#95 - Homenatge a Juan Sánchez i agenda esportiva d’Aldaia

Aldaya parla d'esport, un programa de la rechiduría d'esports del Ajuntament d'Aldaya de la MADE, Sergio Marc i Ferran Andreu. Bona vesprada a totes i a tots. Benvingudes i benvinguts a una nova edició del Dalla Parla d'Esport. Sergio Marc, bona vesprada a tu també. Bona vesprada, Ferran. Sí, avui és un dia especial, perquè ja ho contarem i escoltarem algun... Algún protagonista, però van viure ahir un acte molt important per Aldaya, d'un dels nostres esportistes estrella que ha dut el nom d'Aldaya per tota Europa. De tota Europa. Va ser jugador del València. Exactament. Del Celta de Vigo, també. I és Juan Sánchez. Juan Sánchez, sí. Ho hem desvelat ja, Juan Sánchez, que a pesar que ja fa anys que va deixar la pràctica esportiva d'elit del futbol, I va, ja també, ja fa anys que va aconseguir aquests èxits que tots tenim en la memòria, aquests èxits imborrables en la memòria. El seu poble tenia que rendir-li un homenatge, ara, en la calma, en... En el sosseg que dona el temps. Exacte, en el sosseg que dona el temps perquè al final les coses en perspectiva moltes vegades no diria que es valoren més però sí que es fiquen al lloc que mereix. I en este cas Juan mereixia un reconeixement del seu poble. Del poble, òbviament. A més, és una persona activa en el poble, que fa els seus campos i se'l veu. No és una persona que passe desapercebuda. Exacte, que diga en el meu de ley fica que soc d'Al-Daya. Però jo faig vida per a altre puesto. Exacte, que jo a Al-Daya vaig una vegada cada dos anys. No, no sé el cas. Juan està així... Parlen la gent, es menja per Aldaia, compren el nostre comerç. És el final de justícia donar-li aquest reconeixement. Jair va ser un acte molt emotiu a càrrec de conduir Fran Guaita i Pilar Moreno. Fran Guaita, també l'Aldaier, periodista, el cap d'esports de la cadena CER en València. Va ser també el que va, en la col·laboració, òbviament, de l'Ajuntament del Daya, va anteixir tot este acte i esta xarxa que va implicar a molta gent. Va haver moments molt emotius amb familiars de Juan, amb la seva dona... En fi, aquesta part més personal, que moltes vegades no se veu i no se coneix, també companys d'ell, del futbol, gent que també del futbol, que a pesar que no hagin coincidit amb ell, com podria ser Vicente Rodríguez, el punyal de Benicolà. Vicente Rodríguez, nític. Vicente Rodríguez, que sí que va coincidir amb ell, però a pesar de... També vam tindre gent que no va... Estava per a Iangulo, pot ser? Angulo no va estar, però sí que és de la seva època. És que Angulo últimament s'està passejant per tots els platos dels teles locals. Veus a Angulo per ahí. Ell és director de... Ell és entrenador del juvenil. Del juvenil del València, sí. I el que volia dir-te, Ferran, és que hi havia molts exxugadors que, a pesar de no haver coincidit com Vicente Rodríguez, a això anava, sí que li tenen ixa estima a Juan per haver tingut, quan Juan era més jovenet, haver tingut ixa referència dins del club com podria ser Ricardo Arias, Bosio, que van voler estar allà presents en el Tama. en este homenatge. I la veritat és que el tema de gom a gom, un acte que va tindre, doncs això, moments emocionants, vídeos d'aixos grans moments com, no, eixer gol al Leeds, eixos gols al Leeds. Efectivament, això t'anava a dir, al Leeds United. En la semifinal de la Champions de l'any 2000 va tindre eixa part, la part d'Origens, perquè, clar, no oblidem que ell és d'Aldalla i la pilota per a Juan comença a rodar en Aldalla. Per tant, també vam tindre algun document gràfic i com no, com no, la figura de l'aldayer Jaume Ortí. Tot el que va suposar