-les. Són un bon suport, suposa, per a un any. Sí, sí, sí, un gran suport. Molt bé. Les meues xiques. Vols dir-los alguna cosa, un missatge? Que les vull moltíssim i que té moltes ganes de començar. Que chulo. Bueno, Vega, i les treu els xiquetes del Acord d'Honor. ¿Tú te recordes de sus noms? Sí. Ciara, Daniela, Natalia i Irene. Uau, ja ho heu fet un equip xulíssim, no? A què xueu de normal? Bé, primer, l'acte, suposo, formals. Però també jugaré molt, tirar petardos, no sé, la escondite. Com passeu els ratos? Molt bé. Sí, no? Seu passeu superbé. Què li diries des de així? Perquè això ho va sentir tot el poble. Que... són molt bones i... i ojalà... Ojalá seamos amigas para siempre. Bueno, eso suele pasar, eso suele pasar que cuando vives algo tan intenso, eso se queda para siempre, ¿no? Sería muy bonito. Y el resto de falleres mayores infantiles, no sé si se habéis juntado, les falleres mayores infantiles de un año de sus falles, ¿les conoces? Algunas sí. Unas más que otras, ¿no? ¿Y qué les dirías? Porque es la primera vez que son falleres mayores infantiles de la suya falla. Que se lo pasen muy bien y que se lo pasen este año súper genial. Que lo disfruten todo, ¿no? Les veus tan formals... Com són els xiquets? Conta-nos, Marta. Doncs a veure, els xiquets són xiquets que els agrada molt jugar, anar cap amunt, cap avall... Però bé, en el moment dels actes saben comportar-se. Home, això és perquè ho han vist, no? Tenen bons exemples. I al final són el futur i ja present de la festa i és molt important. N'hi ha un bon futur assegurat, no? Sí, sí, un bon futur, sí. Molt bé. Bueno, què més em conteu? Què és el que heu viscut fins ara? El primer va ser, suposo, el dia del Tama de treure la boleta, no? Com va ser aquest moment? Quan escolteu el vostre nom... I aquest moment fa que no tinc paraules, la veritat, no tinc paraules. Fa un moment molt emotiu, no m'ho creia, però fa un somni fer realitat. I què penses en aquest moment? En alguna persona o en tu en algun moment desitjant, no ho sé, o se te queda la ment en blanc? Sí, sí, se me queda la ment en blanc. Se me queda la ment en blanc, perquè és que clar, és un somni de fa molts anys que s'ha fet realitat i és que clar, en aquest moment jo no m'ho creia. I me costa, me costa. Asumir-ho. Asumir-ho, me costa. Però bé, molt bé. I vega, quan vas escoltar el teu nom, t'ho podies creure i tot xilla amb alegria, no?, en les butaques. No me lo creia i no me lo esperava i és un somni. Però molt contenta. Estaves contenta, estaves contentíssima. Sí. Te vas emocionar, eh? I recorde, bueno, les dues s'emocionareu molt. Sí, sí, s'emocionareu. No sé si n'hi ha algun acte des d'eixe moment fins ara que destacaríeu. La demanar. La demanar, és tan xulo, no? Sí, fos molt xula, molt emotiva i fos uns dels primers actes. I teníeu ganes de juntar-se? Moltíssimes ganes, sí, moltíssimes ganes. De formar un poc més, potser, més relaxada. Sí, exacte. I ara el que en seguida anem a encarar és, ja està cap de setmana, La proclamació, no? La proclamació, sí. És important aquest acte també, no? Molt important. Perquè, clar, molta gent no sap diferenciar la millor programació de presentació o no sé, què té de clau aquest acte? És com en l'oficialitat o...? Sí. És que és difícil, la veritat? Sí. Se fa més oficial, que som les falleres majors d'Aldaia de l'any 2026. Amb tot el món faller davant. Exacte. En els dos actes aneu de valencianes? No, en aquest anem de gala i en la presentació, òbviament, de fallera. I això. I com l'esteu preparant? Què vos han dit? Què teniu que fer en la proclamació a veure? No n'hi ha que parlar i seria. No, no, nosaltres no tenim que parlar. N'hi han actes que se parla i actes que no, no? Sí, no. Y res, estar ahí, que vos proclamen i a disfrutarlo molt i a saludar ja com una fallera major. Exacte. Vale, el que vos anava a dir és... Per a ser ara, encarar este any tan especial, què tal la vostra relació, suposo que serà clau, amb les Falleres Major 2025, amb Anna i Clàudia? Les conegueu? Sí, sí, les coneguem, les conegueu. Vos han donat ja una xerraeta, alguns consells? Sí, sí. Què tal en Clàudia? Molt bé i ella m'ha dit que me lo vaig passar superbé i me lo estic passant superbé. Y está siendo