
#96 - Juan Sánchez: homenatge i biografia a Aldaia
Pilar Moreno i Fran Guaita presenten l’acte i la “sorpresa”: la biografia de Juan. Agraïments inicials i posada en escena amb una porteria reglamentària sobre l’escenari.
Record dels dos gols al Leeds (2001) i transició cap a la part més personal: infantesa al barri del Callo, jocs al Barranquet i la plaça de la Victòria, bus Mudeco i el camp del xarco.
Fran explica que el llibre retrata el Juan persona: proper, senzill, pare de Paula i Lucía i apassionat de l’esport —més enllà dels gols.
Com s’engega el projecte amb l’alcalde Guillermo Luján i la Regidoria d’Esports. “Juan” serà el primer llibre de la nova biblioteca municipal, que s’alça on hi havia el col·legi Mariano Benlliure.
Fran justifica el títol: per al poble no és “Sánchez” sinó “Juan” o “Juanito”. Identitat de poble i vida quotidiana d’en Juan a Aldaia.
Salutació de Manu Carreño (El Larguero) felicitant l’homenatge i la biografia, i reconeixent la trajectòria de Juan.
A la banqueta, Matías relata com es coneixen, les escapades per jugar al Bonavista i la ubicació del camp del “xarco”, de terra i impracticable amb pluja.
Amb l’equip del bar Los Ángeles (del tiet de Matías), Juan prova amb la UD Aldaia i destaca per l’astúcia dins l’àrea i l’olfacte golejador.
Guillot, referent local, explica com alerta el València i “fitxa” Juan i Matías per al club, destacant la visió i el talent de tots dos.
El tutor d’en Juan narra l’arribada d’Alacuas, la timidesa inicial i la integració via esport escolar. El col·legi tenia gran tradició esportiva.
Companyes i companys ajudaven en els estudis; anècdotes del viatge de fi de curs i partits (fins i tot contra cambrers) sota la mirada ferma de don Aurelio.
Any d’explosió al Mestalla: 38 gols i ascens a 2a B mentre compleix la mili a Marines; el sacrifici marca la trajectòria.
Amb José Luis Chiclana: Hiddink veu en Juan trets de Romario a la pretemporada 92-93; neix el sobrenom que el farà llegenda local i estatal.
Record de la premsa amb accés directe als jugadors i el paper clau de **Jaume Ortí** per recuperar Juan per al València.
Missatge des del camp del Mallorca lloant la trajectòria de Juan a l’illa i la seua amistat; seguiment des de l’Eurocopa.
Recordatori dels tràngols personals i esportius: Marines, el greu accident de 2001 i l’adaptació dura a Vigo (clima i llunyania).
Companys del Celta destaquen el Juan golejador i el company excepcional, amb menció a Europa (Aston Villa) i gols determinants.
Crida a Juan, música i inici de la conversa central amb agraïments i emoció a flor de pell.
Juan agraeix el suport del poble des dels 13-14 anys, el paper de la família (pares, germans, tiets) i recorda els jocs de plaça i camps de terra.
Fran evoca els “passejos de Salvador” escoltant el Carrusel a Aldaia; Juan s’emociona davant la connexió pare-fill a distància.
Juan dubtava de la necessitat d’un llibre; assumeix que és un llegat per al poble i la família. Agraeix a Fran Guaita i al consistori.
Les filles apareixen per sorpresa; el llibre els dedica capítols amb anècdotes del Juan pare: ballador, present i còmplice.
Paula i Lucía parlen de la vida amb un pare normal i proper, de les absències pel futbol i dels aprenentatges. Homenatge sentit a **Pepa**: “Pepa és la crack”.
Anunci del discurs final i del sentit del projecte: per damunt de la política, els sentiments i la felicitat compartida.
Guillermo Luján contextualitza el Juan dins la història d’Aldaia (migracions, barris, fàbrica), reivindica l’esforç i el valor educatiu de l’esport.
Reconeixement a **Salvador i Pepa**, crida a compaginar futbol i estudis, i agraïment a Fran com a ideòleg del llibre.