per a Juan Sánchez tant... Dins i fora del vestuari. Dins i fora del vestuari, òbviament. Quan estava a València, quan van coincidir ell com a president i Juan com a jugador... Va ser una etapa curteta. Va ser una etapa curteta, sí. Com a molt, va ser un o dos anys... Sí, seria... Perquè Xaume està gaire molt poc en el València com a president. Xaume va, en el 2001, va entrar, que va ser la temporada de la primera lliga de Benítez, ahí Juan, ja duia anys, i després l'any del doblet... Que va ser 2003-2004. Ahí és quan va acabar... Va coincidir l'època dorada del club, la van tindre... Juan i Jaume, sí que és veritat que... Just abans de Juan Soler. Exacte, de Juan Soler. Sí que és veritat que abans... Que no guardem un record massa bo d'ell. Exactament. Juan Sánchez sí que va estar abans que entrara Jaume, òbviament, a la presidència en les finals de Champions. Sí que va estar... Les dues finals de Champions. Va jugar el València. Va estar Juan. I després ja va ser, com comentem, quan va coincidir amb Jaume Ortí, que el que deies tu, ixa part, fora del vestuari, fora del club, tot el que implicava a nivell ciutat, a nivell poble, millor dit... Tot això que al final no es pot expressar en paraules i que ahir vam tindre ixos momentets per a poder recordar-ho, posar-ho en valor, resaltar-ho. Jo recorde de Jaume i Sergio el fet que es passejava, jo que soc d'Alacuas, vaig néixer allí, es passejava per Alacuas i saludava a tot el món. En Andalla igual, era un home molt volgut en els dos pobles, perquè ell sempre dia que ell era dels dos pobles. Ell era dels dos, correcte. I en qualsevol lloc se passejava i saludava tot el món. I el caràcter que tenia ell. Tan afable. Tan afable, sí, sí, sí. I al final és això el que es va voler destacar ahir. I si te pareix Ferran, anem a escoltar un tast d'este acte que ens va deixar amb molt bon sabor de boca. Música La velada començava en un tema de goma a goma i ja emotiva amb el bonic recull d'imatges de Juan de Xecotet del seu barri, al daller del Callo, joventut i primers gols. Després d'un munt d'entrevistes de persones del seu entorn, pujava, junt a Fran Guaita i Pilar Moreno, el mític Juan Sánchez, que recordant dels seus ja començava a emocionar-se. Sí, i al final, bé... Es que eso yo lo sabía que él... Yo sabía que él... Lo estaba escuchando. Bueno, por eso, cuando hacía un gol, sabía que eso... Iba a llegar a casa así, ¿sabes? Sabía que él iba a estar... Celebrándolo en la distancia. Por la radio escuchándolo. No es como ahora, todo el mundo puede ver los partidos. Lo que quería decir también es que… Cuando él me dijo lo del libro, como ha dicho él antes, yo digo ¿dónde vas? Yo soy un jugador normal. Tampoco he sido un jugador que digas… ¿Quién va a querer un libro? O sea… Pero bueno, al final me convenció, era algo del pueblo, algo para quedar en el pueblo, y bueno, pues aquí estamos, la verdad es que aquí estamos, ¿sabes? Poco a poco. ¿Sabes? Cuando pasen los años y esté ahí tu libro. Sí, sí. Acabant l'acte chunt a les seues filles, la alcalde Guillermo Luján y el regidor José Luna, arribaba la asignatura de llibres en una festa. i les valoracions als micros d'Aldaia Ràdio. Escoltem a Juan, però també a l'autor i periodista Aldaier, Fran Guaita, i els alcaldes Samparo Navarro i Enric Luján. Bé emocionat, molt feliç. He vist molta gent de la platja emocionada. He vist a Juan plorar, que era l'objectiu, emocionar-lo, tocar-li el cor. La platja estava plena. Crec que ha sigut un dia enredó de molta felicitat i espero que tot el món hagi entès la història tan bonica que té Juan. Per què va venir a la banda d'entendre aquesta història? Per què va