así, ¿no? ¿Y tienes algunas dudas que le preguntarías? ¿O lo tienes más o menos claro? Ha passat-se-ho bé, si és que en això consistís. En el cas d'Anna, amb tu Marta, suposo que també important, no? Sí, això que qualsevol dubte que li ho diga, que visca aquesta experiència al màxim, perquè no obrir-hi tan car d'ulls ja s'ha passat. I res, que això que qualsevol dubte o el que sigui, que contén ella sense ningú problema. Clar, perquè n'hi ha actes diferents, no? D'una fallera major d'una falla. N'hi ha actes comarcals. Molts actes, molts actes. I ahí está un poco el dubte. Bueno, supose que amb el vostre president també la relació ha de ser fluida sí o sí, perquè ell també està començant, ja farem una entrevista amb ell i bé amb totes les ganes, però supose que això, que una pinja, vamos. Sí, sí, una pinya. Sí. Molt bé, molt bé. Anem a entrar un poquet en el tema de la Dana. Un poc de passada només, perquè tots sabem ja com ha sigut l'any i el complicat, però després d'aquest any tan complicat seguim un poquet en aquesta recuperació. Les falleres majors estan, òbviament, per a la festa, la cultura, la tradició, però també per al suport en la gent que ho necessita, en que el poble millori, no? Tindre clar que potser no està tot perfecte encara, però que el poble s'està recuperant, no? És important que una fallera major també representi això, no? La força... Exacte. Com ho descriuries tu? Sí, és una bona fons i continuar sent una situació molt complicada perquè a la meva família li ha tocat. De prop. De prop, molt de prop. Però bé, n'hi ha que alçar-se, n'hi ha que ser forts i continuar. Estàs emocionada, Marta? Sí, estic emocionada. Representes a molta gent. L'any passat, per exemple, Anna i Clàudia també ho van patir en primera línia. Hi ha molta gent en el poble que ho ha patit, però també necessita, necessitava aquestes falles 2025 i suposo que encara fa falta més que mai aquest esperit de... Vam, és que les falles són això, ressortir de la cendra, no? Exacte, sí. I renaixer. En el vostre cas, què li diries? No sé si coneixes a gent, què li diries? Que... que no pierdan la esperanza y que todo va a salir mejor. Tot va a anar bé, no? Sí. Sobretot si estem junts, i el Daya és un poble, sobretot les falles, les seues falles sempre van molt unides, no? I és un bon exemple. Bueno, doncs això, voleu destacar alguna coseta, comentar alguna cosa, agraïments... Aquí li enviaríeu un abraç molt fort, des de així, que li va agradar i li va emocionar. El meu agraïment va als meus pares per l'apollo tan gran, al meu home també, perquè sempre m'he apujat en tot i a tot el món que està al meu costat, a totes les persones que vull, estan sempre apujant-me. Molt bé. I bé, la meva acord. Les meues xiques, les meues xiques. Exacte. Que les vull moltíssim. Molt bé. I per a si vega, vinga va, aquí li donem un beset molt gran. A mi abuela, a mi yaya, a mis padres, porque me han apoyado, a toda la familia porque las quiero y me apoyan, y sobre todo a mis cortes. Que ya son tus amigas. Sí. Qué guay. Bueno, pues... Fema algo con Chunt, Peradir, Aldaya... Que... Aldaya, gràcies per fer-nos sentir tan estimades. És un honor representar-vos com a falleres majors. Visquen les falles i visca Aldaya! Moltíssimes gràcies per estar així al Dalla Ràdio. Tenim un any important per davant i estem en molt bones mans. Així que gràcies per estar al Dalla Ràdio. Tornareu perquè aquest any encara teniu visites pendents. Gràcies, una beseta molt gran i a disfrutar-lo molt. Un bes molt gran. Gràcies. Molt bon dia, bona vesprada. Estem al Dalla Ràdio una vegada més amb les clavarieses de la Mare de Déu de la Victòria, les Padrines, de 2025, que enguany són 8 xiques joves del poble amb moltes ganes de festa i moltes ganes de seguir amb la tradició. Les tenim a l'estudi del Dalla Ràdio I anem a començar amb tres d'elles, de les huit components que fan les Fadrines 2025, Maria, Maria i Karol. Bones, com esteu? Bé dia. Compteu-nos perquè ve la setmana més gran, però el primer que ve, que no se pot perdre la gent. Però en començarem. A veure, aquesta setmana comencem ja en la replega, que anem a repartir a tot el poble tots els siris i els llibrets. I ja a partir de la setmana que ve