Entrega formal del llibre-homenatge i d’un obsequi simbòlic d’abanics, icònic a Aldaia; fotografies i celebració.
Cloenda amb invitació a recollir un exemplar del llibre i a brindar amb una **orxata** després d’una nit plena d’emoció.
Panorama general
Acte emotiu al TAMA d’Aldaia on es desvetla la sorpresa: la biografia “Juan” (de Fran Guaita) i un homenatge en vida a Juan Sánchez, davanter valencià conegut com el Romario d’Aldaia. L’esdeveniment barreja memòria de poble, trajectòria esportiva i reconeixement cívic, amb testimonis d’amics, mestres, companys de professió i família.
Temes principals
- Arrels i identitat
- -
- Infantesa al barri del Callo, jocs al Barranquet i a la plaça de la Victòria, trajectes al Mudeco i primers gols al camp del xarco.
- -
- Retrat personal: humilitat, proximitat i vida de poble, “Juan” abans que “Sánchez”.
- Trajectòria esportiva
- -
- UD Aldaia i València Mestalla (temporada 91-92: 38 gols i ascens a 2a B mentre fa la mili a Marines).
- -
- València CF, Celta i Mallorca; la nit mítica dels dos gols al Leeds (8 maig 2001) i una internacionalitat amb Camacho.
- Sobrenom i llegenda
- -
- Origen de “Romario d’Aldaia” amb el periodista José Luis Chiclana i la mirada de Guus Hiddink a la pretemporada 92-93.
- Dificultats i resiliència
- -
- Mili dura a Marines, adaptació complexa a Vigo (pluja, llunyania) i l’accident de trànsit (2001). Persistència fins al retorn i èxits.
- Família i valors
- -
- Parents clau: Salvador i Pepa; suport logístic i emocional. Capítols a les filles Paula i Lucía. Missatge vital: esforç, humilitat i estudiar.
- Projecte municipal i llegat
- -
- Impuls de l’Ajuntament d’Aldaia (alcalde Guillermo Luján i Regidoria d’Esports) i nova biblioteca municipal on “Juan” serà el primer llibre.
- -
- Posada en escena simbòlica: porteria reglamentària de 8 metres sobre l’escenari i obsequi d’abanics.
- Testimonis i homenatges
- -
- Videomissatges i intervencions: Manu Carreño, Pachi Salinas, Moncho Carnero, José Luis Chiclana, Vicent Guillot, don Aurelio (Aurelio Ramírez), Eva Buedo, Matías Rubio.
Moments i cites destacats
- > “No tendré vida para poder agradecer todo el cariño.” — Juan Sánchez
- > “El llibre només es podia dir d’una forma: Juan.” — Fran Guaita
- > “Pepa és la crack.” — sobre la mare de Juan
- > “Fútbol, fútbol… i estudieu.” — recordat per l’alcalde
- -
- La porteria sobre l’escenari del TAMA i el poble ple d’orgull.
- -
- Evocació del xarco, el Barranquet i la plaça de la Victòria com a bressol futbolístic.
- -
- L’origen del sobrenom en una pretemporada oberta i humana amb Hiddink.
- -
- Els passejos de Salvador escoltant el Carrusel i apretant el puny quan marcava Juan a Vigo.
- -
- Capítols per a Paula i Lucía: el Juan pare, ballador i còmplice.
- -
- Lliurament del “trofeu-llibre” i obsequi d’abanics; comiat amb orxata per a tothom.
Anècdotes clau
- -
- Saltar la tanca del Bonavista per jugar al pati quan tancava el col·legi.
- -
- Equip del bar Los Ángeles (del tiet de Matías) i la prova a la UD Aldaia.
- -
- Partit contra cambrers al viatge de fi de curs (hotel de Girona) amb advertència ferma de don Aurelio.
- -
- En néixer la primera filla, Juan surt amb petequies pels esforços del “part”.
Per què és rellevant
- -
- Retrat humà d’un futbolista que transcendeix els gols: poble, família, esforç i memòria.
- -
- Inspiració per a joves: perseverança, estudis i valors.
- -
- Crònica viva d’Aldaia i de generacions que la van construir.