venir aquest esdeveniment d'aquest llibre? Vos unís a una relació propera, no? Bé, perquè vaig fer la biografia de Ricardo Arias, en què tinc una molt bona relació, però no és a mi meu. Fins al moment en què fem la biografia ja hi ha una relació molt pròxima, però Juan sí que és a mi meu, de fa molts anys. I al acabar la de Ricardo Arias, començar el projecte de la biblioteca, pensàvem que era un bon moment i era una bona idea el contar la seva vida, que és una vida d'esforç, de dificultats i que crec que tenia molt de valor que el poble la puga conèixer. Què li diríem al Daya? Quin és el missatge per al poble de Juan Sánchez? El teu? Bueno, el de Juan, per a mi en els seus actes, el fet de continuar sent al Daya, de no anar-se mai d'ací, de sempre presumir de poble, d'estar per ací, d'anar a qualsevol supermercat, d'anar al mercat a comprar en sa mare, d'anar a la Font de la Pipa, d'anar a la García, de per molt que un guanyi diners i siga famós, no han donat mai al poble. Ixa per a mi és la lliçó d'humanitat, d'humilitat i de proximitat que deixa Juan. Moltes gràcies i enhorabona. A tu, Carol, gràcies. Joan jo crec que és un mite per a Aldalla, és una història d'èxit, un somni, que tots hem viscut, segons l'edat hem viscut més pròxim o no, però sí que algun home identifica un poc qui som, qui és Aldalla, és un veí d'Aldalla, d'una família que vingué a buscar-se la vida i a treure una família endavant d'Aldalla. i d'alguna manera d'aquesta família humil, treballadora, que es dedica plenament a aquesta vida humil però amb vocació de pelear i somiar, posar a tindre un fill que Juan Sánchez va ser, se va convertir en un crac nacional, internacional, perquè va ser Joana Serra Espanyola. i per tant això en plena satisfacció de tot el món, s'identifiquem un poc en aquesta vida familiar, aquesta humilitat, aquesta família que ve a Aldalla i per tant jo que he identificat tantes coses que per nosaltres el romari d'Aldalla és dir molt. I se n'anem amb un tema emocionat però també amb un llibre baix del braç i ahir l'Ajuntament també té molta culpa i Frank White. Sí, jo crec que el llibre el que plasma en aquesta història, aquesta vivència personal, aquesta trajectòria futbolística, però sempre sense perdre vista la imatge i la idea de la persona, de la família, i d'on era del Daya. I per tant jo crec que Fran va tindre aquesta idea, nosaltres la farem nostra, però evidentment l'impulsor i el que ha redactat el llibre i d'alguna manera ha fet el treball de camp perquè tota la seva història queda reforçada és Fran. Li heu dit en broma, és el culpable, però en aquest cas un culpable positiu i jo crec que Fran s'ho mereix i Juan s'ho mereix i Fran ha fet un gran treball. Amparo Navarro també vas coincidir molt més en aquesta etapa, el capdavant de l'Ajuntament, què va suposar en aquell moment per a Aldaia tindre una figura entre el seu veïnat? Jo penso que el primer lloc és reconèixer la figura de Juan com a esportista, com a persona que avui hem tingut l'oportunitat de deixar patent del que suposava l'esforç d'una persona, l'enfant de superació i que li portava a estar en els llocs que estava i això a nivell personal i a nivell com a esportista individual. I després com a poble I s'ha donat una importància, mos va posar en el mapa com alguna expressió que s'ha utilitzat així, d'Aldaia com a poble seu, d'una persona que era un gran esportista. Aleshores, Aldaia com a poble se sentia, jo crec que molt orgullosa. Nosaltres, en un moment, Quan jo vaig estar, sí, entre ell concretament i Jaume Hurtí, que era president, i varen guanyar copes, prèmits, lligues, doncs clar, el Daia estava sempre en