tenim tot. Sí que és veritat que aquesta setmana hem adelantat per anar un poc més tranquil·letes. Anem a fer el sopar amb les fadrines de fa 25 anys, el farem este divendres. I el dissabte sopar amb les basquinyes, que seran fadrines l'any que ve. I ja, a partir de la setmana que ve, dic-vos al Baes, que comencem a les 9 de la nit a l'Ajuntament. I ja, doncs, l'Ajuntament, l'Església i a cada casa. I a cada casa. Exacte. I ja després, el divendres sí que farem el tardeo que sempre es fa a la plaça de la Constitució. I ja dissabte, la missa. I la passeja de la Verge i per la nit farem la macrodisco mòbil. On serà? Serà en el carrer germani, al costat del Pou de l'aigua. Exacte. I res, hi ha el dià gran. Exacte. Que comencem a les deu del matí ben frontet a fer la passeja... I d'ahir arribarem a l'església a fer la missa a les 12. I després a les 2, en acabar i tal, farem la mascleta a la plaça Europa. I ja per la vesprada, a les 8 de la vesprada, la professó de la Verge. El recorregut habitual. Exacte. Bueno, dita i si n'apareix molt ràpid, però ojo, no? Per a preparar això. Jo vull que ara començar des del principi. Ja hem dit un poc des del dia 1. fins al dia 14 de setembre ho teniu plenet, no? Però com va començar tot això? Si coneixeu ja, era un grup d'amigues, us hau conegut després, conteu-nos un poquet, va. Sí, nosaltres, bueno, som 8, però 5 de nosaltres som amigues de tota la vida, som del grup, bueno... Realment es coneixíem totes, però amigues, amigues de... doncs això, érem cinc, però bé, doncs vam estar buscant gent i tal, i gent en la que s'eduguem molt bé, doncs vam venir i al final hem sigut 8, i és veritat que hem sigut poquetes, però bé, doncs treballant i amb ganes, amb moltes ganes de fer-ho, perquè al final la il·lusió estava, i érem poquetes, però bé, s'ha tret endavant. Com ha sigut aquesta relació entre les 8? Ha estat fàcil? Hi ha hagut moments? Suposo que com en tots els grups, no? És veritat que han sigut dos anys plens de moltes coses que he fet i que al final ser buit es fa el mateix que sempre encara que siguin 12, 13, 14, 15 persones. I al final amb organització i un poc de ara no puc tu has de fer-ho. Acoblant-se. Sí. Però bé, penso que al final tot s'ha tret i que, no sé, que disfrutarem de la mateixa festa que portem veient tots aquests anys. Què és el més difícil de tot? No sé, la loteria, les reunions, el posar-se d'acord per alguna cosa concreta... Jo crec que el més difícil ha sigut treure el temps. Realment cadascuna estudis, treball... treure el temps per a organitzar tot, ha sigut difícil. Però és el que han dit les meves companyes, amb il·lusió i amb ganes. És satisfactoria també, no? Perquè al final és, no? I com s'havia repartit, per exemple, n'hi havia una lotera, una encàrregada, jo què sé, de contacte amb l'Ajuntament... Quins papers teniu més o menys assignats? Sí, bé, cada una tenia un rol, però és veritat que al final com eren tan poquetes totes serem de tot, això és la veritat. Però sí, clar, jo per exemple, bé, elles eren... Maria era tesorera, Carol ha sigut, Redes... És que hem sigut Prou tototerrenament, totes, la veritat. Que guai, sinó molt a més també, no? Tocar un poc de tot. Sí, per necessitat. Però sí, sí, sí. I això. I jo, ha sigut un poc, parlaré tot el món, la veritat. Molt bé. Sí. Que també ha sigut un any prou difícil perquè de 8 que eren, tampoc estàvem les 8 hàstia d'allà. Entre que Erasmus o que alguna no viu així perquè estudia afuera. Ha sigut també un plus, sí, a tindre en compte. Volia preguntar, un dels actes que heu comentat, que és el sopar amb les de fa 25 anys o amb les basquinyes, que seran l'any que ve. A vosaltres us han ajudat des de l'any passat, us val un poc de guia, us comentaren, teniu que fer això, teniu que fer allò, sí? Sí, sí, em superagraïdes. Bé, entre anys. Sí, sí, sí. Además, ha sigut súper desaricada dos per tres gemas. Per favor, això com ho fem. No, no, mos han ajudat un monto. Bueno, gemas blancas moltes. Moltes. Sí. I sí, clar, vamos de guia total. I vosaltres amb les vostres basquines, què tal? Molt bé. Ara començem també a fer nosaltres de guia. que és un poc estrany perquè portem com dos anys preguntant a les passades i ara som nosaltres