Guau!!! La meua historia és d’ ixes tristes en final feliç. Vaig nàixer als carrers de Valencia, i sent un cadellet em van portar a la protectora d’ animals, quan tenia 4 mesos una família d’ Aldaia em va acollir en la seua casa. Vaig ser el regal d’ aniversari per al pare, però res d’ això, el regal fou mutu, perquè ara no me separe d’ ell. Me’l passe bomba perseguint pilotes i mossegant ossos.

Ah! Se m’ oblidava soc un gos de raça “ratonero valenciano” de color mel. No es que siga el mes guapo del poble, però de segur que soc el mes graciós. A l’ estiu recomane que la gent no abandone els animals per anar-se de vacances.