l'informatiu i com a poble se sentien molt orgullosos d'això representat. I que a més ells, ells fonamentalment també, ells han sigut sempre molt d'estar en el Daia i de fer el Daia, portar el Daia sempre Endavant. Enric Luján, persones com Juan Sánchez, que sempre duen el seu poble i no se'n van. Suposa per a Aldaia una cosa molt important, perquè és que coneguin el nostre poble a través d'ell. I ell, una persona, per cert, senzilla, una persona que sempre ha reconegut ser d'Aldaia i que, per tant, li ho agrairem tota la vida. Li han fet un homenatge que se mereixia i que, a més, li l'han fet preciós. Bueno, mucha alegría, mucha emoción poder vivir esto en mi pueblo, con mi gente, bueno, yo creo que es muy bonito, ¿no? Después de una carrera, yo creo que lo que queda son estas cosas, estos actos y súper agradecido. Sí, mucha gente, ex compañeros, amigos, familia, bueno, muy agradecido de que puedan estar aquí en este día tan importante. Ahir queda aquestes paraules, aquest sentiment que ens han pogut transmetre els protagonistes d'ahir. I anem a seguir parlant d'esportistes d'elit, Ferran, d'ací del nostre poble. Sí, perquè el divendres passat tinguerem un acte al Teatre del Mercat, en el qual el programa Sense Filtres, un dels programes d'Esta Casa, que va rebre un homenatge en una vesprada plena de rialles al altre esportista d'Aldalla, com és Javi Català. Exactament, en la primera edició de l'Aldaia Radio Escena, com has dit els companys de Sense Filtres, van protagonitzar, van fer este programa, van gravar este podcast al teatre amb Javi Català, que recordem que s'ha retirat recentment de l'esport d'elit. Va ser una vesprada, ja te dic... amb moltes rialles, també ens van posar en algun moment més serios, perquè Javi ens va explicar algunes curiositats que molta gent no sabien. Òbviament, havien curiositats que eren gracioses i anaven molt en el to del programa, però Javi també ens va destacar. Ens va fer posar-nos serios. Sí, perquè va destacar en algun moment que ja ha hagut de salvar alguna persona. Va tindre de tot el programa. Va tindre de tot, realment. I això és la millor definició, perquè ens vam poder riure la major part del temps, però també vam aprendre amb Javi el que ens agraden els esports, com a tu i a mi, Ferran. És una meravella poder escoltar-lo. I si és curiositat, sempre, jo no sé tu, però jo sempre busco la part que no es veu de l'esport. Exacte. Perquè al final vore, fiquen gol o fiquen... Està bé, i és important, però la part que no es coneix sempre mola. Una curiositat que recorda, que comentava Javi, era en la natació, el tema de la depilació, molts esportistes que ho duien a un nivell extrem per poder rascar una centèsima perquè... El cuero cabelludo al final el que fa és... Tens més pes, diguem, d'alguna manera. I en la manera de nedar tindrem millor aerodinàmica, diguem, en l'aigua. I ell comentava que n'hi havia esportistes, companys seus, que, vamos, això ho duien, que si se rasuraven, a lo millor, el mateix dia de la prova, perquè no es quera ningú... per a que tot això, inclús deia que en la barba, que ara potser se deixa un poc més de barba perquè abans intentava anar més afeitat i en aquest sentit anem a sentir alguns talls del que va ser el programa de Sense Filtres. Molt bé. Grava 3 World Games i, clar, en mi última carrera al final pude conseguir la de ser la medalla, perquè aquesta medalla és una medalla a nivell mundial, a nivell internacional i, bé, ho tenia entre ceja i ceja i, per fi, en mi última carrera la pude conseguir. Creo que es un buen momento también para dar un par de tips de salvamento que creo que nos pueden venir bien a todos los que