amb experiència. I és un poc estrany, però sí. I també tenen a dones què ha passat. Que ja l'has fet i que les pròximes que encara no han fet i que porten l'il·lusió de... I això com he de fer-ho? I no sé què. Doncs tenen a dones, també. I algun dels consells que els habeu donat a les que l'any que ve estaran ahí? que el disfruten. Sí, perquè realment és el que estàvem diguent. És molta feina i molt de sacrifici, però és satisfactori i és anar amb ganes, amb il·lusió i intentar que tot esca el millor possible. Esforçar-se en tot, en la loteria. La loteria és superimportant. en la loteria, bé, en tot, en cada festa que feu, que sigui, en ganes, en fer-ho per passar-ho vosaltres bé i també per fer a tot el món disfrutar, sobretot. I això. Que xulo. Bé, quin penseu que és l'objectiu a banda de fer la festa, que se mantinga la tradició, el més xulo de fer la festa o important per al poble, no? Com descriuríeu el que és ser fadrines en Aldaia? Saps? És difícil aquesta pregunta, però té moltes respostes també, perquè jo crec que se complissin molts objectius. A veure vosaltres què penso. A veure, jo crec que el més important és representar el poble d'una manera bonica i, no sé, que veuen que nosaltres, l'estem fent amb il·lusió i amb ganes, com que senten l'orgull que nosaltres som les representants del poble, no sé. Sobretot jo ho veig, no sé vosaltres, de cara a la imatge de la joventut, que en moltes voltes és com... Aquest any jo crec que s'ha demostrat molt, que ens tenien ahí com a apartats de la Generació de Cristal. Jo crec que aquest any sàvis que no, que realment estem ací per ajudar, que ho hem fet i que per al que necessiten, encara que no siguin nosaltres les fadrines, continuem estant ací i per al que vulguin i necessiten estem. i que també com que ets una veu de cara a tot el món, a la resta de pobles també, de les Padrines al Dalla, o per exemple, quan... algú necessitava qualsevol cosa, dèiem que ens podíem parlar o durant la dana o després de... Podem acudir on sigui necessari o podem fer qualsevol cosa. I també de servir un poc de... d'altaveu per a tot el que era necessari saber. Ara hi ha una... No sé com... Sí, un acte, un esdeveniment, qualsevol cosa, i se feu eco. Per exemple, hem parlat de la relació amb els clavaris de Sant Roc. Deu fer molta pinya, no? Quan se fa una festa conjunta o quan hi ha qualsevol cosa també... molt de suport entre els dos grups, no? Sí, sí, sí. De fet, nosaltres és veritat que som tots el poble i tal, però mai havíem tingut moltíssima relació i este any hem conegut tots i molt guai perquè al final els dos sabem per el que estem passant i estem currant molt tots i sí, la veritat que s'hem ajudat molt tot i això. De fet, en la meva època ens duia, per exemple, la festa del pau de l'aigua I ara, ja fa uns anys, aneu de la mà, no? És una festa conjunta, crec. Jo veig les publicacions en les dues contes. En agost varem fer un pou conjunt. Ara és veritat que els fem separats, però bueno, separats però ajudem-nos. Però acudiu tant tard. Sí, sí, i a replegar, a muntar, tot. Les barres, en fi, és molta faena. Darrere n'hi ha moltes coses, contacte amb l'Ajuntament, temes de seguretat. Sí, perquè a més, nosaltres som 8. Aleshores, si no tenim l'ajuda d'ells, és que és molt complicat. Encara que en foreu 15, això fa molt, perquè també quan sou més, sou més per a organitzar-vos i per a posar-vos d'acord. Sí, estem molt agraïdes en ells. I, vamos, nos han ajudat un montón. Sí. Bueno, hem parlat un poque de refilo de la Dana, así que es de veres que no volem entrar molt, perquè sabem de sobra el que va suposar, però ha sigut un any especial, no? Concretament, vos ha tocat un any difícil i complicat. Com vareu viure aquests moments? Com vareu reaccionar? Quins van ser els vostres passos o el vostre pensament? De primeres no vam pensar en la festa. Va ser l'últim que se'm va passar pel cap. Les primeres semanes va ser ajudar. Vaig saber i on fira falta. Realment vaig saber si en el primer vaig te trobaves el desastre que va ser. Després sí que quan van passar les dues primeres semanes vam dir, vale, què fem amb el nostre any? Perquè no sabíem si era moment de fer festa i vam parlar amb tot el món. es va