estamos aquí. Esto lo podemos utilizar en cualquier ámbito. Si hacemos algún rescate o si nos pasa a pie de calle. Es una maniobra que todo el mundo debería conocer y que puede salvar muchas, muchas, muchas vidas. Per posar un poquet en context Ferran, estos dos talls, la medalla, va dur la medalla que va aconseguir els World Games, que no oblidem que ha sigut l'únic espanyol, Javi Català, que ha aconseguit una medalla en els World Games, que se celebren cada 4 anys i com el salvament i socorrisme no és una disciplina olímpica, té aquests World Games... S'engloba dins de la natació. Sí, podria ser equiparable a uns xocs olímpics... De la natació. De la natació, ja que no és una disciplina olímpica. Doncs fixa't jo que estava... Això que estaves comentant de que se rasuraven i tal... Ahir estava mirant el Mundial d'Atletisme, que per cert, tenim un campió, un supercampió, un triple salto, Jordan García, crec que es diu... I veia els resultats, i és que des del primer fins al 10 n'hi hauran dos segons com a molt. Entre mitges, centèsimes, milèsimes. Sí, en estos esports és el que passa, per això ho duen tan a rajatabla. I després, també volia comentar-vos de l'altre tag que hem escoltat, que es ficava Javi un poc més seriós, explicant la importància de conèixer eixos primers auxilis, eixes xicotetes maniobres de salvament, és que Javi ens va fer una demostració per a tot el públic al teatre amb Jordi Gadell, un dels conductors del programa. El presentador, un dels presentadors, ens va fer una xicoteta demostració de conceptes bàsics, tips, com deia ell, per a una maniobra d'emergència, és el que diu, que algú s'ha desplomat, algú s'ha ofegat i n'hi ha que treure, xicotetes maniobres de reanimació. Doncs mereixerà la pena escoltar el programa. Sí, sí, i també, bueno... Ara que dius d'escoltar-lo, anem a recordar que ja està disponible en aldaiaradio.com, en Spotify i en iVox, i a partir del divendres estarà també al canal de YouTube d'Aldaiaradio. Recordem-me ixe canal? Sí, fiquem Aldaiaradio en YouTube i ahir ens apareix el canal de YouTube i ho destaque perquè en este cas el que hem escoltat d'esta maniobra de reanimació és important vore-ho. ho escoltem al podcast, però no ho veiem. Pues millor anem al YouTube, anem a YouTube, al Daya Radio, i allí podreu veure millor que el suix moltes voltes molt millor. Sí, en aquest cas és important veure en vídeo. I seguim amb novetats. Seguim amb cosetes, sí. Ara ja deixem l'apartat més emotiu dels nostres esportistes, si n'anem ja a l'actualitat pura i dura, perquè hem de contar-los que ja està, a partir del divendres 14 de juny, queda inaugurada la piscina lúdica del nostre poble. El 14 de juny serà aquest dia inaugural amb la jornada de portes obertes des de les 3 de la vesprada fins a les 7 i mitja, en fi, podeu entrar, fins a completar l'aforament. Com dic, i els horaris seran els següents, des del 24 de juny fins al 8 de setembre, de dilluns a divendres, 11 a 7.30 de la vesprada i dissabtes, diumenges i festius des de les 10.30 fins a les 7.30 de la vesprada. Ahir queda també eixos horaris per apuntar-se, tindre-los ben clars perquè és també tradicional, ja arribats a aquestes dates, que tinguem la piscina i també en aquestes dates us hem d'informar dels horaris d'estius del parc d'oci en Creullades. els divendres de 5 a 1 de la matinada, els dissabtes de 12 del migdia a la 1 de la matinada i els diumenges de 12 del migdia a les 8 de la vesprada. En bàsquet els hem de contar que des del club de bàsquet al Dalla volen convidar-nos de manera gratuïta a entrenar a tots els xiquets, a tots els alevins, se'ls convida de manera gratuïta a entrenar