plantejar atrasar l'any perquè també en l'àmbit econòmic al final ens perjudicava la loteria. Creiem que no era moment tampoc. Nosaltres crec que va ser tot novembre i no vam fer loteria, és que no era moment de demanar a ningú encara que fos 6 euros, és que no. I això i res, vam dedicar a ajudar a tot el món, el que estava dient abans Carolina de pujar, és veritat que per exemple, gràcies a ella, Carolina va aconseguir una bomba d'aigua I... no, no, és veritat. Allò era un tresor en aquell moment. Sí, clar, i vam pujar això, que disponíem d'una i que si... que mos escrigueren, per favor, al meu garatge, clar, exacte. I això, realment se varen dedicar a traurem davant al poble, igual que tot el món, per ser... I això, i ja sí que és veritat que poquet a poquet varem anar reactivant un poc tot, però és veritat que amb molta cura perquè... clar, donar molt de reparo, demanar, perquè realment, bueno, ja no, per estar agentes, o sigui, nosaltres també estàvem afectades. Tot el poble. Clar, doncs fau complicat aquest tema. En aquest moment quedes en xoc, no saps per on tirar. Sí, però també desembre va ser un mes que hi havia moltes coses a fer també de cara als xiquets. que també és un més important per a ells, dels Nadals. I per exemple, els clavells de Sant Miquel vam fer com una replega de xoguets i també els vam ajudar a fer més eco a les xarxes socials. O per exemple, nosaltres vam fer una xocolata. Hem de cansar una miqueta els ànims, sobretot per els més menuts, que es quedaven sense... Més que fer una festa va ser més de posar uns dibuixos perquè pintaran i una xocolata amb uns dolços. Una cosa de... de fer alguna cosa, no? De que els ànims estiguin un poquet més... De poquet a poquet anar al sant. Va ser molt complicat i des d'ací agrair a totes les festes que es van envolcar. En fi, passat aquest tema i pres la decisió de tirar endavant, Així estem, ja encarant aquesta recta final. Per exemple, relacions amb l'Ajuntament, instàncies a la policia, com té uns fills amb tres fills, com està aquesta relació, com es fa, no? Vull dir, molta gent diu, ara jo em poso aquí i què faig? Però em tira, no? El primer, tindre un contacte directe. No, al final la relació ha sigut molt bona. Hi ha molta burocràcia que cal fer i que és essencial perquè s'ha d'organitzar i són necessàries X coses que has de demanar formalment i de més. Però hem d'agrair, per exemple, a Paco. Sí, ens ajuda també molt. Un Àngel. Total, sí, sí. Ens ha salvat la vida moltes vegades. Sí, i això, tots els dies vinc a parlar amb Marta Ausedo, amb Paco... I, bé, i, evidentment, en els padrins de l'any passat. Com se feia això? Per favor, manem-nos la instància. Policia que ens ha de tallar carrers. Tot això està fet ja. Sí, sí. La mascleta importantíssima, la seguretat. Exacte. Sí, perquè al final és una festa, però has de tindre en compte tot. I que hi ha moltíssima gent que hi acudeix i que són moltíssims. Aleshores, sí, l'has de tindre en compte i demanar-li ajuda perquè tot estiga... Són coses que des de fora no se veuen. Jo faig la festa i deia això. Total, és posar-se ahí i ja està. Però no, és que realment després de fer diverses festes veus que pot passar qualsevol cosa i millor que no. La flor, la música, no? Tot això està tancat ja, no? Està tot, està tot. Que mare meva. O sigui, ara ja has disfrutat? O què? O queda alguna coseta a veure? Sí, bueno, realment queda tot, vull dir. Sí, però si està tot organitzat ara ja és... Està tot organitzat, però encara aixina... Els nervis de segur que m'he deixat alguna cosa i que els que bé, per favor, no se lleven. I perquè mai se sap, valen tindre que cancel·lar una festa pel temporal i... No se sap mai... Són improvisades moltes voltes, no? Uf, sí. Sempre que hem fet festa hem tingut molt mala sort. Este setembre va ser meravellós. Esperem, per favor. I que el 13 per la nit sigui perfecte i que la gent acudisca al POU i que al final pensem que també és una tradició d'uns anys i que jo pensé fa dos anys quan pensava de arribar a setembre i és el POU i... tens ganes d'anar ara som nosaltres s'espera el pou ve gent de fora ve gent dels altres pobles sí, perquè també nosaltres o una estudia a València i té amics de l'universitat que