amb els seus campions de lliga preferent. Si busques canviar d'equip i fer un pas endavant jugant en un nivell superior amb els nostres jugadors i entrenadors d'enguany, Contacta amb nosaltres. Recorda que ho pots fer en els telèfons que després direm, així que sigueu atents al programa, o bé al seu Instagram. Quins dies d'entrenament són? Doncs mira, són tots els dimarts, dijous i divendres fins al 21 de juny. És a dir, la setmana que ve s'acaba i se termini per a poder entrenar. Els campions... de la lliga preferent, eh, Sergio, que quasi res. Quasi res, que ahí és ja una categoria important. Finalment, els horaris són, per a aquests entrenaments, són des de les set menys quart a les vuit. Anem a parlar ara d'escacs, perquè dissabte passat es va disputar així, al Daia, el primer dels tres torneixos sub-14 entre els clubs d'Aldaia-Ducart, Escac i Mat de Torrent i Albal. Va ser un matí divertit, de xoc, entre les potents pedreres de cada club. I el millor dels nostres, dels aldallers, va ser Diego Raussell, quart classificat de la General amb 4,5 punts de 6. i el trofeu a la millor jugadora femenina va ser per a Alba Blanco amb 4 de 6. Un esdeveniment. Lissabte, 6 de juliol, apunteu. El club disputarà el seu clàssic ja torneig de festes del Laia. Les categories són les següents. Sub-12 i sub-10, ritme 5 més 3, places limitades, fins a 60 participants. I categoria absoluta, també. No s'oblidem que també tenim categoria absoluta per a la gent ja més major, perquè moltes vegades parlem de... dels xiquets i les xiquetes i moltes vegades també hem de recalcar que l'accent adulta també té el seu això. I a més ho fa molt bé. Com us podeu escriure? Com apuntar-se? Com apuntar-se? Informació. L'Instagram del Daya Ducart i en el mail... Anem ara amb gimnàstica rítmica. El Club Aldayer va tornar el dissabte de segon de l'Autonomic Federació Mitjà amb dues subcampions autonòmiques en les dues categories que es presentava el club i que participava. En categoria cadet va ser Daniela Fernández, la que es va penjar la plata, mentre que Irene Morán va a conseguir la cuarta millor nota a tan sols 0,2 del bronze. En categoria juvenil, ahí tenim l'altra subcampeona autonòmica, va a ser Elena Aparicio, mentre que Ana Ovalle va a quedar cinquena clasificada. En la fase provincial del trofó federació a nivell bàsic, el diumenge passat van participar en la fase provincial les nostres gimnastes Nerea Márquez i Aitana Tienza en categoria infantil, amb dues. Es van classificar per l'autonòmic amb bons resultats, ja que aniré a es proclamar ni més ni menys que Campiona i Aetan Atienza, per la seva banda, va ser quarta provincial. Un torneig, també recordar-vos que aquest torneig, aquest campionat autonòmic es disputarà el proper 29 de juny. Estarem pendents i vos recordem que tenim obertes ja les inscripcions de la 10C sense límits per al proper 20 de juliol. Sols hi ha que entrar al portal web cronorunner.com. Tenim també més notícies del poliesportiu, cursos intensius de juliol, les inscripcions que s'obrien, Sergio, per als empadronats. Hi ha una diferència, sí. Tenim els empadronats en el Daia i els no empadronats en el Daia. Els empadronats al Daia tenen de l'11, bueno, ja estan en marxa, des d'esta setmana les inscripcions fins al 17 de juny, i a partir del 18 els no empadronats al Daia. La duració, les activitats aquàtiques seran de l'1 al 19 de juliol, mentre que les activitats col·lectives sí que estaran tot el mes de juliol. Hi ha opcions de dimarts i dijous o de dilluns i dimecres. Així que animar-vos perquè, com veieu, també a part de les activitats aquàtiques de la piscina també hi ha altres col·lectives