són d'altres pobles o qualsevol cosa i sí, sí que acudís molta gent de Mislata, Quart de Poblet, Alacoa sobretot que al final són com germans hi ha grups d'amics i que nosaltres anem a la seva festa i és a la nostra això també és molt xulo al final hi ha molt bon rotllo en el POU se passa bé enrere anys, suposo que ja veu anat diversos anys i és recomanable esteu ara mateix fent venda de pulseres com està el tema? algú que no es puga estar escoltant i vol anar ostres, que n'hi ha un macro discomòbil el dia 13 de setembre a partir dels 11.30 en el POU de l'Aigua del Dalla què he de fer? Res, que nosaltres donem la polsera per també tindrem poc control de l'assistència i de l'aforo. I nosaltres el pack que oferim és la polsera amb la qual es pot accedir al recinte, el got amb el nostre logo, que Augusti que ens ha dit no, jo és que els col·leccione i cada any... i després també una consumició. Tot això per quant? 6 euros. 6 euros, tot això està perfecte, no? I punxa, quina és la festa, en què consisteix? El pou de l'aigua al final és una nit per tancar el nostre any. Penseu que és més o menys així. Per a nosaltres és així. Per a la gent que ve és un macrodisco mòbil a un recinte que és prou gran, que és el pou de l'aigua i res, al final... Hi ha una barra per poder demanar... Que esteu vosaltres a la barra. Aquest any sí, estaré amb nosaltres i gent de confiança. I també els DJs, que és l'ambient de la festa. Carlos Cimáñez i Héctor Reina, que han sigut els nostres DJs de confiança tot l'any. i que són gent del poble i al final, amb material d'Aldaia, fem la festa. Això és el poble. Molt bé, molt bé. Això dissabte, amb el 25 aniversari de les Padrines de fa 25 anys i quan arriba diumenge Bueno, anem a parlar d'un poquet. Sé que, òbviament, no anem a entrar, però el tracte de Fabrega. Això és un debat. Fins a on... Jo n'he hagut anys que n'he hagut molt de debat. Com veieu això? Vull dir, és un tema complicat. Cada un se vol lluir, òbviament, com pot i com vol. I estan als seus drets. N'hi ha que dur un poquet, no? No sé si us ha arribat a aquest tipus de... Sí, clar. A veure, al final el vestit és veritat que és una cosa molt personal, que cada una va al seu gust, però, evidentment, n'hi ha que tindre una consciència i n'hi ha que saber on està. I nosaltres ho hem fet pensant també en això, en on estem i què festa estem fent i tal. Però bé, molt bé, perquè no ha sigut a males, no sé com explicar-ho. Clar, clar, clar. S'entén tot i... Exacte, sí, sí, sí. I superbé. Una cosa... pel·li aguda, no? Sí, sí, perquè fica't a buscar ara, ara, ai, això no m'he convenç. I és, claro, si no, te'l fan, te'l dissenyen. Ha sigut un poc de cada una el que ha pogut i ha volgut. Sí. I res, molt guai. És veritat que ara estem un poc a veure com van anar. Esteu en el secret? Ho deu compartir entre vosaltres? Doncs al principi era tot supersecret. I, confesió, l'altre dia, el dissabte, estaven parlant i diuen, va, anima a ensenyar-me a ser-se. Tipo de la forma de tal, el teixit. I al final... No hem vist tots, però quasi. Les farem les sorpreses de... Que guapa! No, però fareu també el dia d'antes visita a mostra de tracte? No, en guany no. Hem decidit, clar, hem decidit que no perquè, o sigui, és que no tenim temps material. Aleshores, no, no l'anem a posar per ensenyar-lo, però, bueno, el diumenge se lloiran tots i ja estarem. La gran sorpresa. És exclusiva el diumenge. Molt bé, molt bé, molt bé. I també que veies els vestits de fa 25 anys, justament, que veies la foto. I també va un poc amb la moda, tot el que es pot, que al final sí que és una festa religiosa i que tu el tens en el cap, que ho saps i saps que no hauries de portar. Però veus un poc com la diferència de com passen tots els anys Com va evolucionar la moda. Sí, sí, sí. Bueno, la teja y la mandellina. Sí, eso no cambia. Y de ahí la replegada, la misa, importantísima. La iglesia preparada perfecta y bonica. Y de ahí a la mascletà. ¿Qui fa la vostra mascletà? Aquest any ho estem treballant en Pirofesta, que és una pirotecnia de Mislata que venim recomanats i hem estat parlant en Manolo, és el pirotecnic i un xic superagradable, supermajo. I res, hem estat super a gust. Ho hem organitzat tot en ell