com el yoga, pilates, el bootcamp, o sigui que moltes opcions. Com es podeu inscriure's? Bé, doncs de forma presencial aneu a la recepció de la piscina coberta del Dalla i ho podeu fer des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit i també ho podeu fer telemàticament. Com fer-ho? Aquesta inscripció telemàtica teniu més detalls a la publicació del seu Instagram, a la del Poliesportiu. Aneu allí i veureu l'enllaç per a poder inscriure-vos. O si no, busqueu la notícia. Més coses, el poliesportiu també, eh? El campus, que també hem de contar-vos que ja s'ha acabat el termini de presentació de sol·licituds per a les persones empadronades al Dalla per al campus del poliesportiu. i que teniu fins a demà, 14, per a la resta d'usuaris. Recordar-vos que serà un campus, com l'any passat, per als més menuts de 3 a 14 anys, en el qual es faran activitats com bàsquet, futbol, manualitats, xocs de piscina, aigua... En fi, tot tipus d'activitats. Pilota valenciana, està per ahir... En fi, moltes activitats per a fer amb els xiquets i també, això ja és un poc més per a l'agenda de la setmana que ve. El dimarts 18 de juny, a les set i mitja de la vesprada, hi ha una reunió informativa online per a pares i mares i el qual teniu l'enllaç en aldaia.es. Anem a parlar-vos ara de dos campos. En primer lloc és el Portes Obertes, podríem dir, del Club de Patinatge Aldaia, que sabeu que ofereix una classe gratuïta. En este cas queda sols la de demà, la de divendres 14, que és l'últim dia. I sols, per apuntar-vos, sols hi ha que confirmar la vostra assistència, al correu electrònic clubpatinajealdaia.com. Ara sí, parlem del campus, d'un campus, en este cas el de Aldaia Educart. Podeu inscriure a educartvalencia.gmail.com i allà es podreu inscriure i sol·licitar més informació. El lloc és al centre Matilde Salvador. Xiques i xiquetes entre 13 i 14 anys es pot participar en setmanes soltes o el mes complet de juliol. Recordem, important, que té un servei de matinera de 8 a 9 del matí i les places, òbviament, són limitades, així que si esteu interessats i interessades ja sabeu. Corregueu! Pel que fa al campus de gimnàstica rítmica... Hem de contar-vos que són a partir de 5 anys que hi ha dos torns. El primer d'ells és del 25 al 28 de juny i després el segon torn és de tot el mes de juliol, de l'1 al 31 juny. El horari és de 9 a 2 i es disputarà, tindrà lloc, al CEIP El Ratzolar. Com inscriure-vos? Manant un mail a campusrítmicaaldalla.hotmail.com o bé telefonant al telèfon 656 394 949. I anem ara amb l'últim... L'últim campus. L'últim campus, així és. Campus del Club Bàsquet al Dalla. També en el CEI pel Ratxolar des del 25 de juny al 26 de xuliol. Com vos venim contant, tres tipus de campus hi ha. En primer terme tenim un minicampus d'estiu per als nascuts entre l'any 12 i l'any 19 per a que els més menuts gaudisquen del bàsquet en aquestes vacances. També tenim un Shooting Camp per als nascuts entre el 2007 i el 2013, que és un campus de tecnificació més orientat a la millora de tir. I per últim també un Skills Camp per a nascuts entre 2007 i 2013, és més de tecnificació orientat a les habilitats amb la pilota. Per a inscriure és important fins al 21 de juny, això està ahir ja, i haureu d'escriure a l'email cbaldai.hotmail.com o si ho preferiu, Teniu els telèfons a disposició, el 635-874-630 o 637-735-862. Doncs ahí està, tota la informació per a poder apuntar-vos al campus del bàsquet al Dalla, d'altres campus també, rítmicas, cacs... En fi, és que el Dalla és esport. El Dalla és esport. No hi ha millor manera d'acabar el programa. Així és, però bé, fins a la setmana que ve. Adeu. Adeu. Fins demà!