des del primer dia. La veritat és que ho varem tindre prou clar perquè venia a recomanar de... Bueno, jo en el meu cas, el meu germà ja va ser clavari de... Sant Roc. De Sant Roc, perdona. I mos el varem recomanar. En este xica n'heu estar molt a gust. És guai. A més, és... Canyero, no? I la veritat és que vam tenir una reunió amb ell, vam estar molt a gust, ens va donar molta confiança i la veritat és que no ens vam plantejar buscar més. Clar, quan uno té referències, no? I la veritat és que ens ha tractat superbé, Tal, Manolo, una traca, en seguida. Sí, va súper bé. Sí, perquè no només ha sigut amb la mascleta. També tenim molts actes que necessitem una traca o necessitem un ramillet de... Sí, sí, súper bé. Bueno, i com va ser aquesta mascleta? Serà un poquet més descafeinada que la que vam fer els clavalls de... En arreglo a la festa més. Clar, exacte. Però... Però estem molt contentes. Va estar guai, no? Promet, jo crec. Sí, sí. Nosaltres creiem que sí. A més, és que en la plaça Europa també lluís més, és un lloc més tancaet i sempre... Molt bé, molt bé. Ahir, a les dues del diumenge, 14. I d'ahir a la processó el que digui, monanda preciosa amb la Mare de Déu i... Habeu tingut la Mare de Déu en casa, no? Sí. Cada una. Com és això? Sí, sí, sí. A la nostra Vicky. A la Verge de la Victòria. Jo... Parle des de l'opinió personal, però vaig estar superagraïda a la Viki. A casa. Sí, perquè també a la meva mare li va fer molta il·lusió i les veïnes venien a casa i feien fotos. És una experiència diferent, des de l'UE, no? Sí, i que l'imatge és molt bonica. Molt bonica. Jo, per exemple, la vaig tenir a desembre i, per exemple, el meu pare va patir, des de la experiència personal, va patir una sèrie d'aconteciments que van ser preocupants i jo tenia la Vique a ma casa i gràcies a Déu va ser tot super, super bé que, al final, no saps per què, però ha passat. Aleshores, molt contenta i agraïda també. I jo crec que com totes. Sí, realment ha sigut agradable. Ha sigut una convivència molt fàcil amb ella. No, jo la tenia al saló i quan anava a dormir sempre l'aveia, no sé, era com que estava present sempre. Jo estic esperant-la, jo encara no l'he tingut a casa. Encara no t'ha tocat? No, perquè com soc la clavarisa major encara no... Clar, al ser tan poquetes jo dic igual ja ha fet tot el recorregut, però l'ho tinc més temps cada esquina. Clar, ha estat més temps en casa. I res, jo estic així a veure si, per favor, m'arriba allà. Que guai. No, però sí. I quan t'arriba a casa, com... Clar, ja se'n va per a la passejar. O com? No. És que és diferent. La que tenim a casa... Ah, vale, és una altra. Són dues imatges, exacte. La que tenim a casa va de casa a casa i després la que traguem en l'anda està a l'església. Vale, vale, vale. I se'n passeja també una mini baixaeta, no? Sí, bueno, buen fet en el Corretraca. Molt bé. I res. Sí, sí. La nostra primera vegada va ser a la Baixa del Crist, per estrenar-nos un poc i veure més o menys com era. Sí, sí, sí. Va ser molt guai. Al principi molt nervioses. perquè com que no saps on estàs, però al final va ser molt còmode que anàvem totes xuntes i no sé, va ser una experiència que va tindre les seues fases. Al principi, nerviosíssimes, de mare. Varem arribar i nosaltres, molt puntuals, la veritat és que ojalà, però no som. I arribarem superxustetes, que començava ja a la baixa i no res arribem a la saleta i te veus que ja havia començat perquè ja arribarem i als 10 minuts estaven ja tirant coets nosaltres en un port i jo dic què fem així? Jo me vaig veure en la saleta i dic què estic fent? O sigui, estic loca. Però ens feia molta il·lusió perquè al final ho hem vist tota la vida, I mai havíem arribat a participar, no? Però després ens ho vam passar superbé. Va ser una experiència superguai i repetirem, segur. Ixa és la idea. Sí, però no te vaig a mentir que en arribar-se varem... Ho pots dir la nostra companya Martina, que no està ara sí, però que ens acordem tot el rato de com va arribar ella de no puc fer res, de no vull... Estava a punt de plorar. En pànic i tot. I després, al final, era ella la que portava els petardos. Toma, toma, toma. Va a disfrutar. Sí, sí, sí. Va a ser molt guai. De fet, està desitxant. I va dir, guau, tinc unes ganes de la passejar. Vaig passar tan bé. I pot ser que això se quede un poc... Bueno, obviamente, el grup, per suposat, però com a tradició, hi serà la baixa? Sí, pot ser, sí. O algunes coses que se quedaran com a... A més, hem estat tots els dies parlant. Tots els que cada setmana la veiem, o sigui, ha sigut... Molt intens. Sí, sí, molt intens, o sigui, vamos. És una experiència, suposo, recomanable, si alguna xiqueta ens està escoltant i està dubtant, potser no té un grup d'amigues, fet, però vol, li agradaria, què li diríeu? A una persona que estigui a dubte. Que si té ganes que pregunte i si té algú en què posar-se encara que siguin dos, intentar fer grup perquè al final és el que estàvem diguent abans. Nosaltres és veritat que 5 de nosaltres érem amigues de sempre, però de les demés érem amigues però no tant. I res, hem juntat totes, hem fet una colla superguai i clar que sí, encara que no conegao a ningú, En davant, perquè aneu a fer amigues, aneu a fer grup i superguai, sigui superrecomanable. I a descobrir, és de ben i menys, i actes i coses que us van enganxar. Sí, sí, sí. Comixa baixa. Ho van a disfrutar i exacte, passa volant. Perquè realment en l'any de Basquinès fas feina, però és més light. Però ja este any que és tot ahí fort, però súper, súper recomanable. O sigui, que no vagin en por ni en vergonya, o sigui, no. De fet, si, lo que estem diguent, no coneixen a ningú i tal, és tan simple com anar a l'església i parlar amb Francisco, i dir-li tal, mira, Francisco, jo vull ser fadrina. I... sí, sí, o sigui... S'hi van posar superfàcils, segur. Molt bé, doncs no sé si us queda alguna coseta que voleu dir. Per exemple, donar les gràcies a Floristeria Carcelent, que ha sigut un company aquests dos anys, que ha sigut l'encarregat de posar les flors tots els mesos a l'església, a la Verge de la Victòria. Un vegetat a Vicent molt fort, que ha patit molt. Sí, sí, i que ens ha ajudat moltíssim, moltíssim. Molt bé. Algú mes, alguna game. També als nostres patrocinadors. Valencasa, Mi Bella Lola, Levacel, Hookas Place. A Corrotto també. A Tama Dental. I també invitar i animar a tot el món que vinga a disfrutar de la festa amb nosaltres, tant al Pou com a la Processor, a tots els actes que estan més que invitats i que gaudisquen amb nosaltres totes les festes. Que s'impliquen en les festes del seu poble perquè estan per això, per a ells i per a elles. A tot això, si voleu dir alguna cosa també, jo vull que agrair a Martina Peña Gallego, a Nerea García García, a Celia Contreras Sánchez, a María Ollo Staderner, a Marina Quiles Torres, a Sofía Nacher Martínez, a María Juncal Hernández y a Carolina Portal Parente. aquest any tan especial, tan complicat i tan ben dur, a pesar de totes les situacions. I per deixar ben alt el llistó de la joventud al Daya, crec que hagueu fet una feina impressionant i que queda el millor. Aixina que disfruteu-lo molt, és xulíssim, que això se queda a dins i això al final et fa... jo crec ser millor, perquè al final és fer una cosa desinteressada pel poble. I jo què sé, se me posa després de punta de pensar que s'entrega temps, estàs entregant el teu temps a construir i a fer poble i a fer història. Home, doncs d'ací 25 anys tindrem un sopar. Ja ho estàvem pensant, sí, sí. Moltíssimes gràcies per haver-nos cridat per fer aquesta entrevista i res, que us convidem a tots els que ens esteu escoltant, que acudiu a tots els actes que tenim ara i que esperem que gaudiu de la festa igual que nosaltres hem gaudit preparant-la. Sí, i res, que estem molt il·lusionades. Sí, menció especial a Francisco i a Yolanda, per favor, en el centre parroquial, ahí, pobreta, tots els dies. Yolanda, sí, sí. Però bé, súper bé, o sigui, mos han tractat molt bé. y res. Volem tornar listos lo que han fet per nosaltres, no? Esperem. Ahí estarem donant suport a Les Padrines 2025. Moltíssimes gràcies per estar així. Ja sabeu que aquesta és la vostra radio. Quan buigao telefonem i que teniu que contaros alguna cosa. Pues ahí anem, ¿vale? Moltíssimes gràcies. Adéu. El color del café me recuerda tus ojos brillando mirándome a mí. Y mis colegas me están preguntando lo que hice ayer. Y si supieran qué descubrir Fins demà!